El nombre de nens, joves i adults que no assisteixen a escoles o universitats a causa de COVID-19 està augmentant. Els governs de 116 països han anunciat o implementat el tancament de les institucions educatives en un intent per contenir la pandèmia global.
En el context del tancament generalitzat d’escoles per a frenar la propagació de COVID-19, la UNESCO està treballant amb els ministeris d’educació als països afectats per a garantir l’aprenentatge continu de tots els nens i joves a través de canals alternatius. El 10 de març de 2020 va tenir lloc una reunió virtual global de 73 països, inclosos 24 ministres d’educació i 15 viceministres.
La UNESCO proporciona:
• Assistència tècnica per a preparar i desplegar ràpidament solucions inclusives d’aprenentatge a distància, utilitzant enfocaments d’alta tecnologia, baixa tecnologia i sense tecnologia.
• Una comunitat de pràctica per a intercanviar experiències, fer preguntes i cercar suport per a mantenir la provisió d’educació inclusiva. Els representants dels països que desitgin unir-se han de comunicar-se amb: COVID19taskforce@unesco.org.
.
• Una selecció de recursos educatius digitals gratuïts que els governs, les escoles, els docents i els pares poden utilitzar per a obrir oportunitats per als alumnes.
• Aliances per a ampliar les capacitats nacionals i locals per a assegurar la provisió remota d’educació. Les organitzacions interessades a unir-se a la UNESCO han d’enviar un correu electrònic a: COVID19taskforce@unesco.org.
Els alumnes espanyols van obtenir puntuacions inferiors a la mitjana de l'OCDE en matemàtiques (481 punts) i ciències (483)
Aquesta edició de PISA, les dades de la qual van recollir-se el 2018 i donada a conèixer el 3 de desembre de 2019, se centra en la competència lectora en entorn digital. A més, s’ha avaluat el rendiment en matemàtiques i ciències, on la mitjana espanyola ha descendit considerablement.
L’informe PISA, presentat per l’OCDE avalua el rendiment en matemàtiques, ciències i lectura (els resultats d’Espanya en aquesta última no s’han fet públics per decisió de l’OCDE després de la polèmica aixecada). Totes les comunitats autònomes han participat amb mostra ampliada.
Informe «La Universidad Española en Cifras. Año 2017 y curso académico 2017/2018», va ser presentat el 6 de febrer de 2020
Radiografia del Sistema Universitari Espanyol (SUE)
Aquest informe, editat per CRUE Universidades Españolas es basa en més d’un milió de dades, facilitades per 48 universitats públiques i 19 privades.
La dotzena edició, segons els seus directors, Juan Hernández Armenteros (Universitat de Jaén) i José Antonio Pérez (Universitat Politècnica de València), aborda aquells temes que estan en les referències de l’opinió pública, en els responsables governamentals i els agents econòmics i socials, així com en els diversos informes sobre el sector; analitzar si les opinions estan fundades en fets; precisar si hi ha marge per a la millora i realitzar suggeriments d’acció.
El document conté aspectes rellevants del conjunt d’Administracions educatives, els professionals de l’educació i altres agents públics i privats que desenvolupen funcions de regulació, finançament i prestació de serveis per a garantir el dret a l’educació a Espanya, així com les mesures i accions que s’implementen en aquest sentit.
La part propositiva de l’Informe està estructurada en dos blocs de propostes de millora. El primer inclou les vinculades als objectius i metes educatives de la Unió Europea (ET 2020) i de la UNESCO (Agenda 2030) que han estat elaborades conjuntament per la Comissió Permanent i aprovades pel Ple del Consell Escolar de l’Estat. En el segon s’enumeren les propostes generals, referides als continguts de cadascun dels capítols d’aquest Informe, que han estat aprovades pel Ple de les presentades pels diferents consellers i conselleres.
Acompanyant a aquesta edició de 2019 es publica «Dades i principals indicadors del sistema educatiu espanyol. Resum de l’Informe 2019»
Un sindicat de l’ensenyament alemany demana que es presti més atenció a temàtiques relacionades amb el gènere i, en concret, a la justícia de gènere, per a traçar el futur digital en l’educació.
El Gewerkschaft Erziehung Wissenschaft (GEW) posa als centres escolars en primera línia a l’hora de definir el futur digital d’una forma igualitària respecte a gènere. En una publicació a internet, aquest sindicat afiliat a la Internacional de l’Educació declara que vol que hi hagi una presència més significativa de la perspectiva de gènere en l’estratègia digital de la Conferència de Ministres d’Educació i Cultura (KMK) amb l’objectiu de combinar competències pedagògiques amb habilitats relacionades amb el gènere.
Estereotips
El sector educatiu exerceix un paper clau en aquest context, afirma el GEW. «A les guarderies, escoles i universitats és on es genera (o inactiva) la sensibilitat respecte als estereotips de gènere», reconeix Frauke Gützkow, membre del comitè per a polítiques de gènere del GEW, amb motiu del Dia Internacional de la Dona celebrat el 8 de març.
