Què diu la ciència sobre la tornada a escola

Pocs voldran ara ser-hi a la pell de qui hagi de reobrir un centre escolar. Els experts ressalten tres missatges: no existeix el risc zero; imposar mesures estrictes només en els col·legis no serà útil; i és urgent abordar els reptes com més aviat millor. Repassem les evidències per dónar suport a la presa de decisions per a la reincorporació a les aules.

 

Font: Mónica G. Salomone / SINC

El curs ha acabat i encara no se sap com començarà al setembre. Un estudi basat en una enquesta a més de 5.000 docents, encarregat per la Fundació d’Ajuda contra la Drogoaddicció i el BBVA, relata la “sensació d’abandonament” dels professors, que demanen “instruccions clares” i més recursos humans i tècnics.

“Les recomanacions sanitàries condueixen al desdoblegament de grups i, de facto, a baixar les ràtios; però aquesta baixada de ràtios ha de venir acompanyada per un augment de les plantilles”, conclou l’informe. La gran majoria dels enquestats apostaria per l’ensenyament semipresencial, en grups que assistissin bé cada dia en hores alternes —la preferència de docents d’infantil i primària—; o bé en dies alterns.

Un recent informe recull la sensació “d’abandonament” dels professors, que demanen “instruccions clares” i més recursos humans i tècnics

Com abordar el desafiament de la millor manera possible? No hi ha una única resposta: la tornada a escola amb coronavirus és un experiment en marxa en molts països. Però es poden buscar pistes. Qualsevol que sigui l’opció que es triï, el repte és monumental. A més d’encaixar els grups, estan els menjadors, els gimnasos convertits en aules, les rutes dels autobusos, les entrades escalonades, esbarjos per torns… I de fons, el risc de contagi. “Hi ha una infinitat de petits detalls dels quals ningú parla, però és aquí on es juga el que això funcioni o no”, diu el director d’un col·legi públic madrileny que ja es veu resolent tot a la fi d’agost.

 

1. Per què han de tornar a escola, si encara hi ha riscos?

En primer lloc, perquè la desaparició de l’entorn escolar pot tenir implicacions dramàtiques, sobretot per als nens i nenes més vulnerables. “No hi ha evidències suficients per a mesurar l’efecte del tancament d’escoles sobre el risc de contagi, però en canvi estan molt ben documentades les conseqüències negatives sobre la seguretat, el benestar i l’aprenentatge dels nens”, diu un informe d’Unicef.

Aquest i altres documents, com un informe de l’OECD sobre l’impacte educatiu del coronavirus a tot el món, insten a reactivar l’activitat i recorden que no es pot eliminar tot risc.

Pensa igual Alfonso Gordaliza, matemàtic integrant del grup d’experts del Ministeri de Ciència que treballa en un informe sobre la ‘tornada a escola’: “El risc zero no existeix”, recorda.

A més els col·legis no són l’únic focus possible de contagi en una societat ja desconfinada. És més, alguns treballs apunten al fet que el què passa a les escoles és menys important que el que passa fora.

Com recorda la Academy of Royal Medical Colleges, que aglutina a les societats mèdiques del Regne Unit, “les mesures de prevenció no comencen i acaben a la porta de l’escola”.

 

2. Quin pes té el tancament de col·legis en la contenció de l’epidèmia?

La pregunta està en l’aire des del març passat. El tancament de col·legis ha mostrat efectivitat en epidèmies prèvies de grip, en la qual els nens són transmissors reconeguts. Però podria no ser així ara.

El tancament de col·legis ha mostrat efectivitat en epidèmies de grip, però podria no ser així ara amb la pandèmia per coronavirus

Un treball citat a informes de l’OMS i de l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP), i publicat a Lancet Child and Adolescent Health, repassa una quinzena d’estudis i conclou que “no és clar que el tancament dels col·legis hagi estat efectiu en brots de coronavirus (…) en els quals la dinàmica de transmissió sembla ser diferent [a la de la grip]”. Per als autors, “l’evidència a favor de mesures tan dràstiques com el tancament de col·legis és insegura”.

Un altre treball va analitzar si, en el passat, el tancament sobtat de col·legis realment evitava el contacte entre nens. Va concloure que “molts nens continuaven barrejant-se amb d’altres durant els períodes de tancament, malgrat la recomanació de les autoritats d’evitar el contacte social”.

 

3. Quin risc hi ha per als nens en el col·legi?

Del menys dolent d’aquesta pandèmia és la seva escassa gravetat en nens. L’AEP afirma: “(…) ha quedat clar que els nens no són una població particularment vulnerable als efectes greus de la infecció per COVID-19. Els casos de malaltia pediàtrica greu són altament infreqüents”.

