Felipe de Vicente: “Les lleis orgàniques no estan per a dir-te quina metodologia aplicar”

Per | ACTUALIDAD DOCENTE

  • Parlem amb el president de l’Asociación Nacional de Catedráticos de Instituto (ANCABA) i vicepresident de la Fundación Episteme, on professors de Secundària tracten de generar un debat «tècnic i rigorós» sobre el sistema educatiu.  
  • Sosté que la LOMLOE és invasiva i consagra la mediocritat; que el títol de l’ESO perd sentit i generarà més desigualtat en el sistema, i que el Batxillerat general,  «la via cap a la FP», portarà a la Universitat a alumnes infrapreparados.

Ningú millor que un veterà docent podia donar fe del pas de les nostres successives lleis educatives per les aules. Amb la perspectiva que donen més de 30 anys com a catedràtic de Secundària i més de 20 al capdavant d’ANCABA, Felipe de Vicente ha publicat ‘De la Ley al Aula: crónica de la educación en España (1977-2022)’, una obra ambiciosa que desgrana la rebotiga de cada llei educativa aprovada a Espanya en els últims 40 anys i els efectes que han deixat en el sistema educatiu. Aquest llicenciat en Filosofia i doctor en Història, membre del Consejo Escolar del Estado, és avui a la Fundació Episteme, que promou l’anàlisi i el debat “tècnic, seriós i rigorós de l’educació” i defensa que «educar és transmetre coneixement”.

P.− Aquest llibre no és l’anàlisi d’un investigador o un divulgador, sinó d’un testimoni directe des de les aules que, a més ha dialogat amb ministres com a representant dels catedràtics d’institut. Què hi ha d’objectiu i de subjectiu en la seva anàlisi?

R.− En el llibre hi ha moltes dades objectives, com l’anàlisi tècnica de les lleis, les diferències entre les unes i les altres, la seva tramitació parlamentària i el procés de negociació previ… I després hi ha una valoració de les lleis, que és la meva opinió, però basada en dades objectives.

LA LOMLOE NO ÉS UN RETORN A LA LOE, SINÓ A l’ESPERIT DE LA LOGSE, A TOTA AQUESTA PEDAGOGIA DE SALÓ, DE SENYORETS DE DESPATX QUE NO HAN TREPITJAT UNA AULA DE COL·LEGI O D’INSTITUT EN LA SEVA VIDA».

P.− I la seva conclusió és que no anem bé.

R.− La prova és que encara estem canviant les lleis. Quan una llei és bona no es canvia cada cinc anys.

P.−Però més enllà de la seva qualitat i la seva pertinència, sabem que canvien perquè els partits porten la seva batalla política a les lleis educatives.

R.− També per això sabem que no són bones. Una llei sense el consens general no és una bona llei. En educació convé fer una llei més breu, més bàsica, com la Llei Moyano, que reculli aspectes amb ampli consens i, després, que cada Govern pugui aplicar d’una manera o d’una altra. El canvi constant es degut a no haver aconseguit consensuar unes bases que durin més en el temps. És una de les característiques més cridaneres de la història de l’educació a Espanya. En altres països s’han fet lleis, per a començar, amb millor preparació tècnica, amb molts informes previs i  escoltant molt al professorat. N’hi ha prou amb mirar la llei portuguesa.

SI EL QUE ES PERSEGUEIX ÉS QUE TOTS TINGUIN EL TÍTOL DE L’ESO, ÉS MILLOR QUE NO HAGI TÍTOL I QUE HAGI UN CERTIFICAT D’ESTUDIS QUE DIGUI EL QUE CADA ALUMNE HA APRÈS».

P.− Bé, aquí els ministres i secretaris d’Estat diuen que escolten el professorat, però després el professorat no es reconeix en aquestes lleis.

R.− Sí que escolten. Jo he estat moltes vegades a Alcalá, 34 (seu del Ministeri) i se t’escolta, perquè són gent educada i respectuosa, però escoltar no és buscar el consens. No busquen lleis que durin.

P.− Vostè sosté que, al final, l’única cosa que ha aconseguit mantenir-se en el temps és un model mediocre.

