Fundació Episteme

Un cop més, i ja van tretze, el sindicat Professors de Secundària i la Fundació Episteme han organitzat un simposi sobre educació -aquesta vegada concentrat en una sola jornada el dissabte 29 de novembre-, aplegant quatre destacats ponents que, des de camps i visions diferenciades, han confluït al voltant d’una de les conseqüències que l’onada reformista i les noves pedagogies han provocat en el món educatiu, a casa nostra, i arreu on s’estan aplicant, a saber, la davallada del continguts curriculars que posen en perill el coneixement.

Els docents i les docents que formem part del Col·lectiu larevoluciondelatiza, de l'Associació OCRE i de la Fundació EPISTEME, preocupats per la deriva actual del sistema educatiu públic, manifestem el següent: Estem convençuts que l'objectiu del sistema educatiu públic ha de consistir a dotar l'alumnat dels coneixements i aptituds necessaris per: assolir un futur professional digne, adquirir una formació cultural que els permeti orientar-se de forma crítica a la societat i rebre una formació integral com a persones.

Pocs recorden ja que aquest cos ha donat talents il·lustres com Antonio Machado, Gerardo Diego, Rafael Lapesa, Alonso Zamora Vicente, José Manuel Blecua, o Guillermo Díaz-Plaja, entre molts altres. Alguns van arribar posteriorment a la Universitat, quan es podia recórrer aquest camí, d'altres no, però ningú no posa en dubte la seva importància i la seva vàlua, o potser sí, avui dia?

La Universidad Camilo José Cela (UCJC) i la Fundació Episteme acaben de signar un Conveni Marc de Col·laboració al servei de l'Educació. Ambdues entitats es comprometen a cooperar en el desenvolupament d'activitats i estudis, en el disseny i el desenvolupament d'activitats formatives, participar en activitats de recerca, transferència i divulgació del coneixement, així com proposar i desenvolupar propostes davant de tercers.

educational EVIDENCE -«eE»- és un mitjà de comunicació digital que publica notícies, investigacions, dades i estudis sobre el sector educatiu. Editat per la Fundació Episteme -amb seu a Barcelona- es publica en català, espanyol i anglès; s’adreça a un públic nacional i internacional, per mitjà d’un periodisme divulgatiu sota llicència Creative Commons gratuïta.

Això del cos únic va començar com un rumor, després van venir les sospites. Semblava com si el departament ho anés perfilant en la clandestinitat amb la condescendència d’altres sindicats i la complaença de la “comunitat educativa” (sic) –es va dir que era “el seu somni humit” (segon sic)-, però ara els  representants del departament i els seus adlàters sindicals ja ho manifesten sense ruboritzar-se: Volen el cos únic.

Cal que defensem la lectura literària, de clàssics o de contemporanis, de traduccions o d’edicions en la llengua original. Els nostres estudiants no es mereixen quedar al marge de la incomparable felicitat lectora. Cada bon llibre que posem en mans d’un alumne és una petita victòria contra les tenebres del pedagogisme facilitador i acompanyador, una malaltia educativa que ens està matant.

Per a sortir d’aquest atzucac cal ser prudents amb la inclusivitat, recuperar un ensenyament sistemàtic, amb currículums estructurats, professorat especialista en la seva matèria i llibertat de càtedra per escollir les metodologies més adequades. Altrament, això anirà a pitjor.

Si renunciem a ensenyar, si renunciem a transmetre els coneixements que la nostra societat ha heretat de les generacions que ens han precedit, per estalviar-los a les noves generacions l’esforç d’aprendre’ls i d’actuar sobre el seu propi destí, les estem condemnant a la indigència moral i intel·lectual. I això, tant si es fa des de la ingenuïtat o de la pusil·lanimitat, ens fa igualment culpables com a societat si no ho denunciem i combatem. Tant hi fa si són imbècils o malvats: els efectes seran els mateixos.

No es pot privar a les noves generacions del llegat cultural amb l’excusa del que va passar en altres temps. Cal transmetre coneixements i ensenyar destreses per preparar els més joves per tal que es facin responsables en la construcció del seu futur. Altrament, correm el risc de cronificar la immaduresa, de crear nous Peters Pan.