La qüestió que s’aborda en aquest treball, signat per Julio Carabaña catedràtic de Sociologia de l’Educació de la UCM, és si la segregació social pot considerar-se un problema del sistema educatiu o més aviat ha de veure’s com un agregat de problemes a nivell local. El resultat principal és que la segregació social entre escoles a Espanya, comparable a la dels països de l’OCDE, té, malgrat això, conseqüències molt petites sobre els resultats escolars (sota “efecte pars”).
El treball tracta primer sobre la magnitud de la segregació social a les escoles, succintament dels seus efectes sobre els recursos i els resultats en altres aspectes de la vida, i, en extensió, del seu efecte sobre els resultats acadèmics.
Presenta, en segon lloc, una anàlisi de les dades PISA 2012 comparant la segregació social i els seus efectes en el rendiment a Espanya amb els dels 65 participants a PISA 2012. En tercer lloc, estén aquesta anàlisi a Espanya entre 2003 i 2018, i a les seves comunitats autònomes (CC. AA.) i a altres variables en 2018.
En quart lloc, s’examina si l’efecte és igual per a tots els nivells de posició social o si difereix dels uns als altres i, finalment, es resumeixen les troballes i s’afegeixen algunes reflexions sobre la seva importància per a la política.
El resultat principal és que la segregació social entre escoles a Espanya, comparable
a la dels països de l’OCDE, té, malgrat això, conseqüències molt petites sobre
els resultats escolars (sota “efecte pars”); tan petites que resulta molt dubtós que
puguin reduir-se més encara mitjançant mesures polítiques que, a més, tindrien costos
molt alts.
