Una perfecta anàlisi de l’educació actual per a animar-nos a tornar a una escola on el coneixement valuós i les pràctiques suportades per evidències siguin realment l’eix. Perquè amb l’escola no s’hi juga.
Si l’escola, com diuen, està en crisi, no és perquè és una institució vetusta, sinó per haver oblidat la seva noble funció: la de reduir, en el mínim temps possible i en el nombre més gran d’alumnes, la distància entre la ignorància i el coneixement poderós.
Estem vivint uns temps pedagògicament estranys i, de vegades, estrictament estúpids. Si estúpid és aquell que manca d’una representació crítica de la seva ignorància, bé mereixen aquest títol els qui es vanen de fomentar el pensament crític mentre apliquen de manera poc crítica metodologies sense suport empíric o, en alguns casos, amb evidències empíriques que els impugnen. Quin altre adjectiu mereix el menyspreu del coneixement en els centres d’ensenyament i l’èmfasi en la diversió i la felicitat per si mateixes?
Avui, en els temps de Google, s’insisteix que ja no hi ha coneixements poderosos, sinó cercadors potents i competències fluides. Si és així, els febles queden desemparats i l’escola, en perdre els arguments per a defensar la seva noblesa, intenta ocultar les seves imperfeccions obstinant-se a ser entretinguda. Ara bé, aquests nens que no trobaran enlloc el que no trobin a l’escola, no es mereixen alguna cosa més que una escola divertida?
Fitxa:
Autor: Gregorio Luri Medrano
Títol: La escuela no es un parque de atracciones
Editorial: Ariel
Data de publicació: 10 de març de 2020
Entrevistes i articles:
