La jornada contínua de primària a Espanya guanya terreny a una gran majoria de CCAA, mentre que a Catalunya (i País Basc), el Departament d’Educació ha defensat l’horari partit tradicional, amb dues hores o més d’aturada per dinar. Diverses veus reclamen des de fa temps una reforma horària que concentri les hores lectives a les escoles catalanes. Veiem quatre experiències a favor.
Fòrum Episteme ha presentat recentment un webinar amb la participació de J. Jorge Sánchez (Sindicat de Professors de Secundària aspepc·sps), Luna Font (Dret a Votar la Jornada Escolar), i els directors de dues escoles de primària que formen part del programa pilot a Catalunya amb horaris intensius, Carme Teixidor (Escola Finestres) i Enric Naval (Escola Pau Vila). Entre els beneficis que assenyalen d’instaurar una jornada contínua a primària es troben una major receptivitat dels alumnes en l’horari de matí, una reducció de la fatiga i l’estrès, més temps per a passar-lo en família, una millor conciliació i una reducció de l’absentisme.
Actualment, en el territori espanyol es produeix una progressiva implantació de la contínua. Set comunitats autònomes (Andalusia, Castella-la Manxa, Canàries, Extremadura, Illes Balears, Múrcia i Galícia), així com les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, han generalitzat la implantació de la jornada contínua per a les etapes d’educació infantil i primària. En altres vuit, la jornada contínua s’incorpora de manera progressiva (Aragó, Astúries, Cantàbria, Comunitat Valenciana, Castella i Lleó, Navarra, Madrid i La Rioja). Només a Catalunya i País Basc continuen apostant per la jornada partida.
J. Jorge Sánchez: “Creuen que el distintiu en l’ensenyament català ha de ser la jornada partida”
Llicenciat en Filosofia. Doctor en Humanitats. Catedràtic d’ensenyament secundari. Membre del Sindicat de Professors de Secundària (aspepc·sps). Membre del Patronat de la Fundació Episteme. Escriptor de poesia i novel·la.
La seva intervenció va centrar-se en l’experiència, que des del Sindicat de Professors (aspepc·sps) van emprendre per aconseguir la jornada continuada a Secundària. “És difícil – va avançar com a preàmbul- saber perquè es produeixen els canvis o les modificacions que afecten centenars, milers o milions de persones”. Així, com a exemple va referir-se a la fita de la jornada de 40 hores aconseguida només a partir d’un determinat desenvolupament econòmic. Malgrat l’estratègia emprada des del Sindicat de Professors, però, va afegir que “la jornada contínua a secundària torna a estar, en cert sentit, en perill”. L’explicació seria, sota el seu judici, què una bona part de certs grups molt ideologitzats creuen que el distintiu en l’ensenyament a Catalunya ha de ser la jornada partida. Per tant, “ideologia”.
Una bona part de certs grups molt ideologitzats creuen que el distintiu en l’ensenyament a Catalunya ha de ser la jornada partida. Per tant, “ideologia”
Sobre les raons fonamentals per les quals aspepc·sps va defensar la jornada contínua, Jorge Sánchez va assenyalar els inconvenients que presentava la jornada partida, tals com la baixada de l’atenció i la receptivitat dels alumnes en les hores posteriors del migdia, després de dinar; una major conflictivitat concentrada a les primeres hores de la tarda entre docents-alumnes i una disminució de la conciliació familiar, tant pels professors com per l’alumnat. La seva estratègia sindical va passar per dues fases.
Fent un repàs als diferents models que l’ensenyament ha desplegat respecte als horaris de la jornada lectiva “va ser sobretot amb la implantació de la LOGSE (1990) que es va generalitzar la jornada partida (…). Nosaltres des del 2002 que demanàvem la contínua perquè ens vàrem adonar que millorava l’aprenentatge”, va apuntar el sindicalista. En aquest sentit i després d’una campanya no gaire exitosa, van trobar-se que no tots els sindicats compartien la seva visió, “no volíen incloure la taula reivindicativa i fins i tot alguns argumentaven que «demanar la contínua era antipedagògic»“. Altra banda hi ha sindicats que pensen que la problemàtica de secundària se soluciona amb més recursos i ràtios més baixes -va dir J. Jorge Sánchez-, que és una part de la solució del problema, va afegir, “però de res et serveix si els horaris no són raonables”.
