Fundació Episteme

Segurament es podia acusar la LOMCE del ministre Wert d'un excessiu detallisme en la formulació del currículum. No obstant això, el remei aplicat amb la nova llei, la LOMLOE, igual resulta pitjor que la mateixa malaltia. Ha esmenat la deficiència de la seva antecessora apostant per un nivell d'abstracció que, de vegades, topa amb la lògica epistemològica que sosté les diferents matèries impartides en l'ESO.

Hi ha idees que, en comptes d’operar com a criteri regulador de les accions orientades cap a la seva realització, operen de forma inversa, s’imposen declarativament sobre la realitat en funció de llurs pròpies exigències, per més tossudament que se’ls resisteixi, tot constituint-se les esmentades exigències en l’objectiu que desplaça la idea que les legitimava.

Plantejar una contrareforma molt seriosa amb un batxillerat més llarg i més rigorós. Ensenyar lògica i raonament deductiu a secundària introduint una mica de programació. Dotar de més professors de Matemàtiques als centres educatius, on cada cop escassegen més. Optimitzar els deures que els alumnes s'emporten a casa o reintroduir la memorització en aquesta assignatura són algunes de les propostes de Ricardo Moreno Castillo i Xavier Ros-Oton.

L'impacte dels corrents pedagògics actuals afecta cada cop més als continguts. Tal és el cas de l'assignatura de Matemàtiques. El Ministeri d'Educació ha decidit aquest cop dotar-les d'un enfocament socioemocional i dividir-les en sis sentits. Per a conèixer les conseqüències educatives d'aquesta mesura, la Fundació Episteme ha volgut conèixer l'opinió de dos experts matemàtics: Ricardo Moreno Castillo i Xavier Ros-Oton.

Recordo que durant els anys d'universitat la història de l'èter em fascinava. No només pels seus entrellats, girs de guió i reminiscències sobrenaturals, sinó també perquè revela alguns dels aspectes més ambigus de la ciència: la supervivència durant segles de models clarament insatisfactoris, el gust per la redundància, el predomini -més sovint del que esperaríem- de la teoria i la intuïció sobre l'evidència empírica.

Es poden reformular les Matemàtiques des d’una perspectiva de gènere? El Ministeri d’Educació dirigit per Pilar Alegría vol donar un «sentit socioemocional» a l'assignatura de Matemàtiques amb la intenció de fomentar el "benestar dels alumnes amb una perspectiva d'igualtat". Però, quines conseqüències educatives se'n deriven?