El Batxillerat s’ha convertit recentment en un tema central de debat educatiu. Una enquesta realitzada telemàticament per la Fundació Episteme a un univers aproximat de 1.200 docents d’ensenyament secundari mostra que prop del 80% (77.1 %) opina que l’ensenyament basat en continguts serveix per assolir un millor aprenentatge, mentre que només un 22,5 % considera millor l’educació per competències.
Els corrents pedagògics que defensen l’ensenyament per competències argumenten que el batxillerat actual és massa difícil i presenta massa matèries, que als alumnes els costa seguir-lo, que només consisteix en continguts i que això és obsolet. Que els alumnes provenen d’una ESO ja bàsicament centrada en l’educació competencial i que el fet que el batxillerat no ho sigui genera disfuncions. Que es tracta d’una etapa que, a la pràctica i sobretot el 2n curs, és més aviat una preparació per a la selectivitat, que la selectivitat s’ha de reformar i fer-la competencial o simplement suprimir-la… Però, què opinen els docents d’ensenyament secundari?
En aquest sentit, la Fundació Episteme ha dut a terme una enquesta telemàtica entre el professorat d’ensenyament secundari per tal de saber què n’opinen els autèntics experts en educació: els docents que cada dia treballen i ensenyen a l’aula els seus alumnes. En la mostra, ha participat un total aproximat de 1.200 docents de Secundària de Catalunya.
Els docents opinen
L’estudi mostra que prop del 80% (77.1 %) de professors opina que l’ensenyament basat en continguts serveix per assolir un millor aprenentatge, mentre que només un 22,5 % considera millor l’educació per competències. Unes dades que contradiuen els arguments dels actuals dissenys educatius que aposten per un ensenyament basat en competències i on el professorat ha tingut res o poc a dir.
Els resultats, mostren també que més del 60 % de professors (62,3%), considera que els alumnes de l’ESO no arriben amb la preparació necessària al batxillerat.
Respecte al nivell d’exigència acadèmica impartit al batxillerat, un 53,6% el considera adequat, un 38,6% el considera insuficient, i només un 7.8% el considera excessiu.
La consulta també ha volgut saber l’opinió dels professors respecte al nombre d’assignatures que s’imparteixen al Batxillerat. En aquest sentit, un 65 % ho considera adequat, mentre que tres de cada 10 professors (32 %) creu que és excessiu i només un 3 % pensa que és insuficient.
Respecte a l’estratègia d’ensenyament predominant a les aules, les activitats pràctiques ocupen un 7,9 %, les classes magistrals s’imparteixen en un 8,3 %, sent la combinació de totes dues estratègies la més utilitzada, un 83,8 %.
Sobre la durada del batxillerat, un 40,4 % pensa que la millor opció seria de tres cursos, un percentatge lleugerament inferior (36,8 %) opina que estaria bé deixar dos cursos amb la possibilitat de fer-ho en tres. L’actual opció de dos cursos és la menys valorada (22,8 %) entre el professorat.
Una clara majoria (68,9%) entén que les Proves d’Accés a la Universitat incentiven l’interès i l’aprenentatge de l’alumnat, contra un 31,1% que pensa que més aviat el perjudica. Tot i així, es considera majoritàriament que els alumnes surten ben preparats per afrontar CFGS (70,6%), un percentatge que baixa si ens referim als estudis universitaris humanístics i socials (53%), i que encara baixa més pel que fa a la preparació per a carreres científiques o tecnològiques (44,6%).
