Naixem com a fundació en uns temps especialment difícils, en els quals com a conseqüència d’una pandèmia s’està posant a prova la consistència del sistema educatiu i la seva capacitat per a exercir les funcions que té encomanades. Uns temps en què aquestes dificultats sobrevingudes palesen que un sistema educatiu cohesionat i de qualitat és més necessari que mai. Esperem que tots plegats en sapiguem extreure les lliçons oportunes. Posarem tota la nostra dedicació per tal de coadjuvar en aquest objectiu.

 

Manifest Fundació Episteme:

 

  • Entenem l’ensenyament com aquella part del procés educatiu d’una persona que es duu a terme en el si de les institucions escolars i que té com a funció primordial la transmissió dels coneixements i de competències, habilitats cognitives, destreses i actituds que, atesa la seva naturalesa, no es poden adquirir en altre lloc que en el marc d’un sistema educatiu amb programes d’estudi degudament sistematitzats i reglats.

 

  • Entenem que l’objectiu i les funcions primordials del sistema educatiu són, en un context de socialització, dotar l’individu de les aptituds i coneixements necessaris que li permetin encarar un futur professional digne i fornir-lo d’una formació cultural que el faculti per orientar-se críticament en la societat en què interactua i interactuarà, tant durant la seva etapa com a estudiant, com en la seva futura vida adulta.

 

  • Entenem que la instrucció en aquesta doble funció és un dret inalienable en una societat democràtica i que l’Administració ha de proveir els mitjans per garantir l’accés al dret a una formació acadèmica integral, efectiva i de qualitat.

 

  • Entenem que del dret universal a l’educació s’ha de concretar en una igualtat d’oportunitats efectiva i concebuda com a punt de partida, per tal que cadascú tingui la possibilitat d’optar per aquell itinerari acadèmic que, d’acord amb les seves aptituds i preferències, li resulti més adient.

 

  • Entenem que el sistema educatiu ha de ser el catalitzador de les desigualtats culturals derivades dels diferents orígens socioeconòmics i que és la única institució social en condicions de dur a terme aquesta funció.

 

  • Entenem que l’escolarització universal no és un fi en si mateixa, sinó un mitja per aconseguir la realització dels objectius inherents al sistema educatiu, d’acord amb el dret universal a l’educació.

 

  • Entenem que l’ensenyament –escolar, acadèmic o universitari-, és la part de l’educació d’una persona que es correspon amb l’aprenentatge d’aquells coneixements i saber reglats que només es poden adquirir de manera sistematitzada i en una institució concebuda amb aquesta finalitat, i que aquesta és la funció social que li correspon al sistema educatiu.

 

  • Entenem que si els aspectes acadèmics i de transmissió de coneixements es dilueixen i devaluen, aleshores el sistema educatiu està incomplint la funció originària que constitueix el seu objectiu i per la qual va ser concebut, incorrent en un frau social.

 

  • Entenem igualment que, en els darrers temps, s’ha produït una involució educativa consistent en la progressiva devaluació i trivialització dels continguts de coneixement, així com dels criteris de valoració i de contrastació de la consistència de la seva adquisició per part de l’alumnat. Tot això emparat en teories educatives pretesament científiques, que no són sinó eufemismes. En conseqüència reivindiquem el paper de la ciència i de les humanitats com a garants d’un model il·lustrat, símbols inequívocs de la reactivació del coneixement i el progrés.

 

Per tot això, defensem la recuperació de la qualitat acadèmica del sistema educatiu, tot entenent que aquesta és la seva funció primordial amb l’objectiu de garantir el dret universal a una educació digna i de qualitat per a tota la població.