Panoràmica de les Humanitats Digitals a Espanya

La meitat dels investigadors d’Humanitats Digitals d’Espanya pertanyen a nou institucions

 

Un estudi espanyol, en el qual participa la Universidad de Granada (UGR), ha ofert una visió històrica i una panoràmica completa i actualitzada de les Humanitats Digitals a Espanya, una disciplina relativament recent que destaca en la recerca a nivell nacional i internacional, ja sigui com a objecte d’estudi o com temàtica preferent de finançament.

 

Font: Universidad de Granada

Aquesta recerca, que publica la revista El Profesional de la Información, ha determinat que la meitat dels investigadors estan afiliats a només nou institucions, mentre que l’altra meitat estan dispersos entre 84 centres diferents. Entre les universitats amb més implicació en aquest camp destaquen la Universidad Complutense de Madrid, per nombre d’investigadors; la Universitat de Barcelona, per nombre de projectes i finançament rebut; i la Universidad de Granada, per nombre de departaments involucrats.

A més, s’ha registrat una presència femenina significativament major respecte a altres disciplines, i fins i tot a la pròpia àrea d’Humanitats en el seu conjunt.

L’estudi ofereix una visió històrica i una panoràmica completa i actualitzada de les Humanitats Digitals a Espanya

La recerca s’ha realitzat en el marc del projecte europeu DESIR (2017-2019), que tenia entre els seus objectius propiciar l’adhesió d’Espanya a DARIAH, la infraestructura europea dedicada a les Arts i les Humanitats. El procés d’adhesió es troba actualment en curs i l’estudi ha permès mapejar i analitzar investigadors i centres de recerca, disciplines implicades i temes de recerca d’interès, principals organismes de finançament i evolució de la seva inversió, des dels principis dels anys noranta fins a l’actualitat.

S’ha tractat l’argument amb un enfocament prevalentemente quantitatiu, emprant fonts d’informació normalment infrautilitzades, com les dades de finançament públic i privat de l’activitat de recerca.

Els investigadors han proporcionat una primera periodització en tres fases en l’evolució i consolidació de la disciplina a Espanya. Encara que s’ha confirmat l’important paper històric exercit per la Filologia, el creixent interès d’altres esferes de les Humanitats i de les Ciències Socials ha restituït un panorama més ampli, en el qual s’han pogut identificar cinc grans grups disciplinaris (Filologia, Història/Història de l’Art, Informàtica, Comunicació i Documentació) que lliguen un ampli espectre de temes transversals de recerca.

 

Referència bibliogràfica:

Toscano, M., Rabadán, A., Ros, S., & González-Blanco, E. (2020). Digital humanities in Spain: Historical perspective and current scenario. Profesional De La Información, 29(6). https://doi.org/10.3145/epi.2020.nov.01

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Información básica sobre protección de datos Ver más

  • Responsable: Fundació Episteme.
  • Finalidad:  Moderar los comentarios.
  • Legitimación:  Por consentimiento del interesado.
  • Destinatarios y encargados de tratamiento: No se ceden o comunican datos a terceros para prestar este servicio. El Titular ha contratado los servicios de alojamiento web a Nominalia que actúa como encargado de tratamiento.
  • Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos.
  • Información Adicional: Puede consultar la información detallada en la Política de Privacidad.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.