R.− L’aposta és la mediocritat, no la qualitat. Es confon educació amb escolarització, es posa tota la importància a garantir que els nens estiguin escolaritzats fins als 16 anys i l’Estat es desentén de donar una bona educació. Ho veiem amb la Llei Celaá, que persegueix donar a tots el títol. Per a això és millor que no hi hagi títol i que hi hagi un certificat d’estudis on aparegui el que cada alumne ha après. Malgrat això, tindran el mateix títol els alumnes excel·lents, que s’esforcen, i els que han anat passant l’ESO amb adaptacions curriculars. Qualsevol alumne que acabi l’FP Bàsica tindrà el títol de l’ESO i després podrà estudiar el Batxillerat general, que és més senzill. Així es van degradant els nivells. El Batxillerat, que fins ara tenia una certa exigència, malgrat durar dos anys i ésser el més curt d’Europa, també es degradarà amb la concessió del títol amb un suspens i aquesta nova via fàcil del Batxillerat general.

L’APOSTA ÉS LA MEDIOCRITAT, NO LA QUALITAT. ES CONFON EDUCACIÓ AMB ESCOLARITZACIÓ, ES POSA TOTA LA IMPORTÀNCIA A GARANTIR QUE ELS NENS ESTIGUIN ESCOLARITZATS I TOTS FACIN EL MATEIX FINS ALS 16 ANYS»

P.− Què indica que aquesta opció generalista vagi a ser tan fàcil?

R.− No hi ha més que mirar les assignatures. Encara que no ho diuen, el Batxillerat general és una via cap a la Formació Professional. Això no està malament, però cal dir-ho. A França hi ha tres batxillerats: un acadèmic, orientat a la universitat; un altre professional, que equivaldria al nostre generalista; i un altre tecnològic, orientat al món del treball. Aquí no es volen dir les coses clares i llavors tenim un Batxillerat amb assignatures menys orientades a la Universitat, però amb el qual pots anar a la Universitat. En els pròxims anys caldrà escoltar els professors d’universitat per a saber com arriben de preparats els alumnes i caldrà veure l’índex d’abandonament en 1r de carrera, que ja és força alt.

P.− Que no hi hagi títol i que el títol no tingui valor és pràcticament el mateix.

R.− Efectivament, el títol de l’ESO no diu res. Socialment està amortitzat. Però en altres països hi ha uns certificats que et marquen la via a seguir en funció dels resultats obtinguts; aquí això es considera segregador. Em sembla que anem cap al model anglosaxó, on el títol no val res i el que distingeix a un alumne d’un altre no és més que el centre al qual ha anat. Així que hi haurà centres −públics i privats− que baixaran els nivells; i altres, també públics i privats, que intentaran mantenir nivells d’exigència. Aquests centres acabaran enviant un missatge a les famílies: “Al seu fill no li regalarem el títol, li exigirem”. Al final és un model que genera desigualtat. Això no és gens progressista.

EL BATXILLERAT GENERAL ÉS UNA VIA CAP A LA FP. AIXÒ NO ESTÀ MALAMENT, PERÒ CAL DIR-HO CLAR, COM A FRANÇA, QUE TÉ UN BATXILLERAT PROFESSIONAL. AQUÍ TENIM UN BATXILLERAT AMB ASSIGNATURES MENYS ORIENTADES A LA UNIVERSITAT, PERÒ AMB EL QUAL POTS ANAR A LA UNIVERSITAT».

P.− La qualitat va ser precisament la bandera de Wert amb la LOMCE i probablement és la llei més injuriada de totes pels propis docents.

R.− La Llei Wert es va negociar molt poc; es va fer de portes cap a dins. Així no podia aspirar a millorar res. Ficar unes proves externes al final de l’ESO, per exemple, requereix molt consens. No va passar així amb la LOCE: aquí sí que va haver-hi diàleg amb el professorat i el que no va parlar va ser perquè no va voler. Després, la LOMCE a més va ser una llei molt prolixa, excessivament detallista; ja només els estàndards d’aprenentatge eren una tornada a l’enciclopedisme dels anys 40. Allò era inviable.

P.− La LOMLOE és més bàsica que la LOMCE?

R.− En absolut. De fet és la primera llei a Espanya que entra a regular les metodologies que han d’emprar-se. És com si Sanitat es fiqués a indicar els procediments per a operar o els tractaments i teràpies a seguir. Les lleis orgàniques no estan per a dir que treballis per projectes o que facis servir tal o qual metodologia. No poden obligar a agrupar per àmbits o a treballar per projectes. Els mètodes poden variar en funció del coneixement i de l’experiència adquirits pel docent amb el seu alumnat.

