Nuno Crato: “Què tal si ens centrem en la realitat, en les dades?”
«Confiïn en la seva experiència i esperit crític, no creguin en allò absurd», suggereix Nuno Crato, ministre d'Educació i Ciència de Portugal durant els anys 2011-2015. Sota les seves mesures -basades en evidències-, els alumnes portuguesos van assolir els millors resultats de la seva història en les proves PISA i TIMSS. La visió educativa de Crato xoca frontalment amb el constructivisme, model que ha estès les seves ales a Europa i els EUA durant les últimes dècades sobrevolant amb lleugeresa el panorama educatiu.
Felipe de Vicente: “La LOMLOE és la llei que més rebuig està provocant entre...
De la ley al aula. Crónica de la educación en España 1977-2022 és la narració d'un trajecte històric sobre les lleis educatives aprovades des de la Transició fins als nostres dies. El seu autor, Felipe de Vicente, ha viscut en primera persona moltes de les negociacions i reformes d'aquest engranatge educatiu que, al seu parer, ha derivat en un despropòsit quan no, en un autèntic disbarat. En aquesta entrevista revisem alguns aspectes d'aquest llibre que inicia la sèrie de publicacions de la Fundació Episteme.
López Rupérez: “Espanya presenta una imatge d’estancament en la mediocritat”
El coneixement, l'evidència empírica i la recerca seria el més adequat a Espanya per a desenvolupar un marc normatiu que conduexi a una bona governança en matèria d'educació, segons sosté Francisco López Rupérez. En el seu llibre La gobernanza de los sistemas educativos, aquest expert explica -entre moltes altres qüestions- com els trets característics dels països amb alt rendiment així ho evidencien. Però, al seu parer, això no es contempla a Espanya.
«El pacte educatiu existeix: esquerra i dreta van de la mà»
"El que semblava lleure innocent, és opi consumista", opina la professora Olga García en reflexionar sobre el model social -enganyós, al seu judici- ja completament filtrat a les aules i que modela a ciutadans «de baixa intensitat». Un triomf -afirma-, del neoliberalisme amb la complicitat de la socialdemocràcia europea i d'una esquerra "més progressista", que juga a la distracció amb esperons com Twitter i que produeix individus desconnectats de la realitat.
E. Galindo: “L’escola al servei del mercat. La batalla està perduda”
El professor i escriptor, Enrique Galindo considera que els sistemes educatius són una peça més del sistema productiu i que els fons europeus constitueixen una mena de xantatge a les ordres del negoci rodó per a les companyies tecnològiques, a més de ser un parany pedagògic. El resultat? Una condemna a la ignorància per als més desfavorits, assegura.
“Cal començar a pensar en el nostre renaixement intel·lectual”
"En qualsevol moment cauran els simulacres i algú aixecarà la veu, reivindicant la serietat i el sentit constructiu de l'educació", invoca el professor i escriptor Andreu Navarra. Malgrat això, es mostra un pas més enllà del pessimisme quan analitza l'actual escenari educatiu que no repara en titllar amb adjectius de traç gruixut i una punyent crítica social enfront de la obediència ciutadana, la qual qualifica com a grups ‘ramatescos′. Davant d'aquesta valoració, demana combat. Combat educatiu.
Gregorio Luri: “Crec que en pedagogia reflexionem malament”
Les pràctiques reflexives són per a Gregorio Luri, el més important en temes educatius. Ho transmet en els seus textos, conferències i en aquells centres on li demanen la seva opinió. En aquesta entrevista, el docent, doctor en Filosofia i escriptor ofereix les seves reflexions sobre la mena de racionalitat pedagògica actual, que al seu parer va més carregada de bones intencions que de coneixement.
Un de cada cinc alumnes està sense diagnòstic ni tractament
Un de cada cinc alumnes en edats compreses entre el sis i els 16 anys pateix un trastorn del neurodesenvolupament. Un dels més coneguts és el Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH), però també existeixen altres que s'engloben dins del grup de trastorns de l'aprenentatge (com la dislèxia, la discalcúlia, la disgrafia o els trastorns de la comunicació). El seu diagnòstic i tractament continua com una assignatura pendent al nostre país.
Xavier Massó: «Educativament estem entrant en l’esperpent»
Davant d'un panorama confús d'innovacions pedagògiques Xavier Massó, exposa amb claredat en ′El fin de la Educación. La escuela que dejó de ser’ (Akal, 2021) els motius que han contribuït a transformar els sistemes educatius occidentals. Un assaig que aporta una crítica filosòfica, històrica, econòmica, cultural i social per a desgranar l'actual entramat educatiu, sota el seu judici, cada cop més allunyat de l'esperit il·lustrat que va il·luminar a Europa.