Informativament qualsevol notícia pot ser fàcilment compresa a través de la tècnica de l’escola periodística nord-americana coneguda com les «5 W»: Què (What) ha succeït; Qui (Who) són els seus protagonistes; On (Where) ha succeït; Quan (When) ha succeït; i Per què ha succeït (Why)». Les 5W van ser establertes pel retòric grec Hermàgoras de Temno, de l’escola de Rodas.
Xavier Massó, President de la Fundació Episteme
Xavier Massó a Xarxes Socials:
What: Què ha succeït amb l’Educació?
S’ha decidit que la transmissió de coneixements ja no n’és la funció primordial, sovint ni tan sols complementària; suplementària com a molt. Amb la qual cosa s’ha quedat en simple escolarització buidada de contingut i de sentit. Això per a una majoria… Després, és clar, sempre hi ha hagut classes.
Who: Qui són els seus protagonistes?
Fonamentalment, els poders públics, que en són els responsables en última instància. Més directament, els venedors de fum i els sicofants investits per a l’encàrrec: el pedagòcrates i les seves pedagogies suposadament innovadores.
Where: On ha succeït?
És un fenomen generalitzat a la majoria de països occidentals, a España particularment agreujat per les peculiars circumstàncies que han concorregut en la seva història més o menys recent.
When: Quan ha succeït?
A Espanya, des de la LOGSE, la resta de lleis posteriors no n’han estat sinó meres seqüeles.
Why: Per què ha succeït?
Destacaria sobretot la mercantilització de l’educació, la seva conversió en un bé de mercat segmentat, pret à porter a diferents nivells, segons el cas, i marca de gamma alta per a uns pocs. Això és el que hi ha al darrere de la suposada innovació educativa: un model eduatiu estamentar neomedieval; això sí, amb la tecnologia de consum com a nou vedell d’or per a idolatrar.
Més informació:
Llibres:
El fin de la Educación (Akal, 2021)
Entrevistes:
