Carme Torras: ciència i literatura vs ètica i societat

 

La ciència i la literatura són poderoses armes de canvi. Cap d’elles no té sostre ni límit. Les seves capacitats es projecten imparables cap al futur, només amb la imaginació, el coneixement i el criteri adequats. Quan totes dues s’uneixen, tot és possible. També un món més ètic, si volem.

 

El punt de partida de Projecte SPiDeR neix a partir de dues obres de ficció de l’escriptora i experta en robòtica, Carme Torras: “Enxarxats” (Males Herbes, 2017), Premi Ictineu, 2018 i “La Mutació Sentimental” (Pagès Editors, 2008), Premi de Narrativa Ciència-ficció, Manuel de Pedrolo, 2007, Premi Ictineu, 2009 i editada també per la prestigiosa Editorial MIT Press.

Carme Torras

Carme Torras compagina l’escriptura literària amb la recerca científica. És doctora en informàtica i professora d’investigació a l’Institut de Robòtica (CSIC-UPC).
En l’àmbit científic, ha publicat llibres i articles sobre models neuronals, visió per computador, intel·ligència artificial i robòtica.

De la confluència dels seus interessos científics i literaris han sorgit aquestes dues novel·les de ciència ficció, on els dilemes ètics suscitats per la robòtica i les xarxes socials juguen un paper destacat.

La mutació sentimental ha estat traduïda al castellà (Editorial Milenio, 2012) i a l’anglès amb el títol The Vestigial Heart (MIT Press, 2018) juntament amb uns materials per a impartir un curs de “Ètica en Robòtica Social i Intel·ligència Artificial”. També ha publicat un assaig sobre la influència de la ciència-ficció en el debat ètic: Robbie, the pioneer robot nanny: Science fiction helps develop ethical social opinion (Interaction Studies, 2010).

L’autora ha estat guardonada amb el premi Divulga del Museu de la Ciència de Barcelona, el premi Rafael Campalans de l’Institut d’Estudis Catalans i la medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya. És Fellow de l’European Association for Artificial Intelligence, i membre numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, i de l’Acadèmia Europaea.

En l’àmbit literari, les seves novel·les Pedres de toc (Columna, 2003) i Miracles
perversos (Pagès Editors, 2011) van merèixer els premis Primera Columna i Ferran
Canyameres d’intriga i misteri.

Alguns dels seus relats sobre màquines, com Zac i el rellotge de l’ànima, La vita
e-terna, una arítmia silenciada, El joc de jocs, Memoria de equipo i L’indigent han estat
recollits en les antologies Els fills del capità Verne (Pagès Editors, 2005), la revista
Catarsi (2013), Elles també maten (Llibres del Delicte, 2013), Científics lletraferits
(Universitat de València, 2014), Alucinadas (Palabaristas, 2014; Sportula, 2015) i Deu
relats ecofuturistes (Mals Herbes, 2016). La vita e-terna i L’indigent van obtenir el
premi Ictineu al millor relat original en català el 2014 i 2017, respectivament, i han
estat publicats en italià i anglès en l’edició bilingüe MeccanicaMente – Mechanical
Mind (Future Fiction, 2017), així com en castellà a l’antologia Poshumanas (Libros de la
Ballena, 2018) i la revista Supersonic #10 (2018).

Més informació a http://www.iri.upc.edu/people/torras, clicant “racó literari“.