P.− Molts diuen que no és tan fàcil per als legisladors que les seves lleis calin a les aules. Ho suggereix Xavier Massó, president de Fundació Episteme, en el pròleg del seu llibre. D’acord amb la seva experiència, quin pes real té la llei de torn en el treball del professorat?

R.− És veritat que quan el professor entra a la seva aula és l’amo del que allí es treballa. La LOGSE no va acabar de carregar-se el sistema gràcies al sentit comú del professorat, que va aplicar la llei a la seva manera. Però també és cert que cada vegada hi ha més pressió per part de les inspeccions perquè els docents introdueixin metodologies noves i no contrastades, i per a fer complir unes lleis fetes per pedagogs que no han posat el peu en una aula de Secundària en la seva vida; i, si ho han fet, va ser un parell d’anys fa molt temps.

Els pedagogs elucubren i ens diuen als professors com fer les coses que ells no faran. És com si el professor de Medicina que ensenya a operar no hagués operat en un quiròfan en la seva vida. Seria interessant que les facultats de Pedagogia tinguessin centres educatius de Primària i Secundària adscrits, on els pedagogs puguin fer pràctiques, investigar mètodes i veure què funciona millor o pitjor amb cada alumnat. D’una altra manera, no poden anar pontificant i fent lleis.

CADA COP HI HA MÉS PRESSIÓ PERQUÈ ELS DOCENTS INTRODUEIXIN METODOLOGIES NOVES I NO CONTRASTADES, I FER COMPLIR UNES LLEIS QUE HAN FET UNS SENYORS QUE NO HAN POSAT PEU EN UNA AULA DE SECUNDÀRIA A LA SEVA VIDA».

P.− Diu que cada vegada hi ha més pressió per part dels inspectors sobre el treball dels professors. Què canvia amb la LOMLOE?
R.−
La LOMLOE dona més força als inspectors. Per exemple, poden entrar en una reunió de departament. Això no existia abans. Se’ls dona vies per a introduir-se cada vegada més en els centres i influir en la manera de treballar dels centres d’acord amb les metodologies imposades per la llei.

P.− En el pas d’unes lleis a unes altres hi ha una constant que s’ha mantingut des de la LOGSE, que és l’enfocament educatiu per competències. Creu que el sistema ha acabat d’assimilar-lo?

R.− Hi ha molta pressió amb què el professorat ha d’ensenyar per competències. La qüestió és què s’entén per competències. Les competències són tres coses: coneixements, destreses i valors. I això ho tenim a les aules des de fa molt. La pròpia OCDE defineix les competències i situa les cognitives com les primeres. És a dir, en el principi de les competències estan els coneixements, però aquí, amb la LOMLOE, el que menys es valora són els coneixements i es posa l’accent en les actituds i els valors, que són una cosa inestimable. Aquest és el disbarat del nou currículum. El propi director de PISA ha dit que avaluar actituds és molt difícil. O avaluem coneixements o entrem en un terreny molt subjectiu, susceptible d’entrar en l’ideològic.

EN EL PRINCIPI DE LES COMPETÈNCIES ESTAN ELS CONEIXEMENTS, PERÒ AMB LA LOMLOE EL QUE MENYS ES VALORA SÓN ELS CONEIXEMENTS I ES POSA L’ACCENT EN LES ACTITUDS I ELS VALORS. O AVALUEM CONEIXEMENTS O ENTREM EN UN TERRENY MOLT SUBJECTIU».

P.−Precisament la Fundació Episteme, impulsada per professors de Secundària, fa una defensa ferma que la funció principal de l’educació és la transmissió del coneixement.

R.− El que pretén la Fundació és generar un debat seriós rigorós i tècnic sobre temes educatius per sobre de qüestions partidistes i ideològiques, que són les que s’estan discutint sempre. Analitzarem veient l’experiència d’altres llocs, a escoltar experts amb experiència d’aula de veritat; escoltarem els professors i farem publicacions, estudis, assajos, debats i webinars amb tècnics, no amb polítics, defensant la qualitat de l’educació i entenent l’educació fonamentalment com una transmissió de coneixement. Per a nosaltres, educar és transmetre coneixements. Això no significa defensar una educació memorística perquè els coneixements cal saber aplicar-los. El que volem és que de l’escola surtin persones amb cultura, ciutadans cultes.

