Guia docent: Capítol Cinquè

Guia del professor, amb preguntes i suggeriments per propiciar un debat
BENVINGUTS AL FUTUR!

 

Resum del “Projecte SPiDeR”

Després d’haver passat uns anys en una universitat americana, Júlia Pagès torna a Barcelona a fer de professora i li assignen el despatx d’una catedràtica, l’Ariadna Mestres, que s’acaba de jubilar. La Júlia s’endú una sorpresa majúscula quan a l’ordinador, que han reformatat, hi troba informació i contrasenyes de la professora Mestres. Una icona en forma d’aranya apareix sobtadament a la pantalla en diverses ocasions.

Paral·lelament, Cèlia, una nena de tretze anys a qui criogenitzaren perquè patia una malaltia terminal, és retornada a la vida al segle XXII per ser adoptada. En una societat futura on cadascú té un assistent robòtic, Cèlia xoca amb la manera de pensar, actuar i relacionar-se de la mare adoptiva i el seu entorn, tan diferent de la de la seva família biològica i els seus amics.

La inadaptació de Cèlia atrau Silvana, una massatgista emocional que estudia les
sensacions perdudes pels humans, i Leo, un jove enginyer que està dissenyant una
pròtesi de creativitat a l’empresa de robots personals líder del mercat, CraftER, dirigida
per l’enigmàtic Doctor Craft.

 

Nivells educatius: Ensenyament Secundari Obligatori, 1er i 2n de Batxillerat

Assignatures: Llengua catalana i literatura, Llengua castellana i literatura,
Ciències socials, Religió o Cultura i valors ètics, Tecnologia,
Filosofia, Tutoria, Treball de Síntesi, Projectes

 

Capítol Cinquè “INCERTESA/FUTUR”

PREGUNTES

• Els robots principalment crearan o destruiran llocs de treball?
• Com s’hauria d’organitzar el treball per optimitzar la col·laboració entre humans i
robots?
• Els experiments sobre la interacció humans-robots requereixen una supervisió
específica?
• Caldrà adequar les lleis de propietat intel·lectual a les col·laboracions humans-robots?

 

SUGGERIMENTS PER A LA DISCUSSIÓ

La preocupació per la pèrdua de llocs de treball no és específica de la robòtica, ja que
es remunta a les revolucions agrícola i industrial i, més recentment, a la revolució
d’Internet. La resposta estàndard és que els treballadors humans es deslliuraran de les
tasques perilloses, brutes o monòtones (les infames tres Ds en anglès: dangerous,
dirty, dull) per poder dur a terme treballs de “major valor”, principalment en el disseny, programació, comercialització, manteniment i ús d’aquestes noves
tecnologies. No obstant això, aquesta tendència positiva té un perill: la fractura
tecnològica. La majoria dels treballadors desplaçats no podran optar als nous llocs de
treball. Als països desenvolupats, el canvi de capacitació professional requerirà el
transcurs d’almenys una generació i, per a les societats subdesenvolupades, el buit
econòmic pot arribar a ser insuperable. El repte és idear i establir mesures socials per a
una distribució més equitativa del treball i dels recursos.

Els assistents robòtics dissenyats per col·laborar estretament amb els humans
plantegen una nou problema: com definir els límits entre el treball humà i el del robot
en una tasca compartida, de manera que no només es maximitzi la producció, sinó
que, per damunt de tot, es preservin els drets i la dignitat dels professionals. Un tema
cada vegada més important serà com dividir el crèdit pels èxits i la responsabilitat dels
fracassos entre la persona que treballa amb el robot i el seu programador. Això esdevé
encara més complicat en el cas dels robots amb capacitat d’aprenentatge, ja que el seu
comportament depèn tant del programari que duen incorporat com de les seves
experiències al llarg del temps, cosa que confereix responsabilitats també a les
persones amb les quals el robot ha interactuat.

 

Si desitges més informació contacta amb nosaltres: