PRESENTACIÓ

Després de l’èxit obtingut a la primera edició del «Congrés d’experts docents per a una anàlisi crítica de l’educació» celebrat a València per l’Associació OCRE, Barcelona acollirà el pròxim dissabte 26 de novembre, la segona edició d’aquest congrés educatiu, en aquesta ocasió dedicat a informar i conscienciar sobre la urgent necessitat de reclamar una educació de qualitat que contraresti els efectes nocius d’una ciutadania en vies de mercantilització.

Organitzat per OCRE i la Fundació Episteme, l’acte titulat «La necessitat social del coneixement», comptarà amb la lliçó inaugural del ministre d’Educació de Portugal (2011-2015) Nuno Crato, qui amb la seva encertada política educativa va elevar en 44 punts el nivell dels alumnes portuguesos a les proves PISA. Llicenciat en Economia per la universitat Tècnica de Lisboa, Crato és doctor en Matemàtiques Aplicades. Ha treballat per a l’Institut Superior d’Economia, la Universitat de les Açores, el Stevens Institute of Technology i el Nova Jersey Institute of Technology. Des del 2000 és professor a l’Institut Superior d’Economia i Gestió (ISEG). Va ser també prorector de la Universitat de Tècnica de Lisboa. El 2008, el president Cavaco Silva va nomenar-lo comendador de l’Ordre de l’Infant Don Enrique.

​El congrés comptarà també amb quinze reconeguts experts educatius organitzats entorn a tres taules d’anàlisis: «Educació i Societat«, «Docència i Societat» i «Propostes«. L’objectiu d’aquesta trobada subratlla la necessitat social de reivindicar el coneixement com l’enteniment, la intel·ligència i la raó natural que guia a qualsevol ésser humà en les seves facetes individual i col·lectiva. La defensa del rigor acadèmic i l’exigència dels seus resultats són condicions necessàries per a assolir la igualtat, la capacitat de crítica i la llibertat de pensament.

Aquest és doncs un congrés reivindicatiu obert a la totalitat de la ciutadania que poc a poc i progressivament pateix les conseqüències d’un sistema educatiu irresponsable que retalla els beneficis del coneixement, menysprea la necessària comprensió realista del context i arracona l’herència il·lustrada que va permetre un punt de partida igualitari. Aquesta pèrdua de drets condemna a l’ésser humà al seu sotmetiment més trist. Tots som corresponsables.