Segurament es podia acusar la LOMCE del ministre Wert d'un excessiu detallisme en la formulació del currículum. No obstant això, el remei aplicat amb la nova llei, la LOMLOE, igual resulta pitjor que la mateixa malaltia. Ha esmenat la deficiència de la seva antecessora apostant per un nivell d'abstracció que, de vegades, topa amb la lògica epistemològica que sosté les diferents matèries impartides en l'ESO.

El mite de l’escola inclusiva

Hi ha idees que, en comptes d’operar com a criteri regulador de les accions orientades cap a la seva realització, operen de forma inversa, s’imposen declarativament sobre la realitat en funció de llurs pròpies exigències, per més tossudament que se’ls resisteixi, tot constituint-se les esmentades exigències en l’objectiu que desplaça la idea que les legitimava.

Propostes per a millorar els estudis de Matemàtiques

Plantejar una contrareforma molt seriosa amb un batxillerat més llarg i més rigorós. Ensenyar lògica i raonament deductiu a secundària introduint una mica de programació. Dotar de més professors de Matemàtiques als centres educatius, on cada cop escassegen més. Optimitzar els deures que els alumnes s'emporten a casa o reintroduir la memorització en aquesta assignatura són algunes de les propostes de Ricardo Moreno Castillo i Xavier Ros-Oton.

Competències educatives: un nou èter?

Recordo que durant els anys d'universitat la història de l'èter em fascinava. No només pels seus entrellats, girs de guió i reminiscències sobrenaturals, sinó també perquè revela alguns dels aspectes més ambigus de la ciència: la supervivència durant segles de models clarament insatisfactoris, el gust per la redundància, el predomini -més sovint del que esperaríem- de la teoria i la intuïció sobre l'evidència empírica.

El batxillerat «Peter Pan»

Una de les pre-categories subjacents al discurs educatiu hegemònic és la creença en la idea rousseauniana segons la qual l’home neix bo, perquè ho és per naturalesa, i la societat el corromp a mesura que es va socialitzant segons creix. Una «veritat» que està molt lluny d’haver-se pogut confirmar, que fretura de base científica i que allí on s’han dut a terme experiments, els resultats l’han desmentida contundentment.

El problema de la comprensió lectora

En la recepció del premi Heinrich Böll, que li atorgà la ciutat de Köln (Colònia) l’any 1985, Hans Magnus Enzensberger etzibà als presents -molts d’ells polítics- un discurs titulat «Elogi de l’analfabet»1. Entre altres moltes consideracions interessantíssimes, el poeta incidia en la distinció entre l’analfabet i l’analfabet «secundari».

“Ciències i Arts”: la UPF recupera les lliçons magistrals

L’assignatura optativa “Ciències i Arts”, adreçada a estudiants de tots els graus de la Universitat i encara amb places disponibles, es comença a impartir aquest curs acadèmic 2021-2022. Amb activitats al llarg dels tres trimestres, combina conferències magistrals, seminaris participatius, les sessions dels Diàlegs Humanístics, visites a centres culturals i científics i cinefòrums.

Un projecte impulsat per:

Info SPiDeR

Projecte SPiDeR és una iniciativa educativa, científica, social, i humanística adreçada als alumnes de Secundària (noies i nois de 12 a 17 anys) d’ instituts públics i escoles concertades de Catalunya. Presentat en format audiovisual (sèrie de cinc capítols) és també un projecte transmèdia que recorre altres formats.

Material Didàctic Projecte SPiDeR

Guia docent: Capítol Primer

«Són les relacions que hem anat construint les que, al seu torn, ens modelen». El filòsof Robert C. Solomon es referia a les relacions humanes, però aquí podem reinterpretar-lo en el sentit que les interaccions amb els robots que estem establint al seu torn ens modelaran.

Guia docent: Capítol Segon

L’aparença antropomòrfica i les emocions simulades poden fer que els robots siguin més convincents en situacions d’emergència, fent que la gent respongui abans i amb més rapidesa. Tanmateix, una directriu àmpliament acceptada és que el grau d’antropomorfisme i simulació d’un robot no hauria de ser superior al requerit per a la tasca concreta que ha de realitzar.

Guia docent: Capítol Tercer

La discussió sorgeix quan s’apunta la possibilitat que mestres robòtics autònoms puguin arribar a substituir els professors humans en la transmissió dels valors culturals i el pensament crític. Com podria una màquina motivar els estudiants o proporcionar orientació moral sense l’experiència que proporciona la vida?

Guia docent: Capítol Quart

Els robots autònoms han de prendre decisions en situacions imprevistes pels seus dissenyadors. Això planteja no només qüestions de fiabilitat i seguretat per als usuaris, sinó també el repte de regular la presa de decisions automàtica, especialment en contextos èticament sensibles.

Guia docent: Capítol Cinquè

Els assistents robòtics dissenyats per col·laborar estretament amb els humans plantegen una nou problema: com definir els límits entre el treball humà i el del robot en una tasca compartida, de manera que no només es maximitzi la producció, sinó que, per damunt de tot, es preservin els drets i la dignitat dels professionals.