Els docents i les docents que formem part del Col·lectiu larevoluciondelatiza, de l’Associació OCRE i de la Fundació EPISTEME, preocupats per la deriva actual del sistema educatiu públic, manifestem el següent:
Estem convençuts que l’objectiu del sistema educatiu públic ha de consistir a dotar l’alumnat dels coneixements i aptituds necessaris per: assolir un futur professional digne, adquirir una formació cultural que els permeti orientar-se de forma crítica a la societat i rebre una formació integral com a persones. Tanmateix, som testimonis que aquests fets no estan tenint lloc en la mesura que caldria, tal i com ho palesa: tenir un dels índexs d’abandonament escolar més grans d’Europa, les altes taxes de repetició de curs en l’etapa obligatòria, el baix nivell acadèmic assolit per l’alumnat d’aquesta etapa i de l’etapa post obligatòria, etc.
En aquests mals resultats han intervingut diversos factors, però, sens dubte, hi han jugat un paper rellevant les reformes educatives successives, que no han sabut donar resposta a les necessitats de l’educació a cada moment. I l’explicació a això és que aquestes reformes mai no han estat proposades des d’una actitud reflexiva i mitjançant una anàlisi crítica de la situació de partida, sinó que, més aviat, han sorgit arran de l’última moda pedagògica, aplicada de manera dogmàtica i sense els recursos necessaris. L’última reforma, la LOMLOE, després de portar dos cursos vigent, tampoc sembla que hagi de resoldre els problemes del nostre sistema educatiu, ja que no fa sinó aprofundir en les mancances de les lleis anteriors (ràtios elevades, insuficients recursos humans, desautorització de la figura del professor, intricat disseny i insuficient finançament, entre d’altres).
Per tot això denunciem els següents aspectes que, sota el marc normatiu de la LOMLOE, amenacen el nostre sistema educatiu:
- S’estableix un disseny curricular incoherent i confús, centrat en l’adquisició d’unes competències formulades de forma vaga i enfarfegosa, en detriment de l’aprenentatge dels coneixements que fan possible ser realment competent.
- Es fomenta des del Ministeri d’Educació i les Conselleries d’Educació Autonòmiques la utilització de metodologies de dubtosa eficàcia basades en modes pedagògiques no contrastades científicament, que es pretén aplicar de manera rígida i dogmàtica, vulnerant amb això, a més, la llibertat de càtedra del personal docent.
- S’impedeix el dret dels estudiants -i de les seves famílies- a rebre una informació clara i comprensible sobre el seu progrés, ja que s’estableixen uns criteris d’avaluació inintel·ligibles per als uns i els altres.
- Se sobrecarrega al professorat amb un excés de treball burocràtic poc útil, que va en detriment de la qualitat de la tasca docent. Així mateix, aquest tipus de tasques col·lapsen els òrgans col·legiats (com el claustre, els equips educatius, etc.) impedint que compleixin el seu paper d’espais de reflexió, anàlisi i coordinació, tan necessaris per a la bona marxa dels centres educatius. Això suposa, a més, una pèrdua de salut democràtica dels centres.
- Es desautoritza la figura del professorat en no reconèixer la seva vàlua com a peça fonamental en la transmissió del coneixement i, tanmateix, se li assignen tasques que no li són pròpies, com vigilar esbarjos, passadissos o portes. A més, tampoc no es dota els centres de veritables possibilitats de donar suport a l’autoritat del docent a l’aula.
- S’apliquen criteris de promoció de curs que són laxos i poc rigorosos, i que, sens dubte, allunyen l’alumnat de la idea que tot esforç té una recompensa, i donen a entendre que el coneixement té poc valor i ocasiona, a més, el problema de l’acumulació de matèries pendents als cursos posteriors.
- S’exigeix als centres que siguin inclusius, mentre es mantenen ràtios d’alumnat per aula elevades que impossibiliten aquesta inclusió, i es nega la dotació de professionals que podrien ajudar a pal·liar, en part, els problemes socials que s’haurien de resoldre des d’altres instàncies del poder polític.
Per tots aquests motius, reclamem:
- Un ensenyament públic la funció central del qual sigui l’adquisició de coneixements sòlids i que garanteixi la formació d’una ciutadania competent, capaç de regir la seva vida pròpia i de prendre decisions amb criteri.
- Un currículum clar, estructurat, coherent, realista i ben seqüenciat, que faciliti el procés d’ensenyament-aprenentatge i que garanteixi la igualtat d’oportunitats de tot l’alumnat i en tots els centres, independentment de la seva localització geogràfica, context social, econòmic i cultural.
- Una llei educativa que retorni als Departaments Didàctics la seva autonomia en la presa de decisions sobre els aspectes pedagògics i didàctics, de manera que es pugui donar una resposta educativa més adequada al context de cada centre, i que no vinguin imposats de forma dogmàtica per la normativa, com actualment passa amb la LOMLOLE. Per la nostra llarga experiència docent hem pogut constatar que no hi ha una metodologia didàctica única perfecta. Aquesta metodologia ha de ser escollida en funció de diversos factors de l’aula i del centre, per la qual cosa no pot estar mai predeterminada de partida, ja que resulta d’un procés iteratiu de revisió que requereix una observació i avaluació contínua. I, sempre, amb garanties que hi ha una base científica suficient.
- Una llei que torni als òrgans col·legiats, especialment al claustre, el seu protagonisme a la vida del centre. D’aquesta manera, es recuperarien aquests espais de reflexió i debat tan necessaris per a una gestió eficaç i democràtica, i no es convertirien en mers instruments per votar programes i projectes que ja vénen imposats des de l’administració educativa. És important, a més, per salut democràtica dels centres, que els claustres tinguin especial pes en els processos de selecció de director o directora, i això hauria de ser igual a totes les comunitats autònomes, amb la mateixa durada dels mandats i amb un límit a la pròrroga dels mateixos, que no hauria de ser superior a dos mandats seguits.
- La recuperació del respecte per la professió docent, que s’ha de concretar en: la dotació de recursos humans suficients per atendre la diversitat de l’alumnat, en el reconeixement efectiu de l’autoritat del docent a l’aula, en una reducció al mínim de tasques burocràtiques i en la potenciació de l’especialització i formació didàctica dels docents, formació que ha d’estar basada en l’evidència científica en llurs respectius camps de coneixement.
- Uns criteris de promoció de curs més rigorosos, que ofereixin a l’alumnat una visió coherent de la relació entre esforç i recompensa en l’aprenentatge, i que posi en valor l’adquisició de coneixements.
- Una inclusió efectiva, sustentada en la dotació de recursos econòmics i humans suficients, i no merament a través de la formulació de bones intencions que resulten inaplicables segons les condicions existents a cada centre.
Finalment, des de la nostra convicció basada en anys d’experiència docent i en l’afany de millorar la formació del nostre alumnat, sol·licitem a l’Administració Educativa que les nostres demandes es tinguin en compte i es prenguin les mesures necessàries per tal de recuperar un sistema educatiu digne. Això només es podrà aconseguir si el personal docent participa de manera efectiva en el disseny del sistema educatiu, si se’l dota amb uns pressupostos adequats a la seva finalitat i, finalment, si s’acorda entre les diferents forces polítiques un Pacte d’Estat per l’Educació, que n’eviti l’ús polític i el forneixi de suficiència i estabilitat.
→MANIFEST EN PDF (DESCARREGAR)
Fundació EPISTEME / email: info@fundacioepisteme.cat
Asociación OCRE / email: associacio.ocre@gmail.com
Colectivo “larevoluciondelatiza” / email: larevoluciondelatiza@gmail.com
