Inici Notícies

Notícies

Propostes per a millorar els estudis de Matemàtiques

Plantejar una contrareforma molt seriosa amb un batxillerat més llarg i més rigorós. Ensenyar lògica i raonament deductiu a secundària introduint una mica de programació. Dotar de més professors de Matemàtiques als centres educatius, on cada cop escassegen més. Optimitzar els deures que els alumnes s'emporten a casa o reintroduir la memorització en aquesta assignatura són algunes de les propostes de Ricardo Moreno Castillo i Xavier Ros-Oton.

Competències educatives: un nou èter?

Recordo que durant els anys d'universitat la història de l'èter em fascinava. No només pels seus entrellats, girs de guió i reminiscències sobrenaturals, sinó també perquè revela alguns dels aspectes més ambigus de la ciència: la supervivència durant segles de models clarament insatisfactoris, el gust per la redundància, el predomini -més sovint del que esperaríem- de la teoria i la intuïció sobre l'evidència empírica.

El batxillerat «Peter Pan»

Una de les pre-categories subjacents al discurs educatiu hegemònic és la creença en la idea rousseauniana segons la qual l’home neix bo, perquè ho és per naturalesa, i la societat el corromp a mesura que es va socialitzant segons creix. Una «veritat» que està molt lluny d’haver-se pogut confirmar, que fretura de base científica i que allí on s’han dut a terme experiments, els resultats l’han desmentida contundentment.

El problema de la comprensió lectora

En la recepció del premi Heinrich Böll, que li atorgà la ciutat de Köln (Colònia) l’any 1985, Hans Magnus Enzensberger etzibà als presents -molts d’ells polítics- un discurs titulat «Elogi de l’analfabet»1. Entre altres moltes consideracions interessantíssimes, el poeta incidia en la distinció entre l’analfabet i l’analfabet «secundari».

“Ciències i Arts”: la UPF recupera les lliçons magistrals

L’assignatura optativa “Ciències i Arts”, adreçada a estudiants de tots els graus de la Universitat i encara amb places disponibles, es comença a impartir aquest curs acadèmic 2021-2022. Amb activitats al llarg dels tres trimestres, combina conferències magistrals, seminaris participatius, les sessions dels Diàlegs Humanístics, visites a centres culturals i científics i cinefòrums.

La educación pospandémica: tras el shock, quedémonos con lo bueno

Una terrible crisis sanitaria a nivel mundial, y un confinamiento domiciliario de varios meses, han forzado a las instituciones educativas y, sobre todo, a los diferentes agentes de la comunidad educativa (profesorado, alumnado, familias, etc.) a adaptarse a la era de las tecnologías. Hay quien piensa, y defiende, que el siglo XXI comenzó en marzo de 2020.

La Formació Professional se’n va d’Educació?

En aquestes línies intentarem resumir els principals canvis que introdueix l’avant projecte de Llei Orgànica d’FP, fonamentalment pel que fa a la integració de dos subsistemes d’FP diferents sota un mateix paraigües: la Formació Professional reglada, que fins a hores d’ara s’impartia als instituts, i la formació més de caire ocupacional que s’organitzava i s’impartia des de diferents instàncies, com ara per exemple el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).

Panorama de l’Educació 2021

Un de cada cinc adults en l'OCDE no ha obtingut l'educació secundària superior i, en alguns països, una part significativa d'alumnes abandona l'escola abans d'hora. Són dades recollides en l'últim informe de l'OCDE Education at a Glance 2021, Panorama de l'Educació 2021, que proporciona dades sobre l'estructura, les finances i l'acompliment dels sistemes educatius als països de l'OCDE i en diverses economies associades.

Un manual assessora el professorat sobre el tractament de la infància tutelada i adoptada

La UAB lidera l'elaboració d'un manual per a professorat sobre el tractament de la infància tutelada i adoptada. Exercicis com dibuixar un arbre genealògic o activitats com celebrar el dia del pare o la mare poden provocar situacions d'angoixa. El manual reflexiona sobre el llenguatge que convé fer servir o les accions a dur a terme, com ara tenir un pla d'acollida i facilitar una incorporació gradual en el centre educatiu.

El 6% de la població universitària són estudiants majors de 50 anys

Un estudi demostra que els programes universitaris sènior milloren la salut física i mental alhora que beneficien la vida social i cultural dels majors de 50 anys. Les dones d’aquesta edat, que tradicionalment van tenir menys oportunitat per anar a la universitat quan eren joves, són majoria en aquests programes perquè estudiar les allibera dels mandats de gènere imposats socialment i millora l’autoestima.