Ara (alguns sindicats contraris en un inici) reconeixen que funciona millor l’aprenentatge i la convivència als centres de secundària amb la jornada contínua”
A partir del 2010-2011 el seu sindicat va triar una nova estratègia que va passar per aïllar la contínua de la resta de temes i que també van tractar de desideologitzar. En segon lloc, es va oferir un discurs alternatiu a l’oficial, amb arguments, i van optar per treballar amb el professorat per a crear un estat d’opinió favorable i compromès. També van demanar entrevistes a alt nivell per abordar el tema directament. Aconseguint paral·lelament una presió des d’abaix, van aconseguir que 156 dels 486 centres demanessin la jornada intensiva. Com a factor sumatori van veure una certa posició compressiva de la llavors consellera d’Ensenyament Irene Rigau, “qui havia estat docent”, va voler remarcar Sánchez. I alguns d’aquests sindicats que en principi s’hi oposaven, van començar a canviar d’opinió i “ara -puntualitza- reconeixen que funciona millor l’aprenentatge i la convivència als centres de secundària amb la jornada contínua”.
Luna Font: “Davant la falta d’evidències científiques, defensem que cada escola pugui triar el seu model”
Mare de dos fills i membre de la plataforma “Dret a Votar la Jornada Escolar“. Llicenciada en Belles Arts i amb dos postgraus en Cultura Visual i Tutoria. Professora de dibuix a secundària. Actualment, la seva dedicació principal és la maternitat combinada amb mitja jornada a la docència.
Com a docent, la Luna té una mitja jornada, fet que combina amb la seva maternitat, “la meva primera dedicació” -va remarcar- i aquesta mitja jornada no li permet conciliar del tot amb un horari partit, segons va explicar. Forma part de la plataforma “Dret a votar la jornada escolar”, nascuda el gener de 2021, per a donar veu a moltes famílies de Catalunya que es troben en aquesta situació. “Nosaltres sempre posem en el centre a l’infant i a partir de les seves necessitats pesem que s’han de repensar els horaris”.
Nosaltres sempre posem en el centre a l’infant i a partir de les seves necessitats pesem que s’han de repensar els horaris
En aquests moments, la seva plataforma es troba en estreta col·laboració amb les AMPAs (Associacions de Mares, Pares i tutors i tutores legals de l’Alumnat) de Catalunya, de 21 de les 25 escoles pilot catalanes que fan horari continuat. Recentment, “varen publicar un comunicat conjunt on es demanava al Departament d’Educació la publicació dels resultats d’aquestes escoles pilot i també la continuïtat de la jornada contínua. El departament tenia previst aplicar la reforma horària”. La proposta implicava començar l’horari escolar a les 9 del matí fins a les 12 del migdia, amb dues hores per dinar, per a continuar amb les hores lectives cap a les 4 de la tarda i era extensiva per a la totalitat d’escoles, incloses aquelles que formen part del pla pilot i apliquen la contínua i als instituts de secundària, “amb uns pressupostos històrics”, va dir Luna, per a poder implantar menjadors i cantines. Aquest era l’objectiu del Departament abans de la pandèmia, que es va aturar per la covid-19.
Luna Font va fer un repàs sobre les dades a la resta de l’Estat. Així, un 41% d’escoles fa un mixt entre continuada i partida -és a dir, poden triar el model que volen- mentre que un 47% fa jornada contínua. Un 12% (País Basc i Catalunya) tenen implantada la jornada partida. Amb aquestes dades es desprèn una evolució espanyola cap a la jornada contínua, va remarcar aquesta mare i professora. Respecte a la Unió Europea, va comentar que hi ha un panorama divers. Espanya, Portugal i Itàlia tenen una convivència entre els dos models, mentre que Alemanya, Àustria, Grècia, Irlanda i Malta apliquen la contínua i a Finlàndia i Bèlgica opten per una jornada matinal amb un petit descans per menjar (tipus brunch) d’uns 50 minuts que s’integra en la jornada contínua.
La qüestió és que no hi ha cap estudi científic que avali quin model és millor respecte al rendiment acadèmic. De manera que ha de ser una decisió de la comunitat educativa
Sobre els estudis científics entre els dos models “no hi ha evidències”, va afirmar Luna esmentant un estudi recentment presentat a Terrassa per José Luis Bernal professor de Ciències de l’Educació de la Universidad de Zaragoza, qui presentava dades explicant que sovint els estudis es barregen amb articles d’opinió. La qüestió és que no hi ha cap estudi científic que avali quin model és millor respecte al rendiment acadèmic. “De manera que ha de ser una decisió de la comunitat educativa”, va comentar Luna Font. Sí que existeix algun estudi que afirma que a última hora (de la tarda) l’alumnat de la partida està molt més cansat que el d’última hora del matí de la contínua. “Cal millorar els recursos educatius amb independència del model de jornada que tinguem. A Catalunya hi ha una inversió del 3% en educació quan en realitat hauríem d’estar al 6 %, segons la Llei catalana“, va recordar Luna Font (a Europa, la mitjana és del 6-7 %).
La seva plataforma planteja en termes generals, que cada escola pugui triar el seu model.
