Consideracions jurídiques i metajurídiques en torn al cos (I Grup) únic

Això del cos únic va començar com un rumor, després van venir les sospites. Semblava com si el departament ho anés perfilant en la clandestinitat amb la condescendència d’altres sindicats i la complaença de la “comunitat educativa” (sic) –es va dir que era “el seu somni humit” (segon sic)-, però ara els  representants del departament i els seus adlàters sindicals ja ho manifesten sense ruboritzar-se: Volen el cos únic.

Ignasi Fernàndez / Serveis jurídics

Un cos únic docent. Però també un grup únic? M’explicaré per la via dels interrogants:

1.-  El departament pretén crear un grup funcionarial únic en que tots els professors percebin els mateixos havers? Si es tracta d’això, podria entendre’s com una legítima reivindicació laboral.

2.- o el departament projecta crear un cos únic docent en que tots els professors-mestres impartirien uns continguts generals de diferents matèries dins un àmbit a la franja de 6-16 anys?

Jo considero que es busquen les dues situacions, però com a defensor del principi d’especialitat em preocupa només la segona. I com a proves de que els meus temors no són infundats us en presento aquestes:

Fet 1:  L’any 2009 la LEC recupera els Instituts Escola i el Departament en fa bandera situant-los com a referents del model d’educatiu integrat per a alumnes de 3 a 16 anys amb, entre d’altres, els següents eixos claus: Interacció entre infants i adolescents, i interacció entre els diferents cossos docents (mestres i professors).

Fet 2: L’any 2019 el Departament va habilitar 6.000 mestres de Llengua castellana, Català i Matemàtiques per impartir 1r i 2n de ESO. Clarament, durant els següents cursos es pretenia traspassar mestres d’altres especialitats. No és sobrer recordar que aquesta operació va ser avortada judicialment gràcies a la intervenció del sindicat ASPEPC-SPS.

Fet 3: En data recent la Consellera Simó ha demanat al Ministeri el traspàs a la Generalitat del cos de funcionaris d’ensenyament. Les conseqüències d’aquest hipotètic traspàs mereixen un informe a banda.

Fet 4: L’any 2023 el Departament ha publicat els nous Decrets del currículum. Si bé a nivell estatal la possibilitat de que un docent imparteixi totes les matèries d’un àmbit s’aplica fins a 3r de ESO, a Catalunya s’han ampliat els àmbits a 4rt d’ESO i a Batxillerat. El Departament projecta així la figura del mestre generalista als nivells superiors.

Fet 5: El Decret que hauria de regular el currículum de la ESO a Catalunya no té entitat pròpia, de fet, no existeix. El Departament ha refós els currículums de primària i secundària amb la denominació Decret de l’ensenyament bàsic, de forma que els objectius i els principis pedagògics són comuns a tots els alumnes de 6 a 16 anys.

Aquesta refosa podria ser la prova concloent, i d’alguna manera insinua, que aquest  cos ”únic”  ben bé podria anomenar-se Cos de docents d’ensenyament bàsic. I no sembla difícil d’endevinar que aquests professors-mestres haurien d’impartir uns continguts generals i mínims de diferents matèries en una mena de centres -més assistencials que educatius- on les famílies poguessin aparcar els seus fills i, si de pas aconsegueixen que els nens aprenguin alguna coseta, doncs millor.

Queda així acreditada la certesa d’aquesta vel·leïtat del departament i dels seus seguidors, la certesa de que pel que fa al cos únic “ho volen fer”. Ara només ens queda aclarir el “si ho poden fer”.

Tornem al binomi grup/cos docent.

EL GRUP ÚNIC

En aquest epígraf abordarem la qüestió de la titulació requerida i el sistema d’ingrés al cos. Prèviament, caldria aclarir i definir tres categories legals: (i) Grup funcionarial, (ii) Cos i (iii) Nivell.

Tradicionalment el legislador estatal ha optat per un sistema de cossos on s’integren funcionaris que realitzen funcions similars i comparteixen unes competències, capacitats i coneixements acreditats durant el procés selectiu, així com unes titulacions determinades. Aquests cossos docents s’agrupen en funció del grup de titulació al que pertanyen: el títol de grau és per al grup A1, la diplomatura per al grup A2. Això explica que els Professors de Secundaria, els de EOI i els de Música formin part de diferents cossos docents, però pertanyin al mateix grup funcionarial (A1). Com sabem, és el grup funcionarial (sigui A1, A2, B o C) el que determina el sou i els triennis. Després tenim els nivells  des del 26 per el catedràtic, passant pel 24 per el Professor de Secundaria i el 21 del Mestre – que determinen el complement de destinació.

Així que, si el que es busca és que tots els docents de Catalunya cobrin els mateixos havers, a banda de crear un cos docent únic o no, el que s’ha de fer realment és que tots els docents, el cos de mestres en aquest cas, s’integri en el grup A1 i se l’adjudiqui el nivell 24.

Alguns sectors , també a nivell estatal, reivindiquen la integració del col·lectiu de mestres  al grup A1 amb l’argument de que també estan en possessió del títol de Grau. Res a objectar, però la pregunta és  òbvia: podria regular la Generalitat el sistema d’ingrés,  l’oposició, en aquest nou cos i/o grup?

