Inici Notícies Actualitat

Actualitat

Crisi de l’autoritat?

La nova educació assistencial i terapèutica planteja una relació de plena igualtat entre professor i alumne, o entre pares i fills, el que literalment significa l’extinció de l’autoritat i de qualsevol distinció entre coneixement i ignorància, entre el que té quelcom que oferir i el que precisa rebre-ho per a lligar-se al món i a la seva pròpia vida.

L’escola bonsai

Si a algú se l’ha privat, se l’està privant, de l’espai vital necessari per a desenvolupar-se integralment, cal privar-lo també de la capacitat d’adonar-se d’aquesta privació. I aquesta és la funció del sistema educatiu dels nostres temps hodierns. La peça que faltava per a completar el trencaclosques.

No és la Lluna, sinó el dit que l’assenyala

S’ha hipertrofiat tant la fal·làcia idealista educativa, que hem acabat caient del costat contrari: la fal·làcia naturalista. Al capdavall, si hi ha violència a les escoles és perquè n’hi ha a la societat. I si es diu que l’escola és la instància que l’ha de combatre, llavors s’està incorrent en una fal·làcia, conscientment o no, perquè només ho pot intentar precisament en la seva qualitat de d’espai prepúblic que era. El gresol de ressò social públic en què se l’ha convertida, simplement, no pot.

La innovació educativa: una panacea universal?

Una excel·lent iniciativa dels anys 60 i 70, vàlida per a certs entorns socials i que reclama una estructura organitzativa molt particular, pot ser que no doni els resultats esperats quan s’aplica en altres contextos. Aleshores, una iniciativa amb clares arrels progressistes, en generalitzar-se, burocratitzar-se i imposar-se precipitadament a altres models que també funcionen, pot privar determinats segments de la població de l’accés a un coneixement bàsics.

No som professors d’àmbits

La Fundació Episteme, de forma conjunta amb Professors de Secundària (aspepc·sps), l’Observatorio Crítico de la Realidad Educativa (OCRE) i l'Associació de Catedràtics d’Ensenyaments Secundaris de Catalunya (ACESC), ha portat al Tribunal Suprem el nou «Decret d’Especialitats».

No són les hores de classe

No, el problema no són unes hores de més o de menys, deixem-nos de foteses, sinó per a què les utilitzem i amb quin objectiu. Si no s’ensenya, no s’aprèn. I en el nostre sistema educatiu no s’hi aprèn, perquè no s’hi ensenya. I el que vertaderament és d’una baixesa moral inaudita, una autèntica iniquitat pròpia del cinisme més reconsagrat, és afirmar que estem ensenyant massa coses i que per això els resultats són dolents. Igual que afirmar que som els que tenim més vacances: tan fals com qui ho afirma.

Elogi de la tarima

A Catalunya, sense anar més lluny, s’està gastant una més que respectable quantitat en moblar les aules de 1r d’ESO, redissenyant-les a la manera de les taules per grups d’un bar, amb el cambrer/docent passant-hi de tant en tant per preguntar als alumnes si s’ho estan passant bé, si s’estan divertint aprenent a aprendre i a veure què se’ls ofereix.

Simone Weil, el Pòsit de Vilanova i els coneixements

Per ser moderns ens pensem que hem d’oferir ensenyaments pràctics i vinculats a l’entorn immediat. Potser no era aquest el propòsit de les universitats populars, dels ateneus i de tants centres d’estudis i de formació que veien un greuge comparatiu privar les classes populars dels coneixements disponibles per als sectors benestants.

Pallassos i pallassades

La funció del sistema escolar és transmetre el llegat de coneixements i habilitats d’una generació a una altra. Molt millor si es fa en un ambient distès i engrescador. Tanmateix, no podem oblidar que l’important és aprendre, com l’important de l’hospital és curar. Moltes gràcies als pallassos que ens fan més agradable la vida, però prou de pallassades que malmeten l’educació.

El 81,7% del professorat de Secundària creu necessari preservar el principi d’especialitat

A finals del mes d’abril, la Plataforma en Defensa d’una Educació Pública i deQualitat, va enviar una enquesta a tot el professorat de secundària, amb una sèriede preguntes que feien referència a l’ESO i al batxillerat. La majoria dels enquestats mostra el seu rebuig al nou disseny curricular i les noves polítiques del Departament d’Educació.
Aquest web fa servir cookies pròpies per al seu correcte funcionament. Al clicar al botó Acceptar, acceptes aquestes tecnologies i el seu ús així com el processament de les teves dades per aquests propòsits.    Més informació
Privacidad