Joaquim Prats: “Hem assolit una escola de mínims”

«+ 30 anys de la LOGSE: passem comptes»

 

Han passat més de trenta anys des que la LOGSE (Ley Orgánica General del Sistema Educativo) desplegués una ordenació que canviaria el nostre sistema educatiu fins el dia d’avui. Poques llums i moltes ombres, segons un dels seus redactors, el doctor en Història Moderna i catedràtic Joaquim Prats, i que ha ferit de gravetat també al professorat, en opinió del docent i escriptor Josep Oton.

 

La revisió de la LOGSE, trenta anys després de la seva promulgació el 1990 ha estat el tema central de l’últim webinar de la Fundació Episteme titulat:«+ 30 anys de la LOGSE: passem comptes». Una sessió que ha comptat amb la ponència crítica d’un dels seus  redactors, el professor i catedràtic emèrit de la UB Joaquim Prats, amb debat i posterior intervenció del professor i escriptor, Josep Oton.

Com expert en didàctica i anàlisi de sistemes educatius, el catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona, Joaquim Prats va voler començar la seva revisió de la LOGSE destacant que “per analitzar un sistema educatiu és molt important tenir una visió diacrònica i no sincrònica”. Segons la seva opinió, la LOGSE és una llei que de fet no està derogada. “Totes les lleis que s’han fet són la LOGSE”, va sentenciar. Així, el model d’ordenació que va crear aquesta llei de 1990 més o menys s’ha mantingut, tant pel que fa a les lleis promulgades des del PP com des del PSOE, en les seves línies mestres.

“La LOGSE és una llei que de fet no està derogada. “Totes les lleis que s’han fet són la LOGSE”, va sentenciar Joaquim Prats

El concepte de comprensivitat tampoc ha variat en cap de les lleis posteriors, un model que, per cert, no és el majoritari a Europa que més aviat s’enfoca cap a models d’itineraris. Per tant, al parlar de la LOGSE estem parlant d’una llei que ha estat la base -tret d’algunes qüestions menors- del sistema educatiu al nostre país. “Des que es va crear la LOGSE no s’ha qüestionat el model”, va assenyalar Prats. Malgrat aquesta continuïtat del model, la inseguretat jurídica ha persistit i l’únic que han generat les lleis educatives posteriors ha estat un debat polític i mediàtic que ha creat inestabilitat i malestar. “No s’han creat mecanismes de transformació interna que tot sistema intel·ligent ha de tenir per a adaptar-se als canvis socials, culturals i de la realitat”.

El professor Prats va explicar també una anècdota succeïda durant la promulgació de la LOGSE on un parell d’experts del nord d’Europa van preguntar-li per què a Espanya s’estava canviant la llei. “Les lleis només es fan en països endarrerits. Nosaltres estem canviant el sistema i cap professor ho sap”, van comentar-li. Així -explicaven- s’aplicava un sistema de canvis graduals, petits però progressius, que provoquen el canvi sense necessitat de crear cap revulsiu, tot el contrari del que s’estava fent al nostre país. “Els polítics -va afegir Prats- no han estat mai capaços de consensuar uns principis que deixin tranquil·la a l’educació”. En aquest sentit va recordar una conversa amb Angel Gabilondo quan va proposar sense èxit un Pacte d’Estat per l’Educació i va referir-se a la impossibilitat d’aquella iniciativa. “Existeix aquest esport educatiu per part dels ministres que aquell que no faci una llei és un ministre fracassat. Tothom ha de fer una llei”. Prats va descriure així aquest joc de competició entre partits que es dóna en l’àmbit educatiu però, de facto, sense canviar la llei.

 

Precedents de la LOGSE

A judici del catedràtic, la Llei General d’Educació (EGB) -predecessora de la LOGSE- “va ser una llei imperfecta”, creada sense recursos econòmics ni docents i sense cap força política ni credibilitat a l’entrar en vigor durant el tard-franquisme (1970). “Era necessari fer un gest general de canvi del sistema -va aclarir- per una ordenació inconclusa i per l’abandonament als quinze anys que donaven un quasi 40% d’alumnes que no continuaven estudis, ni d’FP ni de Batxillerat, quan l’edat de treballar era a setze anys. La situació espanyola doncs, era diferent de l’europea que ja havien previst aquest decalatge abans de la Segona Guerra Mundial.

Els assessors de Maravall no eren pedagogs professionals de la Universitat, era bàsicament gent d’institut i contraris al que posteriorment van fer els seus correligionaris de partit, els psicòlegs creadors de la LOGSE

La LOGSE, ja estava prevista socialment, no pedagògicament, pel govern anterior -sent ministre José María Maravall (PSOE)-. Els assessors de Maravall no eren pedagogs professionals de la Universitat, era bàsicament gent d’institut i contraris al que posteriorment van fer els seus correligionaris de partit, els psicòlegs creadors de la LOGSE. Es tractava d’homologar l’educació espanyola al context europeu”. El fet diferencial espanyol respecte altres països de l’entorn europeu, però era la necessitat de fer un procés ràpid d’universalització de l’educació (escolaritzar els alumnes de 3 a 16 anys), procés que ja havia començat abans de la LOGSE, cap als anys 80. “Aquest procés es va fer en un temps relativament curt, en 15 o 20 anys”, va precisar Prats. Aquesta velocitat, però -comparada amb l’europea que va ser molt més dilatada-, va crear deficiències, tensions i disfuncions. Tot això va fer-se paral·lelament a la transformació política i administrativa de l’estat, amb l’entrada de les comunitats autònomes i les seves transferències, un fet perjudicial per el caos que es va generar, segons el catedràtic. “Malgrat tot això -va afegir- he de dir que el procés va ser força exitós”.

