Prop del 20% dels alumnes de primària i ESO pateixen algun tipus de disfunció (Espectre Autista, TDAH, dislèxies, discalcúlies, disgrafies, trastorns de la comunicació, etc., amb les alteracions de conducta associades). El baix rendiment o fracàs escolar que tenim a Catalunya és principalment perquè no es diagnostiquen ni es tracten adequadament.
La Fundació Episteme ha presentat en un seminari web titulat «Factors psicobiològics que influeixen en el fracàs escolar», les principals conclusions d’un projecte realitzat per l’hospital Vall d’Hebron i el VHIR i dut a terme en una població d’alumnes d’entre 6 a 16 anys que no assoleixen les competències específiques marcades pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya per a cada cicle acadèmic. Els resultats són molt consistents i contribueixen a delimitar els principals factors que influeixen en la gran diferència de prevalença entre el fracàs escolar del nostre país (del 17% al 22%) i el dels països del nord d’Europa (menys del 6%).
L’estudi ha estat presentat pel doctor Miquel Casas, investigador principal d’aquest projecte, cap del programa “UTAE Recerca” sobre Rendiment Escolar i Acadèmic. Institut MIND, Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i Catedràtic de Psiquiatria Emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona. També ha comptat amb la participació del catedràtic de secundària i doctor en Història, Josep Oton, membre del Patronat de la Fundació Episteme. En la seva intervenció el Dr. Casas ha volgut subratllar d’inici que es tracta “d’un tema del qual habitualment no se’n parla massa en l’àmbit científic”.
Entre totes les causes atribuïdes a un baix rendiment acadèmic dels estudiants (orgàniques, escolars, familiars, sòcioculturals) la presentació s’ha centrat en la problemàtica neuro-psicològica, en concret, en una elevada prevalença dels trastorns del neurodesenvolupament, els quals segons el Dr. Casas, no estan adequadament detectats a les nostres escoles.
Afectació d’un 15% a un 20 % en la població infantil
Segons la classificació internacional de l’Associació Americana de Psiquiatria els trastorns del neurodesenvolupament (DSM-5) han acompanyat sempre l’espècie humana, amb una prevalença a la infància d’entre un 15 % i un 20 %. Així, els trastorns de l’aprenentatge (dislèxies, discalcúlies, disgrafies, trastorns de la comunicació…) afecten entre un 8 % i un 10 %. El TDAH, entre un 5 % i un 7 %. Els trastorns de l’espectre autista, entre un 1% i un 3 % i els trastorns de la comunicació, entre un 1 % i un 2 %.
“Si fem la suma, veiem que surt un percentatge entre el 18 % i el 20 %. Aquests percentatges són universals i tant es donen a Catalunya com a Austràlia o el Canadà”, ha volgut remarcar el catedràtic. Igualment ha aclarit que “el fracàs escolar no només obeeix a aquests trastorns, és multifactorial, encara que no deixa de ser curiós que coincideixi amb el fracàs escolar que tenim a Catalunya”.
Però el problema no es resumeix sols al fracàs escolar. Presentar algun d’aquests trastorns és el principal factor de vulnerabilitat individual que predisposa al consum de cànnabis o al consum d’alcohol de manera excessiva. “No només ens estem jugant el rendiment escolar, que és molt important. Si aquests trastorns no es detecten i no es tracten poden derivar en problemes de drogodependències, d’addiccions i alteracions de conducta”, ha advertit el Dr. Casas.
Són trastorns conflictius?
Aquest tipus de trastorns originen, generalment, problemes familiars, trastorns de conducta, conflictivitat laboral -quan l’individu entra en el mercat de treball-, accidents de trànsit, conflictes legals i més problemes de drogodependències. “No es tracta d’espantar a ningú – ha comentat- però les estadístiques fetes a Espanya i a tots els països civilitzats en diuen què, com a mínim un 30 % de la gent que està a la presó presenta aquest tipus de trastorns que han evolucionat malament, això passa arreu del món i s’hagués pogut evitar d’haver-los detectat i tractat a temps”. Les seqüeles de tot plegat són múltiples.