L’OMS i l’Academy of Royal Medical Colleges coincideixen. No consideren preocupant, per la seva molt baixa incidència, la síndrome inflamatòria observada en alguns nens potencialment relacionat amb la COVID-19.

“Com gestionem les morts dels nens en accidents de trànsit?”, es pregunta Russell Viner, president de la Royal College of Paediatrics and Child Health: “Prenem mesures per a prevenir-les, però no deixem de conduir. La síndrome inflamatòria és molt més estranya que els accidents de cotxe amb nens. No hauria d’impedir als pares enviar als nens al col·legi”.

 

4. Quin és el risc per a la salut dels altres?

L’evidència sobre el paper dels nens en la transmissió de la malaltia és “poc clara”, diu l’OMS. Els escassos brots relacionats amb institucions educatives “semblen estar relacionats amb esdeveniments socials” de la vida escolar i universitària, i no amb l’activitat normal a les aules; i el seu origen s’ha associat a adults.

Són dades que casen bé amb els estudis sobre la infecció en llars: en la grip els nens són molt sovint el primer malalt de la família, però no en la COVID-19. De fet, una revisió de la literatura no troba casos documentats de nens de menys de 10 anys com contagiadores.

L’evidència sobre el paper dels nens en la transmissió de la malaltia és “poc clara”

No obstant això, hi ha una taca en l’horitzó. Un treball recent del viròleg Christian Drosten, amb un gran paper com a assessor al seu país durant la pandèmia, conclou que no hi ha diferència entre la càrrega viral en nens i en adults, una dada en principi contrària a la idea que els nens són menys transmissors que els adults.

Per descomptat, no falta qui posa en dubte que alta càrrega viral impliqui alta capacitat infectiva. En aquest punt simplement falten dades.

 

5. Hi ha hagut rebrots pels col·legis en altres països?

Bastants països europeus han reobert les seves portes sense que es detectin rebrots importants ara com ara. A França, on s’ha insistit molt a tornar a l’ensenyament presencial per a evitar deixar nens enrere, es van registrar contagis que podrien respondre a infeccions prèvies a l’obertura, i es van atallar tancant els col·legis concrets.

Dinamarca i Noruega van ser els primers països a reobrir, ja a mitjans d’abril. Alemanya va començar poques setmanes després. A el Regne Unit el debat està sent intens; la reobertura és molt gradual i molts nens no tornaran fins a setembre.

Tampoc s’han registrat brots importants en col·legis fora d’Europa. Una excepció recent és Israel, on hi han més de 15.000 persones han hagut de tornar a confinar-se.

 

6. Quines mesures s’estan prenent?

Hi ha mesures comunes a molts països: reobrir col·legis només quan sigui factible, identificar els contagis, buscar els seus contactes i aïllar-los; reduir el nombre d’alumnes per classe; rentar les mans amb gran freqüència; ventilar molt les aules; fer classe a l’exterior quan es pugui; evitar la barreja de grups diferents d’alumnes, escalonant entrades i sortides, i els esbarjos. En canvi, varien les indicacions sobre l’ús de màscares i sobre el respecte estricte de la distància.

En diferents països s’han pres mesures diferents per a afrontar la tornada a les aules. / Adobe Stock

A Alemanya el màxim són 15 alumnes: es divideixen els grups, i si no hi ha lloc o professors les classes presencials poden ser en dies alterns. En general els alumnes han de mantenir més d’un metre de distància i portar màscara si no és possible, però no a classe. No hi ha menjador.

A França, on s’ha incorporat només part de l’alumnat i no de manera obligatòria, també cal respectar un metre de separació. Els adults han d’anar amb màscara si no hi ha distància i els alumnes des de secundària; als de primària se’ls desaconsella i a infantil es prohibeix.

A Dinamarca no hi ha màscares. Els més petits formen grups de pocs alumnes que no mantenen les distàncies entre sí, però no es barregen amb els altres, tampoc al pati ni al menjador.

 

7. En quines evidències s’han basat?

És difícil trobar anàlisis específiques sobre mesures en col·legis, més enllà de les recomanacions generals d’higiene i distància social; i algunes pautes per a la reobertura d’espais públics, llocs de treball i escoles, com la guia dels Centres per al Control de Malalties dels EUA. Falta més informació sobre contagis a interiors.

L’expert en models epidemiològics José Javier Ramasco, de l’Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (UIB-CSIC), explica a SINC que no és fàcil modelitzar amb fiabilitat, per exemple, la dispersió de les partícules virals en l’aire d’un espai interior, com una aula, perquè hi ha massa variables.

