Informes

A finals del mes d’abril, la Plataforma en Defensa d’una Educació Pública i deQualitat, va enviar una enquesta a tot el professorat de secundària, amb una sèriede preguntes que feien referència a l’ESO i al batxillerat. La majoria dels enquestats mostra el seu rebuig al nou disseny curricular i les noves polítiques del Departament d’Educació.

El següent estudi, dut a terme per Francisco López Rupérez i Isabel García García, pretén reprendre la proposta efectuada el 2014 pel Consell Escolar de l'Estat i fonamentada, posteriorment, d'una manera àmplia (López Rupérez, García García i Sanz Labrador, 2015), en el sentit de recórrer a l'extensió de l'ensenyament obligatori fins als 18 anys com un procediment d'intervenció –o de política pública– per a la reducció efectiva del AET, intervenció la pertinència de la qual reposa en nous arguments i en noves evidències.

La qüestió que s'aborda en aquest treball, signat per Julio Carabaña catedràtic de Sociologia de l'Educació de la UCM, és si la segregació social pot considerar-se un problema del sistema educatiu o més aviat ha de veure's com un agregat de problemes a nivell local. El resultat principal és que la segregació social entre escoles a Espanya, comparable a la dels països de l'OCDE, té, malgrat això, conseqüències molt petites sobre els resultats escolars (sota “efecte pars”).

Segons l'Enquesta de Despesa de les Llars en Educació (EGHE) de 2019/2020, les dimensions del mercat de l'Educació en l'Ombra (EeS) a Espanya són encara superiors del que estima l'Enquesta de Pressupostos Familiars (EPF) per a aquest mateix any, presentades a l'informe de EsadeEcPol de Moreno al gener de 2022.

El Consejo Escolar del Estado presenta l'Informe 2022 referit al curs escolar 2020‑2021. En l'exercici de les seves funcions, aquest òrgan de participació de la comunitat educativa en la programació general de l'ensenyament i d'assessorament al Govern, ha elaborat i fa públic aquest document en el qual es recullen i valoren diversos aspectes sobre l'estat i situació del sistema educatiu en aquest curs.

Malgrat les millores experimentades en l'última dècada, Espanya té la segona taxa d'abandonament escolar primerenc més alta de la Unió Europea, només per darrere de Romania. Aquest fenomen afecta en una proporció més elevada als nois, i als joves amb famílies de renda més baixa, sent Espanya un dels països on aquests grups pateixen bretxes més altes.

Novament, el document conté aspectes rellevants del conjunt d'Administracions educatives, els professionals de l'educació i altres agents públics i privats que desenvolupen funcions de regulació, finançament i prestació de serveis per a garantir el dret a l'educació a Espanya, així com les mesures i accions que s'implementen en aquest sentit.

L'Enquesta d'Habilitats Socials i Emocionals (SSES) de l'OCDE és un dels primers esforços internacionals per a recopilar dades d'estudiants, pares, mares i mestres sobre les habilitats socials i emocionals dels estudiants de 10 i 15 anys. Aquest informe presenta els primers resultats d'aquesta enquesta. Descriu les habilitats socials i emocionals dels estudiants i com es relacionen amb les característiques individuals, familiars i escolars.

John Sweller ha publicat l'informe 'Por qué los enfoques basados en aprendizaje por descubrimiento perjudican el aprendizaje de los estudiantes'. El resum de l'informe ha estat publicat al web del CIS (Center for Independent Studies) d'Austràlia.

Una enquesta realitzada telemàticament per la Fundació Episteme a un univers d’aproximat 1.200 docents d’ensenyament secundari a Catalunya mostra que prop del 80% (77.1 %) opina que l’ensenyament basat en continguts serveix per assolir un millor aprenentatge, mentre que només un 22,5 % considera millor l’educació per competències.