P.− El nostre sistema educatiu s’ha regit bàsicament per lleis socialistes, perquè les que ha fet el PP no han tingut recorregut…

R.− Bé, la LOCE gairebé va tenir recorregut, però el PSOE va mantenir molts aspectes introduïts per la LOCE en la seva LOE. Els canvis més importants que va fer la LOCE −l’organització de les etapes i els cursos, les assignatures, la promoció i l’avaluació− van ser mantingudes en la LOE. El que va canviar la LOE van ser aspectes més ideològics com la composició i funció dels consells escolars, però no va suposar una tornada a la LOGSE. Després, la Llei Wert va ser passatgera. I ara tenim la LOMLOE, que no és una tornada a la LOE, sinó a l’esperit de la LOGSE, a tota aquesta pedagogia de saló, de senyorets en un despatx que no han trepitjat una aula de Primària i Secundària.

EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL HA DICTAT NOMBROSES SENTÈNCIES QUE DEIXEN MOLT CLAR L’ARTICLE 27. POSA EN EL MATEIX NIVELL EL DRET A l’EDUCACIÓ I LA LLIBERTAT D’ENSENYAMENT. NO HI HA L’UN PER SOBRE DE L’ALTRE».

P.− Ens aniria millor si mantinguéssim la LOE llavors?

R.− Si la comparem amb la LOMLOE, sí perquè la LOE encara mantenia unes exigències. De totes maneres, Espanya no tindrà una bona llei mentre no aconsegueixi que sigui consensuada i oberta i que no obligui amb tant de nivell de detall. Les lleis orgàniques no estan per a dir que treballis per projectes o que facis servir tal o quin metodologia.

P.− Hi ha una alguna cosa bona que ens hagi deixat aquest anar i tornar de lleis?

R.− La universalització de l’ensenyament, sens dubte. El que passa és que ens hem obstinat a tenir a tots els alumnes fent el mateix fins als 16 anys.

EL CURRÍCULUM D’HISTÒRIA TRENCA AMB LA METODOLOGIA HISTÒRICA MÉS COMUNA, LA CRONOLÒGICA, I TÉ CONTINGUTS QUE SÓN PROPIS DE L’ÈTICA».

P.− En el llibre dediques un capítol a l’article 27 de la Constitució, sempre sotmès a lliures interpretacions oposades.

R.− La interpretació és la que fa el Tribunal Constitucional, que ha dictat nombroses sentències que deixen molt clar el seu abast. Per exemple, posa en el mateix nivell el dret a l’educació i la llibertat d’ensenyament. No hi ha l’un per sobre de l’altre. El dret a l’educació es fa en llibertat. Això és molt important.

P.− Finalment, com a doctor en Història i professor d’Història, quina és la seva opinió sobre el nou currículum de la matèria en Secundària?

R.− Jo no sé qui haurà fet el currículum d’Història, però per descomptat un professor d’Història no fa això. El currículum d’Història trenca amb la metodologia històrica més comuna, la cronològica, i planteja uns temes transversals per als quals l’alumnat d’ESO no està preparat. D’altra banda, els coneixements passen a segon terme en favor de valors i actituds que, en alguns casos, tenen un biaix ideològic marcat pels autors de la llei i són difícilment (o arbitràriament) avaluats. El currículum d’Història té continguts que són més propis d’altres matèries com l’Ètica. La pregunta és: com ensenyar valors i actituds en un currículum d’Història sense reforçar prèviament els coneixements?

Aquesta entrevista ha estat publicada originalment a ACTUALIDAD DOCENTE

 

Més informació:

De la ley al aula. Crónica de la educación en España. 1977-2022

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Información básica sobre protección de datos Ver más

  • Responsable: Fundació Episteme.
  • Finalidad:  Moderar los comentarios.
  • Legitimación:  Por consentimiento del interesado.
  • Destinatarios y encargados de tratamiento: No se ceden o comunican datos a terceros para prestar este servicio. El Titular ha contratado los servicios de alojamiento web a Nominalia que actúa como encargado de tratamiento.
  • Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos.
  • Información Adicional: Puede consultar la información detallada en la Política de Privacidad.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.