La funció del sistema escolar és transmetre el llegat de coneixements i habilitats d’una generació a una altra. Molt millor si es fa en un ambient distès i engrescador. Tanmateix, no podem oblidar que l’important és aprendre, com l’important de l’hospital és curar. Moltes gràcies als pallassos que ens fan més agradable la vida, però prou de pallassades que malmeten l’educació.
Josep Oton
De tots és conegut que diverses entitats aporten una dosi d’alegria als infants hospitalitzats a través de les actuacions de pallassos, una figura que combina tendresa, humor i sorpresa. Els nens i nenes que, per diverses circumstàncies, veuen truncada la seva quotidianitat poden recuperar l’encant propi de l’edat a través de les bromes, jocs i acudits d’aquests personatges entranyables.
Segur que la seva presència en els centres sanitaris fa més agradable -o, si més no, suportable- una estada que sembla arrabassar un temps preuat en una època de la vida en la qual el joc i la festa ocupen un lloc primordial. I aquesta injecció d’ànims i de jovialitat certament pot ajudar a afrontar amb més coratge unes circumstàncies que no sempre resulten fàcils d’assumir.
Ara bé, aquesta aportació extraordinària que fan els pallassos no va en detriment, ans al contrari, de la feina realitzada pel personal mèdic i sanitari. Els artistes de l’humor contribueixen a millorar la qualitat de vida dels infants mentre estan ingressats. Tanmateix, l’important no es que riguin, sinó que es curin. I això és responsabilitat dels metges, metgesses, infermers, infermeres, auxiliars i altres professionals especialitzats en aplicar els recursos de la ciència mèdica.
És clar que fan falta pallassos a les plantes infantils dels hospitals, però a ningú no se li passa pel cap tancar quiròfans o sales de radiologia per convertir-les en petits circs.
Per tenir cura dels infants, cal la col·laboració de diversos agents, però l’objectiu últim no és limita a aconseguir un somriure, sinó fer front a la malaltia, tot i que amb una mica d’humor resulta més fàcil assumir el procés terapèutic que sovint es presenta embolcallat d’incomoditats.
En el món educatiu passa quelcom de similar, però amb conseqüències diferents. Moltes hores de la vida d’infants i joves transcorren en les aules. Per descomptat, cal fer que aquest temps sigui, en la mesura del possible, prou amè. Per tant, benvinguts siguin els moments d’esbarjo, les activitats lúdiques, la gamificació o els jocs de sempre que contribueixen a fer més distreta l’estada a l’escola.
Ara bé, la finalitat del sistema educatiu és que l‘alumnat aprengui allò que necessita com a persona i com a ciutadà. Són d’agrair totes les dosis d’humor, de simpatia i de motivació per assumir el repte de l’aprenentatge. Tanmateix, que els mitjans no suplantin l’objectiu. Perquè, de vegades, els arbres ens amaguen el bosc, si més no, per a qui no sap tenir una visió de conjunt.
Això no passa als hospitals, però sí als centres educatius. Es tanquen biblioteques, es menystenen les especialitats docents, s’enalteix la ignorància… Al cap i a la fi, es converteix l’educació en una pallassada, és a dir, en una activitat inoportuna que, en ocasions, esdevé extravagant. Anar a l’escola o a l’institut és una oportunitat per aprendre, la qual cosa no impedeix que l’alumnat s’ho passi bé. Quan obviem l’objectiu, caiem en el ridícul, en l’extravagància, és a dir, vaguem per fora de la ruta que ens condueix vers l’aprenentatge.
L’hospital és una institució dedicada a promoure la salut de les persones. No és un teatre o un circ, però sort de les persones que fan de pallassos atès que aporten un alè d’esperança i de vida als pacients. I també sort dels sanitaris que, sense renunciar a la seva professionalitat, són persones afables, simpàtiques i empàtiques que saben combinar ciència i humanitat.
Per la seva banda, la funció del sistema escolar és transmetre el llegat de coneixements i habilitats d’una generació a una altra. Molt millor si es fa en un ambient distès i engrescador. Tanmateix, no podem oblidar que l’important és aprendre, com l’important de l’hospital és curar. Moltes gràcies als pallassos que ens fan més agradable la vida, però prou de pallassades que malmeten l’educació.
____
Josep Oton és catedràtic d’Història i secretari de la Fundació Episteme.
