Un manual assessora el professorat sobre el tractament de la infància tutelada i adoptada

La UAB lidera l’elaboració d’un manual per a professorat sobre el tractament de la infància tutelada i adoptada. Exercicis com dibuixar un arbre genealògic o activitats com celebrar el dia del pare o la mare poden provocar situacions d’angoixa. El manual reflexiona sobre el llenguatge que convé fer servir o les accions a dur a terme, com ara tenir un pla d’acollida i facilitar una incorporació gradual en el centre educatiu.

 

Font: UAB

El projecte Brighter Future, finançat pel programa Erasmus+ de la Unió Europea i coordinat des de la Universitat Autònoma de Barcelona per la professora del Departament de Psicologia Social Beatriz San Román, ha publicat un manual per a mestres d’educació primària i professorat d’educació secundària amb informació i estratègies que faciliten la inclusió escolar dels nens, nenes i adolescents tutelats per l’Estat o que han arribat a les seves famílies a través de l’adopció, inclosos aquells que van arribar al país sense figures parentals que els acompanyessin. L’objectiu és que el personal docent tingui eines per crear un ambient acollidor per a aquest l’alumnat, ja que els centres educatius necessiten informació que permeti interpretar correctament les seves reaccions i necessitats per tal d’acompanyar-los adequadament en el seu transcurs escolar i permetre’ls desenvolupar tot el seu potencial.

La recerca realitzada mitjançant aquest projecte ha demostrat que, des dels centres escolars, es tendeix a assumir que les trajectòries vitals i les situacions familiars de l’alumnat són homogènies, cosa que té com a resultat pràctiques excloents, poc sensibles i ineficaces cap a qui no viu amb la seva família d’origen. Com afirma Chandra Clemente, antropòloga de la UAB, “demanar-li que porti una foto de quan era bebè a una nena adoptada que possiblement no tingui informació sobre els seus primers anys de vida la situa en una posició molt incòmoda y pertorbadora”, situació que es produeix també “quan se li demana que empleni una fitxa amb l’arbre genealògic on no hi pot encaixar la seva realitat familiar”.

D’altra banda, a més d’haver estat separats de les seves primeres famílies, bona part d’aquests infants i adolescents han experimentat també altres situacions que han impactat en el seu procés de desenvolupament, com la institucionalització, les cures negligents o situacions de violència o maltractament. Aquestes vivències poden afectar l’adquisició d’habilitats emocionals o els processos cognitius, entre d’altres conseqüències.

Entre els problemes que es poden derivar de les circumstàncies d’aquest col·lectiu si no estan envoltats d’un ambient segur, respectuós i acollidor, el manual destaca les dificultats per desenvolupar les habilitats de la funció executiva (fàcilment confusibles amb el TDAH), estrès crònic, problemes en les relacions amb els seus companys i companyes, resistència als canvis i retards o dificultats en l’aprenentatge.

 

Recomanacions per al professorat

El manual ofereix recomanacions per gestionar les emocions del propi professorat, per facilitar a l’estudiant unes condicions favorables i un entorn acollidor, per preparar la seva arribada al centre educatiu, per tractar amb les famílies d’acollida o les persones de referència als centres i per treballar també amb els companys i companyes de classe.

Pel que fa al personal docent, el manual dona consells com ara reconèixer els sentiments i les emocions pròpies, no culpabilitzar l’alumnat -atès que les persones adultes poden interpretar els seus comportaments com a inapropiats i reprovables-, aprendre a detectar els signes de malestar, fomentar una relació de confiança que faciliti parlar dels problemes, compartir les coses observades amb la direcció del centre i demanar ajuda a altres professionals si és necessari. Es recomana identificar els recursos locals disponibles a la zona i crear equips multidisciplinaris que, per exemple, incorporin a la persona responsable del suport psicològic si el centre en disposa d’una.

Quant a l’alumnat, per tal que es senti acceptat, valorat i capacitat, el manual aconsella que el o la docent mostri interès per cada persona i destaqui els punts forts de cada qual, que proporcioni oportunitats per expressar-se i veure’s representat o representada i que fomenti el sentit de comunitat. És recomanable també establir una persona de referència entre el professorat que aporti suport emocional i estableixi un relació sana i positiva i s’apunten altres suggeriments com acordar amb l’estudiant una ubicació a l’aula on se senti segur o segura, comprovar regularment que es troba a gust, establir una rutina per donar la benvinguda i acomiadar-se cada dia o donar-los suport en les tasques docents ajudant-los a començar un tasca nova o oferint-los dues opcions per escollir de manera que sentin un cert control.