Carme Teixidor: “Els alumnes que havien viscut la jornada partida i la continuada van dir que ells no tornarien enrere”
Directora de l’Escola Finestres (Mieres) situada a la comarca de la Garrotxa, des de fa set anys. Estudis de mestra d’educació primària i psicopedagogia, amb l’especialitat de mestra d’educació infantil per oposició. Fa disset anys que treballa de mestra. La seva escola fa jornada contínua des del curs 2011-2012 i formen part del pla pilot des del curs 2016-17.
La Carme, com la Luna és “mare de dos nens que han pogut gaudir de la jornada continuada”, va començar dient la directora d’una escola amb 40 alumnes que pertany a una població d’uns 300 habitants. “Som allò que es denomina com escola de les tres “P”: pública, de poble i petita”.
La satisfacció ha estat del cent per cent. Els mateixos alumnes que havien viscut la jornada partida i la continuada van dir que ells no tornarien enrere
La seva experiència en jornada continuada va començar l’any 2011 a partir d’un projecte experimental després d’un consens de famílies, conclòs l’any anterior i que venia de temps enrere. Van enviar una carta al delegat dels Serveis Territorials de Girona que recollia les inquietuds i els suports per part de les famílies per anar a la contínua i amb un projecte ja organitzatiu. “Va ser una sorpresa -va dir Carme Teixidor- quan ens van dir que sí. Vàrem gaudir durant cinc cursos d’aquest projecte experimental” amb seguiment del Departament, però el 2015 els van demanar que entressin en el pla pilot.
L’Escola Finestres ja feia cinc cursos que feia jornada contínua. “Ens van dir que era molt important que ens endrecéssim”, de manera que vam haver de demanar també la pròrroga amb la corresponent inspecció. “Ens van demanar molta més documentació, es va haver d’implicar l’ajuntament i ens van complicar una mica la vida en aquest sentit”.
“D’ençà que vam començar l’experiència – va dir Carme mostrant els resultats d’enquestes realitzades- la satisfacció ha estat del cent per cent. Els mateixos alumnes que havien viscut la jornada partida i la continuada van dir que ells no tornarien enrere“.
Enric Naval: “Aquest horari es trasllada també a la vida del Papiol”
Director de l’Escola Pau Vila (El Papiol), des de fa quinze anys. Mestre i llicenciat en Pedagogia i Ciències de l’Educació (Pedagogia Terapèutica). Més de trenta anys d’experiència com a docent.
L’escola Pau Vila és l’única del seu municipi, amb 380 alumnes, en una població aproximada de 4.000 habitants que compta amb equipaments interessants per a activitats extraescolars. La seva experiència com a centre pilot comença el març de 2012, quan el director territorial els va proposar si al curs següent volien fer la jornada continuada. Un cop acceptada la posada en marxa es va treballar en tres direccions: assegurar el suport, la coordinació i la implicació activa per part de tot el claustre, AMPA, ajuntament i altres entitats culturals i esportives del Papiol. Elaborar el projecte per tal de donar resposta als interessos i necessitats dels alumnes, famílies i del mateix Departament. Informar a les famílies del projecte demanant la seva participació, col·laboració i adhesió. “Aquesta va ser la fase més dura. Algunes famílies en principi estaven molt en contra, d’una manera molt activa, va explicar l’Enric per afegir, però, que un cop instaurada la contínua aquestes mateixes famílies no tornarien enrere“. Així que el curs 2012-2013 l’Escola Pau Vila va començar amb la jornada contínua.
Finalitzar l’horari a les 14 hores permet també als alumnes anar a dinar a casa, estalviant el cost del menjador escolar i conciliant amb la família
“El canvi més significatiu és que l’alumnat, en passar de tenir un horari lectiu partit de matí i tarda a un horari sense interrupcions de 9 a 14 hores, excepte els temps del pati, permet concentrar activitat lectiva en hores de major rendiment i receptivitat, de la mateixa manera que els mestres eviten les hores de la tarda on l’alumnat està més cansat. També els docents disposem així de més temps per a fer reunions o grups de treball així com l’hora de permanència”, explica Enric.
Finalitzar l’horari a les 14 hores permet també als alumnes anar a dinar a casa, estalviant el cost del menjador escolar i conciliant amb la família. “Aquells que no poden fer-ho disposen també d’un servei de menjador de les 14 a les 16:30 hores, de manera que tothom queda atès“, puntualitza. De la mateixa manera de les 7:30 fins a les 9:00 hores, l’escola compte amb un servei matinal. Algunes activitats extraescolars també comencen abans, a les 15:30 o les 16 hores.
Després de nou anys d’implantació de jornada contínua a l’escola Pau Vila, el seu director destaca una valoració general molt positiva i aquest horari forma part extensiva de la vida del municipi del Papiol.
Accedir al webinar:
