El fracàs escolar és un tema de màxima preocupació a la majoria dels països desenvolupats. Un dels indicadors per a mesurar el grau de fracàs escolar d’un sistema educatiu és el nivell d’abandonament escolar primerenc. Segons les últimes dades disponibles corresponents a l’any 2021, el 13,3% dels joves espanyols de 18-24 anys no havia completat l’educació secundària de segona etapa i no seguia cap mena de formació en les quatre setmanes anteriors a l’entrevista.
Malgrat les millores experimentades en l’última dècada, Espanya té la segona taxa d’abandonament escolar primerenc més alta de la Unió Europea, només per darrere de Romania. Aquest fenomen afecta en una proporció més elevada als nois, i als joves amb famílies de renda més baixa, sent Espanya un dels països on aquests grups pateixen bretxes més altes.
En aquest brief es fan servir dos bons predictors de l’abandonament escolar primerenc, com són el rendiment acadèmic de l’estudiant (en llengua, anglès i matemàtiques) i la repetició de curs. A Espanya no existeixen dades d’avaluacions de tipus diagnòstic a nivell nacional que permetin relacionar resultats d’aprenentatge amb característiques dels alumnes i les llars.
Per tant, usem dades de les proves d’avaluació diagnòstica desenvolupades a la Comunitat de Madrid en 3r i 6è de primària, i 4t de l’ESO per al curs 2016/17.
Els estudiants d’un nivell socioeconòmic més alt rendeixen significativament millor per a totes les assignatures i nivells educatius. Per exemple, la diferència entre un estudiant de nivell socioeconòmic baix i alt en 3o de Primària és de 58 per cent de la desviació estàndard (DE) en matemàtiques, i 55 per cent de la de llengua. Aquestes diferències són l’equivalent a gairebé dos anys d’escolarització.