Actualitzar les estratègies
El sindicat educatiu ha proposat que la Conferència de Ministres d’Educació i Cultura (KMK) actualitzi la seva estratègia de 2017, «L’educació en el món digital», per a dotar-la d’una perspectiva de gènere. Per exemple, les competències pedagògiques en l’educació digital haurien de combinar-se amb competències de gènere. Segons el GEW, el govern federal també hauria de fer un pas al capdavant i tractar la temàtica del gènere en la seva «Ofensiva per la qualitat en la formació docent».
El sector tecnològic necessita igualtat
Gützkow també va demanar que es parli d’estereotips de gènere en els centres escolars, ja que aquests poden haver contribuït al predomini masculí en el sector de la tecnologia de la informació (IT).
«A les nenes i les dones els costa identificar-se amb figures femenines en les professions tècniques. Això evita que encaminin les seves carreres professionals cap a aquest sector del mercat laboral, i és un altre dels motius pels quals el disseny i la programació del futur digital segueixen, majoritàriament, en mans d’homes».
Xarxes socials
D’altra banda, va explicar que es necessiten suports per a l’aprenentatge i conceptes pedagògics i didàctics per a introduir tots els gèneres d’una forma equitativa en les ciències naturals i les tecnologies digitals. A més, la representació dels gèneres en les xarxes socials hauria de tractar-se a les escoles, ja que en elles calen enormement els estereotips i clixés, va concloure Gützkow.
El GEW ha publicat una edició especial de la seva revista online E&W sobre «Polítiques de gènere i digitalització», a la qual es pot accedir aquí (en alemany).
La seu de la Fundació Episteme està ubicada al carrer Pelai de Barcelona / Pixabay
El Patronat és l’òrgan de govern i d’administració de la Fundació, la representa i gestiona, i assumeix totes les facultats i funcions necessàries per a la consecució dels fins fundacionals. El Patronat és un òrgan col·legiat format per un mínim de 5 persones i un màxim de 15 designades per les entitats fundadores.
Membres del Patronat:
Xavier Massó
Xavier Massó Aguadé
President
Llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació (Universitat de Barcelona)
Llicenciat en Antropologia Social i Cultural (Universitat Rovira i Virgili)
Catedràtic d’Ensenyaments Secundaris per l’especialitat de Filosofia.
Autor del llibre, El fin de la educación (Akal, 2021)
Felipe de Vicente
Felipe José de Vicente Algueró
Vicepresident
Llicenciat en Filosofia (Universitat de Barcelona) Doctor en Història (Universitat de Barcelona)
Funcionari del cos de Catedràtics d’Ensenyament Secundari, especialitat Geografia i Història (1984-2016)
Professor d’Història Econòmica d’Espanya, Universitat Barcelona (1987-2002)
Conseller Titular del Consejo Escolar del Estado pel grup de personalitats de reconegut prestigi
Josep Otón
Josep Otón Catalán
Secretari
Llicenciat en Geografia i Història (1986) Doctor en Història (2006)
Tècnic de Planificació Escolar (Departament d’Ensenyament) (1998-2003)
President de l’Associació de Catedràtics d’Ensenyaments Secundaris de Catalunya (2020)
Premis: Premi d’Assaig Serrat i Moret (2006). Premi d’Assaig pedagògic Joan Profitós. Premi de la Càtedra Victoriano Muñoz. Premi d’Assaig Joan Maragall
J. Jorge Sánchez
J. Jorge Sánchez
Vocal
Licenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona
Doctor en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra
Catedràtic d’ensenyament secundari
Ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades i els poemaris Del Tercer Reich, Filosofía de la minucia, Bajo la lluvia, Las vidas de las imágenes i Contra Visconti així com la novel·la El informe Ohlendorf.
Ramon Casals
Ramon Casals Casanovas
Vocal
Professor Tècnic de Formació Professional i de Tecnologia des de l’any 1988 fins a l’actualitat.
Cap de Departament de la branca de metall a l’Institut Politècnic d’FP de Vic durant onze anys, membre del Consell Escolar durant sis anys i tutor de Formació en Centres de Treball de la branca de metall durant nou anys.
Ocupacions laborals en diverses indústries com a Oficial de primera torner, tècnic d’organització de mètodes i temps, i disseny i automatització de maquinària.
Ignasi Fernández Daroca
Ignasi Fernández Daroca
Vocal
Llicenciat en Filología anglogermánica (Universitat de Barcelona)
Llicenciat en Dret (UNED)
Traductor jurat alemany-català-espanyol
Catedràtic del cos de Secundària, especialitat anglés
Professor d’anglés a Secundària
Professor associat d’alemany a URV cursos 2000 a 2002
Advocat exercent des de 2001
Directora executiva:
Eva Serra
Eva Serra
Llicenciada en Ciències de la Informació -Periodisme- (Universitat Autònoma de Barcelona)
Fundadora del digital Catalunya Vanguardista
Editora de suplements de ciència per a La Vanguardia
Directora de l’agència de comunicació Newsing
Redactora en cap d’Ekò, una de les primeres revistes sobre internet a Espanya
Col·laboradora en mitjans de comunicació com La Vanguardia, El Periódico de Catalunya i Avui.
Aquest web fa servir cookies pròpies per al seu correcte funcionament. Al clicar al botó Acceptar, acceptes aquestes tecnologies i el seu ús així com el processament de les teves dades per aquests propòsits.