Diversos experts han subratllat que el compliment de la resta de mesures de prevenció en la societat té més efecte sobre la pandèmia que qualsevol opció d’obertura d’escoles

A Regne Unit dos grups han publicat sengles treballs. El SAGE (Scientific Advisory Group for Emergencies), que assessora el Govern, compta amb experts en simulació que a la fi d’abril van comparar l’impacte sobre la pandèmia de diferents escenaris de reobertura de col·legis. El treball, que reconeix una alta incertesa, es decanta per dividir les classes en grups que assisteixen en setmanes alternes.

Diversos experts han subratllat una altra de les seves conclusions: que “l’adherència a la resta de mesures de prevenció en la societat” té més efecte sobre la pandèmia que qualsevol opció d’obertura. Però alguns països han fet pública la informació sobre la qual han basat les seves decisions. A Alemanya, l’Acadèmia Nacional de Ciència Leopoldina va recomanar en un ampli informe a l’abril obrir “al més aviat possible” els col·legis, perquè “l’aprenentatge a casa és menys efectiu”, i per a frenar l’augment en la desigualtat.

Un altre grup, l’Independent SAGE, va recomanar retardar l’obertura per considerar insuficient el sistema de rastreig de contactes disponible.

 

8. Com s’organitzen els nous horaris, espais, grups…?

“El problema d’organitzar els horaris, l’ús dels espais, els torns… és enorme”, afirma Begoña Vitorino, integrant del Comitè Espanyol de Matemàtiques i experta en recerca operativa, una àrea que s’ocupa justament de buscar solucions òptimes a problemes complexos en què els recursos són limitats.

La complexitat és enorme perquè les solucions haurien de ser a mesura per a cada centre, segons experts en recerca operativa; però amb pautes clares i comunes, per exemple: cal tancar tot el centre si un alumne o un docent es contagien?

Vitorino, que ha aplicat la seva àrea de coneixement a molts projectes de cooperació al desenvolupament, creu que en el procés d’adaptació els responsables de cada centre haurien de comptar amb el suport d’experts. I assegura que el temps va en contra: “Per a obrir al setembre cada col·legi i institut havia d’estar fent la seva anàlisi ja”. La complexitat augmenta, en la seva opinió, perquè les solucions han de ser a mesura per a cada centre: “Les autoritats han de donar pautes, com si es preval l’educació presencial, el nombre màxim d’alumnes per grup o la distància mínima entre pupitres, però després cal veure com aplicar-les a cada cas; només així podran estimar-se els recursos addicionals necessaris, i usar-los eficaçment”.

 

9. Amb quin grau de detall hauria de planificar-se la tornada?

El ministeri d’Educació va anunciar recentment un acord amb les administracions autonòmiques sobre mesures per al pròxim curs, on es preval l’ensenyament presencial però es concreta poc.

En un altre document, elaborat amb el ministeri de Sanitat i que Madrid i altres comunitats no han acceptat, es proposen mesures com que fins a 4t curs de Primària “es podran establir grups estables d’alumnat, idealment amb 15 alumnes/as (màxim 20), que poden socialitzar sense mantenir la distància interpersonal de manera estricta”, s’informa en una nota de premsa. Els més grans, i a d’altres etapes formatives, mantindran 1,5 metres de distància o portaran màscara.

Diversos països, com Alemanya, el Regne Unit i Noruega, han anunciat la posada en marxa d’estudis específics sobre l’efecte de la reobertura dels col·les

Posa un exemple: Cal tancar tot el centre si un alumne o un docent es contagien? No és una decisió que es pugui deixar a cada col·legi. Per a experts en gestió i planificació de la Universitat de Granada, aquestes pautes són insuficients. “Han donat indicacions genèriques i ara demanen als centres que facin plans concrets sense dir-los amb quins recursos comptaran. No és un veritable pla”, comenta a SINC Alberto Aragó, catedràtic d’Organització d’Empreses.

 

10. Com es podrà saber més?

Diversos països, com Alemanya, el Regne Unit i Noruega han anunciat la posada en marxa d’estudis específics sobre l’efecte de la reobertura dels col·les.

A Regne Unit s’estudiarà les pròximes setmanes la prevalença de la COVID-19 en un centenar de col·legis, fent proves a uns 200 professors i alumnes en cadascun. A Noruega estudiaran col·legis que han obert completament enfront dels que ho han fet només parcialment, i compararan l’efecte de totes dues situacions sobre l’avanç de la pandèmia a la regió.