No sempre s’ha de parlar de conflictivitat. Moltes vegades, apunta el Dr. Casas, aquestes disfuncions –ha emfatitzat- estimulen la creativitat de l’individu
Però no sempre s’ha de parlar de conflictivitat. Moltes vegades, apunta el Dr. Casas, aquestes disfuncions –ha emfatitzat- estimulen la creativitat de l’individu. Amb aquesta afirmació ha citat a personatges destacats amb trastorns del neurodesenvolupament com Thomas Alva Edison, Walt Disney, Agatha Christie, John Lennon, Tom Cruise o Bill Gates. “Parlem de disfuncions, en comptes de trastorns, perquè són problemes reversibles que ben tractats i ben enfocats poden donar genialitats”, ha volgut destacar.
Detectar a temps afavoreix la vida de l’individu
Aquestes disfuncions, que duren tota la vida, es detecten ja a l’etapa de preescolar. “Els pares i els mestres ja noten potser que les coses no acaben d’anar fines”, diu el catedràtic, però no serà fins a la Primària que es podrà realitzar un diagnòstic adequat i començar els tractaments. En aquest sentit subratlla la importància de realitzar les proves entre els 6 i els 12 anys donat que a Secundària es complica: el baix rendiment passarà a ser fracàs, abandonament escolar, drogodependències, embarassos indesitjables o més accidents de trànsit, entre altres complicacions. De la mateixa manera, a l’edat adulta apareixen maltractaments, addicions, accidents o delinqüències.
El professor Josep Oton ha volgut destacar la tendència existent a culpabilitzar del fracàs escolar als alumnes, als pares, als mateixos docents, a les administracions …
El professor Josep Oton ha volgut destacar la tendència existent a culpabilitzar del fracàs escolar als alumnes, als pares, als mateixos docents, a les administracions … “Però des dels centres quan això es dóna ens adonem que alguna cosa passa”, assegura. En aquest sentit, ha destacat el cas d’una persona propera que treia males notes fins que va veure que el problema era d’òptica així que canviant les ulleres, tema resolt. Amb aquesta anècdota va preguntar-se si a la resta de països amb inferior fracàs escolar que el nostre tenen més cribratge, diagnòstics i tractaments. El doctor Casas ha puntualitzat que als països nòrdics fan com a rutina les exploracions pertinents a la infància, tema que en aquests moments s’està reclamant des de la Societat Catalana de Pediatria.
Resultats de l’estudi
L’estudi, realitzat a escoles des de Pedralbes a Nou Barris, confirma que entre un 15 % i un 22 % dels alumnes presenten trastorns psicopatològics i de l’aprenentatge, xifres similars a la resta de països del nostre entorn. La presència d’aquesta psicopatologia es dona per igual en tots els estrats socials. El rendiment acadèmic és inferior quan es presenten aquests trastorns. No assoleixen les competències bàsiques requerides.
Han trobat escoles públiques “amb zero diagnòstics” (tenint en compte que 2 de cada 10 nens estan afectats), sent la mitjana de diagnòstics de només un 10% dels alumnes que ho necessiten. En les concertades, estan diagnosticats i tractats entre un 19% i un 32% dels alumnes que ho necessiten. En tots dos casos, doncs, els Trastorns del Neurodesenvolupament estan molt poc diagnosticats i tractats, al contrari del que habitualment se suposa.
Els alumnes diagnosticats i tractats han presentat una millora significativa en les proves realitzades i en el rendiment acadèmic
L’estudi conclou que realitzar els processos de cribratge, diagnòstic i tractament en els mateixos centres escolars ha permès una excel·lent i ràpida interacció entre alumnes, professors, familiars i terapeutes. Així doncs, els alumnes tractats han presentat una millora significativa en les proves realitzades i en el rendiment acadèmic.
Aquest projecte, que lidera el Doctor Casas i que va començar a Capellades, ha estat realitzat pel Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (Departament de Psiquiatria de la UAB) i pel Grup de Recerca en Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), en escoles i IES públics i concertats de Catalunya (aprox. 12.000 escolars) durant els cursos escolars 2011-2020.
Actualment, el projecte segueix als municipis de Rubí, Sant Cugat i La Garriga i s’ha iniciat una segona fase (Projecte PERIS 2018-2021, Departament de Salut. Generalitat de Catalunya) ampliada a 22 centres docents de cinc municipis de la Catalunya Central (Manresa, Vic, Manlleu, Centelles i Capellades), on s’estudien els Trastorns del Neurodesenvolupament en una població d’estudiants de segon curs d’ESO, fent un seguiment del rendiment escolar i aspectes conductuals durant tres anys.
Accés al webinar complert (YouTube)
Espanya és el país amb l’índex de repetició de curs més elevat
