Hi ha idees que, en comptes d’operar com a criteri regulador de les accions orientades cap a la seva realització, operen de forma inversa, s’imposen declarativament sobre la realitat en funció de llurs pròpies exigències, per més tossudament que se’ls resisteixi, tot constituint-se les esmentades exigències en l’objectiu que desplaça la idea que les legitimava.

Plantejar una contrareforma molt seriosa amb un batxillerat més llarg i més rigorós. Ensenyar lògica i raonament deductiu a secundària introduint una mica de programació. Dotar de més professors de Matemàtiques als centres educatius, on cada cop escassegen més. Optimitzar els deures que els alumnes s'emporten a casa o reintroduir la memorització en aquesta assignatura són algunes de les propostes de Ricardo Moreno Castillo i Xavier Ros-Oton.

Recordo que durant els anys d'universitat la història de l'èter em fascinava. No només pels seus entrellats, girs de guió i reminiscències sobrenaturals, sinó també perquè revela alguns dels aspectes més ambigus de la ciència: la supervivència durant segles de models clarament insatisfactoris, el gust per la redundància, el predomini -més sovint del que esperaríem- de la teoria i la intuïció sobre l'evidència empírica.

Una de les pre-categories subjacents al discurs educatiu hegemònic és la creença en la idea rousseauniana segons la qual l’home neix bo, perquè ho és per naturalesa, i la societat el corromp a mesura que es va socialitzant segons creix. Una «veritat» que està molt lluny d’haver-se pogut confirmar, que fretura de base científica i que allí on s’han dut a terme experiments, els resultats l’han desmentida contundentment.

En la recepció del premi Heinrich Böll, que li atorgà la ciutat de Köln (Colònia) l’any 1985, Hans Magnus Enzensberger etzibà als presents -molts d’ells polítics- un discurs titulat «Elogi de l’analfabet»1. Entre altres moltes consideracions interessantíssimes, el poeta incidia en la distinció entre l’analfabet i l’analfabet «secundari».

L’assignatura optativa “Ciències i Arts”, adreçada a estudiants de tots els graus de la Universitat i encara amb places disponibles, es comença a impartir aquest curs acadèmic 2021-2022. Amb activitats al llarg dels tres trimestres, combina conferències magistrals, seminaris participatius, les sessions dels Diàlegs Humanístics, visites a centres culturals i científics i cinefòrums.