València-Barcelona, 23 de gener de 2024
El proper dijous, 25 de gener, el president del govern, Pedro Sánchez, i la ministra d’Educació, Pilar Alegría, assistiran a una reunió del Consejo Escolar del Estado per a presentar un paquet de mesures educatives que inicialment, consisteixen en els següents punts:
- Oferir un complement econòmic als docents amb la finalitat d’incentivar les Matemàtiques tot incidint en l’enfocament competencial de la LOMLOE i en el foment del sentit «socioafectiu» d’aquesta disciplina.
- Reduir les ràtios d’alumnes a les classes de Matemàtiques amb el desdoblament, tal i com ha fet el govern francès, però amb una diferència significativa: aquí no es regirà per criteris de nivell acadèmic.
- Incentivar un pla de millora en la formació del professorat de Matemàtiques (no especialista) a Primària, i de formació pedagògica competencial i socioafectiva als especialistes de Secundària.
- Pel que fa a les propostes per a millorar la comprensió lectora de l’alumnat, des de 1r de Primària fins a 4t d’ESO, només es parla d’un paquet d’ajudes als centres, però sense especificar cap mesura concreta.
Sobre aquestes propostes, volem manifestar:
- La llibertat de càtedra –recollida a l’art 20.1 de la Constitució- està sent redirigida i vulnerada per una llei, la LOMLOE, que, lluny de revertir els efectes del model competencial que imposa i que han resultat un fracàs acadèmic, ara pretén consolidar-se a partir d’oferir incentius econòmics als docents. El disseny de les metodologies ha d’estar guiat pels resultats, per la professionalitat dels docents i per les evidències empíriques; és un despropòsit recórrer a la compra de voluntats per mitjà de premis monetaris que voregen el suborn.
- Malgrat que la reducció del nombre d’alumnes a la classe de Matemàtiques, per mitjà dels desdoblaments, por ser una mesura adequada, sembla més aviat una còpia improvisada i aigualida de la mesura anàloga adoptada pel govern francès. Falta una anàlisi crítica del currículum actual d’aquesta disciplina i la proposa de mesures per a la detecció precoç dels problemes en el seu aprenentatge.
- La millora de la formació matemàtica del professorat no especialista de Primària sembla certament, a priori, una mesura que respon al més elemental sentit comú acadèmic. Això no obstant, és un contrasentit l’èmfasi que es fa en la formació pedagògica i didàctica del professorat especialista de Secundària, que ja té coneixements sobrats d’aquesta disciplina i que, no solament no ha estat consultat sobre com millorar els resultats de l’alumnat, ara haurà de «reciclar» llur praxi docent i suportar una sobrecàrrega pedagogista centrada en el model competencial que promou el govern, malgrat els mals resultats obtinguts als informes internacionals.
- A més a més, volem remarcar també la incongruència de voler formar els mestres de Primària en Matemàtiques, alhora que se’ls està retallant la tercera part de les hores de didàctica de la Matemàtica a les facultats de Magisteri. Considerem necessari, per a la formació dels mestres i la qualitat de l’aprenentatge de l’alumnat –una demanda per part de tots els nivells educatius- que a Magisteri hi hagi les especialitats de Matemàtiques i de Llengua, igual que a la resta de nivells.
- Sense que sapiguem encara en què consistiran les ajudes als centres, per a la millora de la comprensió lectora de l’alumnat, volem denunciar públicament el progressiu tancament de biblioteques als centres d’ensenyament, l’excessiu impuls dels dispositius electrònics a les aules, la indiferència del sistema educatiu per l’aprenentatge de la cal·ligrafia, de la lectura en paper, dels comentaris de text o l’abandonament dels clàssics de la literatura universal, en favor d’un model que titlla aquests aprenentatges d’obsolets o de conservadors.
- També volem indicar, per anar acabant, que la proposta d’oferir un complement econòmic als docents, amb la finalitat d’incentivar les Matemàtiques per mitjà del foment del sentit «socioafectiu» d’aquesta disciplina, pressuposa una valoració dels criteris de la pràctica docent i la seva vinculació amb els resultats en uns termes que són impossibles de quantificar de manera objectiva. Tampoc hi ha estudis o investigacions educatives serioses que aportin cap mena de fonamentació teòrica que doni suport a la idea que el canvi de metodologia que es proposa hagi de produir els resultats que hom diu pretendre obtenir.
Per tot això, interpel·lem el Consejo Escolar del Estado, en la seva condició d’òrgan consultiu, per tal que consideri detingudament el paquet de mesures proposades pel govern, que li seran presentades formalment el proper dijous. Mesures que, d’altra banda, han estat dissenyades al marge dels diferents sectors de la Comunitat Educativa, a diferència d’altres països del nostre entorn, i que apunten en el sentit continuista d’una llei que ja ha mostrat a bastament el seu fracàs i incompetència en matèria educativa; en aquesta ocasió, i segons tot indica, amb la intenció de conjurar qualsevol manifestació crítica a cop de talonari amb càrrec als fons públics.