 

Un pla d’acollida i una comunicació adequada

El manual incideix en la idoneïtat d’un pla d’acollida que faciliti la seva incorporació al centre educatiu. És important, per exemple, ajudar-los a anticipar els esdeveniments, és a dir, preparar-los per al canvi i per a les noves rutines que adquiriran permetent que coneguin amb antelació les instal·lacions i les persones amb què tractaran i facilitant-los una incorporació gradual. Es recomana també que se’ls doni espai per expressar els seus dubtes o temors, i que puguin tenir la mentoria d’un company o companya que l’acompanyi en el nou context tractant-lo des del principi d’igual a igual.

Un altre apartat es centra en la comunicació amb les famílies i recomana una reunió abans o a l’inici del curs, a més de fer servir un vocabulari adequat i implicar l’estudiant sempre que sigui possible. S’aconsella també deixar clar que tota la informació sobre el passat de l’alumne serà estrictament confidencial i que podran compartir de manera privada les preocupacions o les situacions difícils, enlloc d’haver d’aprofitar moments menys discrets com és l’hora d’entrada o de sortida de l’alumne al centre.

Finalment, pel que fa als companys i companyes d’escola, es donen pautes per respondre a la curiositat que poden tenir pel tema de l’adopció i les situacions de cura alternativa. Primerament, cal fer servir un llenguatge respectuós i sense prejudicis: parlar de “pare o mare de naixement o biològic” enlloc de “pare o mare veritable”, “fill biològic” enlloc de “fill propi”, “centre d’acollida” enlloc “d’orfenat”, etc. A vegades, és millor sostreure una paraula (millor parlar “del pare” o “el germà” enlloc del “pare adoptiu” o “el germà adoptat”), i d’altres és recomanable fer un circumloqui com “nens o nenes que han migrat sols i han arribat al país sense l’acompanyament de figures parentals” enlloc de fer servir una etiqueta amb connotacions com “MENA”. I, en segon lloc, s’ha d’ensenyar també a respectar la privacitat de l’altri, sense censurar la curiositat però explicant que no és bo fer preguntes massa personals. Les converses per satisfer la curiositat de l’alumnat són, doncs, importants per ensenyar la diversitat de situacions, evitar idees com que hi ha pares i mares “reals” i altres “falsos”, o explicar que el fet de viure en una família adoptiva o d’acollida té res a veure amb com és o era una persona.

 

Quatre idiomes

El manual s’ha publicat en anglès, holandès, italià i espanyol i es pot descarregar al web del projecte i al dipòsit digital de documents de la UAB. L’equip de treball del Brighter Future està format per set institucions de quatre països diferents: l’Ajuntament de Torí i la Universitat de Verona a Itàlia, la ONG Pharos i la Universitat de Groningen als Països Baixos, PAC UK al Regne Unit, i la Federació d’Associacions de l’Adopció i l’Acolliment CORA i la Universitat Autònoma de Barcelona a Espanya.

Actualment, l’equip del Brighter Future està treballant també en el desenvolupament d’un mòdul formatiu per a la formació inicial de magisteri i per al màster de formació del professorat. En aquests moments s’estan recollint les experiències en relació als centres educatius de persones que van passar pel sistema de protecció durant la seva infància i de famílies adoptants, així com de docents d’educació primària i d’educació secundària, amb l’objectiu de recollir les necessitats i d’identificar les competències necessàries per aconseguir que els centres siguin espais acollidors i segurs per a tot l’alumnat, amb independència de les seves trajectòries vitals o de la seva situació familiar. Més endavant, es treballarà per traduir aquestes competències en un currículum formatiu per implementar-se a les facultats d’educació, així com en cursos de formació contínua.

 

Més informació: De la protección a la inclusión. Las personas con experiencias de adopción, acogimiento familiar y residencial en los centros educativos

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Ver más

  • Responsable: Fundació Episteme.
  • Finalidad:  Moderar los comentarios.
  • Legitimación:  Por consentimiento del interesado.
  • Destinatarios y encargados de tratamiento:  No se ceden o comunican datos a terceros para prestar este servicio. El Titular ha contratado los servicios de alojamiento web a Nominalia que actúa como encargado de tratamiento.
  • Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos.
  • Información Adicional: Puede consultar la información detallada en la Política de Privacidad.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.