Inici Notícies Actualitat

Actualitat

LOMLOE, currículum i Història

Segurament es podia acusar la LOMCE del ministre Wert d'un excessiu detallisme en la formulació del currículum. No obstant això, el remei aplicat amb la nova llei, la LOMLOE, igual resulta pitjor que la mateixa malaltia. Ha esmenat la deficiència de la seva antecessora apostant per un nivell d'abstracció que, de vegades, topa amb la lògica epistemològica que sosté les diferents matèries impartides en l'ESO.

El mite de l’escola inclusiva

Hi ha idees que, en comptes d’operar com a criteri regulador de les accions orientades cap a la seva realització, operen de forma inversa, s’imposen declarativament sobre la realitat en funció de llurs pròpies exigències, per més tossudament que se’ls resisteixi, tot constituint-se les esmentades exigències en l’objectiu que desplaça la idea que les legitimava.

Competències educatives: un nou èter?

Recordo que durant els anys d'universitat la història de l'èter em fascinava. No només pels seus entrellats, girs de guió i reminiscències sobrenaturals, sinó també perquè revela alguns dels aspectes més ambigus de la ciència: la supervivència durant segles de models clarament insatisfactoris, el gust per la redundància, el predomini -més sovint del que esperaríem- de la teoria i la intuïció sobre l'evidència empírica.

El batxillerat «Peter Pan»

Una de les pre-categories subjacents al discurs educatiu hegemònic és la creença en la idea rousseauniana segons la qual l’home neix bo, perquè ho és per naturalesa, i la societat el corromp a mesura que es va socialitzant segons creix. Una «veritat» que està molt lluny d’haver-se pogut confirmar, que fretura de base científica i que allí on s’han dut a terme experiments, els resultats l’han desmentida contundentment.

El problema de la comprensió lectora

En la recepció del premi Heinrich Böll, que li atorgà la ciutat de Köln (Colònia) l’any 1985, Hans Magnus Enzensberger etzibà als presents -molts d’ells polítics- un discurs titulat «Elogi de l’analfabet»1. Entre altres moltes consideracions interessantíssimes, el poeta incidia en la distinció entre l’analfabet i l’analfabet «secundari».

“Ciències i Arts”: la UPF recupera les lliçons magistrals

L’assignatura optativa “Ciències i Arts”, adreçada a estudiants de tots els graus de la Universitat i encara amb places disponibles, es comença a impartir aquest curs acadèmic 2021-2022. Amb activitats al llarg dels tres trimestres, combina conferències magistrals, seminaris participatius, les sessions dels Diàlegs Humanístics, visites a centres culturals i científics i cinefòrums.

La educación pospandémica: tras el shock, quedémonos con lo bueno

Una terrible crisis sanitaria a nivel mundial, y un confinamiento domiciliario de varios meses, han forzado a las instituciones educativas y, sobre todo, a los diferentes agentes de la comunidad educativa (profesorado, alumnado, familias, etc.) a adaptarse a la era de las tecnologías. Hay quien piensa, y defiende, que el siglo XXI comenzó en marzo de 2020.

La Formació Professional se’n va d’Educació?

En aquestes línies intentarem resumir els principals canvis que introdueix l’avant projecte de Llei Orgànica d’FP, fonamentalment pel que fa a la integració de dos subsistemes d’FP diferents sota un mateix paraigües: la Formació Professional reglada, que fins a hores d’ara s’impartia als instituts, i la formació més de caire ocupacional que s’organitzava i s’impartia des de diferents instàncies, com ara per exemple el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).

Panorama de l’Educació 2021

Un de cada cinc adults en l'OCDE no ha obtingut l'educació secundària superior i, en alguns països, una part significativa d'alumnes abandona l'escola abans d'hora. Són dades recollides en l'últim informe de l'OCDE Education at a Glance 2021, Panorama de l'Educació 2021, que proporciona dades sobre l'estructura, les finances i l'acompliment dels sistemes educatius als països de l'OCDE i en diverses economies associades.

Un manual assessora el professorat sobre el tractament de la infància tutelada i adoptada

La UAB lidera l'elaboració d'un manual per a professorat sobre el tractament de la infància tutelada i adoptada. Exercicis com dibuixar un arbre genealògic o activitats com celebrar el dia del pare o la mare poden provocar situacions d'angoixa. El manual reflexiona sobre el llenguatge que convé fer servir o les accions a dur a terme, com ara tenir un pla d'acollida i facilitar una incorporació gradual en el centre educatiu.
Aquest web fa servir cookies pròpies per al seu correcte funcionament. Al clicar al botó Acceptar, acceptes aquestes tecnologies i el seu ús així com el processament de les teves dades per aquests propòsits.    Més informació
Privacidad