Òbviament, seria un suïcidi cultural renunciar al potencial educatiu d'Internet, però convé no oblidar l'objectiu pedagògic de l'enciclopèdia per poder fer un ús correcte de les noves tecnologies. Altrament, tot saturant d’informació generarem una societat inculta. Perquè la clau de l'enciclopèdia no és tan sols aportar continguts, sinó fer-ho de manera estructurada.

Les 4C’s de l’educació i el neuromarketing

En realitat, les 4 C’s educatives són la transposició de las 4 C’s del marketing, els quatre elements clau en el procés de comercialització i venda d'un  producte: Consumidor, Comunicació, Conveniència i Cost. Al seu torn, aquestes 4 C’s del marketing substitueixen a les 4 P’s que fins fa poc prevalien en el món dels negocis i que algú les ha considerat caduques: Producte, Preu, Punt de venda i Promoció.

Pensament Alicia (I)

«Educació per a la ciutadania» conforma, així la recordo quan la vaig cursar, una assignatura Maria, doctrinalment tova i informativa, l'objectiu de la qual era oferir prioritàriament una sensibilitat tolerant i un sentir democràtic abans que una comprensió teòrica i un coneixement comparatiu real del nostre sistema polític. Apel·lant a la vaguetat de l'esperit abans que a la concreció de l'intel·lecte.

Asébeia (‘Impietat’)

Tota educació és una forma, més dura o més subtil, d'adoctrinament, sigui democràtic o cristià, i convé no autoenganyar-se sobre aquest tema. Educar cívicament implica ensenyar virtuts públiques i la formació d'un esperit democràtic en l'home per a llançar-lo a un règim democràtic de convivència, alhora que conforma el caràcter i una personalitat moral com a manera d'estar i sentir en el món.

La educación cancelada (ressenya)

Els autors coincideixen a plantejar-nos que les possibles solucions poden ser, de fet, el problema. L'escolarització obligatòria, per si mateixa, no garanteix l'educació universal. L'experimentació pedagògica, autoproclamada innovació, pot eixamplar l’escletxa cultural i reforçar de retruc les desigualtats econòmiques.

Currículum de mínims i competències bàsiques

Aquest passat mes d’agost, el Departament d’Educació va fer públics els resultats de les proves de competències bàsiques corresponents al curs 2021/22, que es realitzen al 4t curs d’ESO: els pitjors des que es fan aquest tipus de proves. El Departament i els seus pedagogs en nòmina ho han atribuït a la pandèmia. Nogensmenys, hi ha raons per pensar que es tracta d’una mala excusa que s’està començant a convertir en un boc expiatori massa recurrent.

Només el negat (II)

Sotmès a un procés d'alienació en les dures societats postindustrials de consum, i per a sobreviure en elles, els plans d'estudi humanístics han hagut de mutilar-se i per això sacrificar l'excel·lència, la complexitat, la intel·ligència i subtilesa dels seus continguts, especialment els aspectes més inquietants i pertorbadors que podríem heretar de la tradició. Entre els béns anul·lats més preuats està el cultiu dels sabers inútils.

La privatopia educativa

Un empresari pren decisions sobre el seu negoci perquè s’hi juga els seus diners, però ¿és legítim que un representant de l’Administració actuï de manera similar en la gestió de recursos públics? En nom de no se sap què es promou una metamorfosi educativa, basada en una mena de privatopia que arracona la lògica del sistema públic tot atribuint una pretesa i connatural eficiència a la gestió privada.

Analfabetisme postmodern

Potser el currículum líquid que ara se’ns prescriu impliqui una dissimulada liquidació dels coneixements. En rebutjar els continguts estructurats, seqüenciats i sistematitzats podem perdre’ns en el laberint de les xarxes. Malgrat tenir la sensació d’avançar, no aconseguim sortir-nos dels giravolts recurrents.

Les «5 W» de l'Educació

Entrevistes

Fòrum Episteme

Un projecte impulsat per:

Aquest web fa servir cookies pròpies per al seu correcte funcionament. Al clicar al botó Acceptar, acceptes aquestes tecnologies i el seu ús així com el processament de les teves dades per aquests propòsits.    Més informació
Privacidad