Clarament, no. La titulació dels grups està blindada per la LOE i és matèria reservada al legislador estatal. I la reserva competencial no permet a la Generalitat ni regular els requisits de titulació d’un cos ni el sistema d’accés, tal i com estableix la STC de la LEC ja esmentada:

Así pues, debemos reiterar la condición de normas básicas de las relativas, por un lado, a la existencia de cuerpos de funcionarios públicos docentes, con independencia de que esos funcionarios presten servicio en una administración educativa concreta, y, por otro, de las referidas al sistema utilizado para el acceso de tales funcionarios mediante un concurso oposición. Por extensión, de la misma condición de norma básica deben participar las normas que el Estado considere necesario adoptar para clasificar, definir y caracterizar a cada cuerpo de funcionarios, como son la titulación requerida, las enseñanzas impartidas, las funciones asignadas y las especialidades docentes que componen el sistema de cuerpos docentes.

Una altra qüestió és si una futura norma bàsica estatal, ho podria contemplar, i la resposta és en aquest cas afirmativa.

EL COS ÚNIC

Convé aclarir primer que tot quina es la nostra situació administrativa. Sovint diem que som funcionaris del departament d’educació de la Generalitat de Catalunya, i sent això cert, caldria matisar-ho. El nostre origen rau en els traspassos de finals dels anys 80 articulats mitjançant la LOAPA i ara, efectivament, depenem funcionalment de la Generalitat de Catalunya, però no pertanyem a cossos de la funció pública catalana com sí hi pertanyen, posem per cas, els Mossos d’esquadra. Els professors formem part dels cossos estatals, igual que, per exemple, els magistrats o els funcionaris d’Hisenda.

Encara seria més acurat dir que som funcionaris d’àmbit estatal i que pertanyem a cossos d’àmbit estatal, la qual cosa implica que podem prestar servei en el sistema educatiu a tot el territori de l’Estat, amb independència de quina sigui l’administració en que vam ingressar. Heus ací la paraula clau: la mobilitat i per tant, en aquest sentit, no som com els mossos d’esquadra sinó com el jutge que pot concursar a tot el territori.

I justament per això, és l’Estat qui estableix el nostre règim bàsic: l’art. 149.1.18 de la Constitució atribueix a l’Estat la competència exclusiva “para establecer las bases del régimen estatutario de los funcionarios de las administraciones públicas”. L’apartat 1 de la DA 6ª de la Llei Orgànica 2/2006, d’Educació concreta que aquestes bases són, entre d’altres, les regulades a la pròpia Llei Orgànica d’Educació i a les seves normes de  desenvolupament «para el ingreso, la movilidad entre los cuerpos docentes, la reordenación de los cuerpos y escalas y la provisión de plazas mediante concursos de traslados de ámbito estatal». En la mateixa línia es va pronunciar el Tribunal Constitucional, en la STC nº 213/2013 de 19 de desembre, que en el seu FJ4 venia a dir que la reserva competencial per a l’Estat inclou “la garantía de movilidad en el sistema educativo -és a dir, els concursos de trasllats- y la determinación del sistema de acceso –és a dir, el concurs-oposició-.

És cert, però que en virtut de l’apartat 2 de l’esmentada DA6 de la LO 2/2006,  la Comunitat autònoma pot reordenar la seva funció pública docent sempre que es respecti la normativa bàsica. I això certament inclou la creació de cossos docents propis, però sempre, insistim, que no alteri l’ordenació i estructura de cossos docents de la legislació bàsica i que estan definits a la DA 7.

Fetes aquestes consideracions, estem ara en condicions de valorar la temeritat de la que va fer gala l’honorable Conseller Ernest Maragall l’any 2009 i que resumirem en el següent apartat:

L’antecedent de la LEC i els cossos docents d’en Maragall

L’any 2009 , el Conseller Ernest Maragall va aprofitar la Llei d’Educació de Catalunya (art. 112 de la LEC) per reorganitzar els cossos docents catalans i refondre’ls en 5 cossos de nova creació sent que el marc estatal era de dotze. El sindicat ASPEPCP-SPS va advertir reiteradament de l’ostensible temeritat, doncs aquesta mesura impossibilitava la mobilitat en tots els concursos. Finalment, l’any 2019 el Tribunal Constitucional va dictar la sentència 51/2019 d’ 11 d’abril i, com era de preveure, va anul·lar l’article 112 de la LEC i, per tant, els nous cossos docents d’en Maragall amb aquesta argumentació:

Una comunidad autónoma no puede alterar esa estructura, suprimiendo o refundiendo los cuerpos previstos en la normativa básica estatal. Dado que la legislación básica establece actualmente una docena de cuerpos docentes diferenciados, la norma impugnada, al reducir a cinco el número total de cuerpos docentes y alterar su estructura, vulnera la norma básica (….) esa alteración del número y de la estructura de cuerpos docentes previstos en la norma básica no solo impide la identificación inmediata entre los cuerpos docentes autonómicos y los previstos en la norma estatal, sino que puede hacer sumamente compleja la comunicabilidad de personal funcionario docente entre las comunidades autónomas, elemento capital del sistema de cuerpos docentes establecido por la norma estatal. Pues si cada una de las comunidades autónomas procediera a reordenar a su criterio los cuerpos previstos en la norma básica estatal, serían necesarias complicadas reglas de equivalencia o correspondencia entre decenas de cuerpos autonómicos, que es precisamente lo que la norma básica pretende evitar mediante una estructura común de cuerpos docentes para el conjunto del Estado” STC.

En definitiva, la genialitat del “Tete Maragall” no garantia la mobilitat, tal com era notori i el sindicat Aspepc-sps ja havia reiterat en el seu dia. No obstant, estarem eternament agraïts  al Conseller perquè va donar peu a que el TC es pronunciés i tenim una sentència que ara ens permet concloure que la Generalitat no pot crear ni  refondre motu proprio un cos docent -un suposat cos de docents d’ensenyament bàsic- al marge dels cossos estatals.