 

Cara i creu de la LOGSE 

Entre els aspectes positius de la LOGSE es troben la garantia al dret a l’educació, respecte a la gratuïtat i obligatorietat fins els setze anys, com també la dignificació de l’educació especial, la renovació del parc d’instal·lacions (construcció d’escoles, instituts públics a tot el territori). També es van dignificar una mica els salaris dels docents, va produir-se un augment de plantilles, una reducció de la ràtio alumne-professor i una integració d’una xarxa privada-concertada, clau per portar a terme la universalització i dualitzar el sistema d’instituts.

La LOGSE va portar una imperfecta ordenació per la voluntat de fer un sistema compressiu fins als setze anys quan molt pocs països cohesionats i igualitaris, com Finlàndia, el tenien

Entre els aspectes més problemàtics, segons Prats, la LOGSE va portar una imperfecta ordenació per la voluntat de fer un sistema compressiu fins als setze anys quan molt pocs països cohesionats i igualitaris, com Finlàndia, el tenien (altres països fan servir sistemes per itineraris). Una altra deficiència pel catedràtic, va ser la creació d’un batxillerat de dos anys. “Tot això dissenyat a esquena del professorat”, va remarcar. “Sobre l’FP -va afegir-, es va improvisar, el model no ha funcionat”.

En definitiva “hem assolit una escola de mínims, però estem molt lluny d’arribar a una escola d’òptims”, va resumir.

 

La LOGSE en el context social i l’escena professional

El nostre model serà constructivista”, deien els impulsors de la LOGSE. En la pràctica, aquest model comprensiu que havia de superar les diferències socials va provocar la conversió d’una sèrie de centres públics, de les grans àrees urbanes sobretot, en centres marginals de caràcter fonamentalment assistencial i amb un baix nivell d’aprenentatge referit als continguts socialment requerits.

Prats, va voler subratllar la dualitat d’aquesta llei: “un sistema concebut per aquells que no arribaran a res i un altre per aquells que aprendran”. Una distància que va comprovar a través de la segmentació per classes socials en les puntuacions de PISA i que donava una diferència de 90 punts, entre la més baixa i la més alta. ”Una part seria Finlàndia i l’altra Tunísia”, va exemplificar.

El catedràtic Joaquim Prats durant el webinar de Fòrum Episteme / Fundació Episteme

Altre banda, “l’adopció d’un sistema curricular (assignatures, programació, seqüenciació…) era totalment aliè a la cultura pedagògica professional dels anys 70 i 80, que va ser menyspreada”.  En aquest sentit va referir-se a “l’autèntica tautologia de l’aprendre a aprendre, que en el fons era un joc de paraules per a menysprear els continguts disciplinaris que són absolutament necessaris per aprendre realment. Prats també va assenyalar el distanciament produït amb el professorat, “un tema que no es va cultivar en absolut. No es va tenir en compte la professionalització del col·lectiu”.  Com a exemple va citar el cos de catedràtics d’institut “un dels cossos més importants i brillants de la història educativa d’Espanya, que va salvar l’educació del franquisme en certa manera, i que va ser anul·lat”.

El 30% dels alumnes que acaben primària no saben llegir ni escriure i presenten un nivell de coneixement en continguts escassíssim, va comentar Prats

Prats va voler plasmar la ficció d’un món artificialment creat per aquells psicòlegs de facultat que mai havien trepitjat una aula, artífexs de la LOGSE: “s’inventaven paraules!”, davant del món real dels professors. L’administració va voler substituir al professorat, va destacar.

Davant de tota aquesta anàlisi, Prats va concloure amb una dada força esclaridora: el 30% dels alumnes que acaben primària no saben llegir ni escriure i presenten un nivell de coneixement en continguts escassíssim. Aquest percentatge es va arrossegant per l’ESO.  “Aquests rendiments tan baixos afecten la cosmovisió del món, aprendre a pensar històricament, saber interpretar el món de les humanitats… la LOGSE ha resultat un desastre”.

 

La perspectiva del professorat

El professor en història i escriptor, Josep Oton va voler començar subratllant el caràcter de no derogació de la LOGSE, al marge del marc jurídic, que va esmentar Joaquim Prats. “En realitat, vivim encara en aquest esperit de la LOGSE”, va afirmar. Segons Oton, alguns vicis d’aquesta llei continuen presents per més lleis que hagin vingut darrere d’ella.

Des del professorat, coneixedor del sistema anterior, exisitia el malmès entusiasme que els instituts més perifèrics fossin un ascensor social, de manera que pensaven que aquells alumnes sense recursos podien, amb la LOGSE, fer el salt i accedir a la universitat. “Després de la reforma, molts d’aquests instituts van quedar tocats”.

Segons el professor Oton, es tracta de l’únic col·lectiu on es qüestiona la professionalitat, sense cap mena d’objectivitat

Sobre la idea de la diversitat, va desmentir el sentit “segregador” que tenien els itineraris davant la LOGSE: “Jo no sé què és més segregador, que vagis a un grup on tots siguin com tu o que et treguin de l’aula per a portar-te a un altre grup amb alumnes que no van bé”. En aquest sentit, va assenyalar l’aspecte demagògic d’aquest concepte.

Tal com comentava Joaquim Prats, Josep Oton va incidir en l’aspecte pejoratiu on la LOGSE va instal·lar a la professió docent. “Se’ns va posar en dubte si sabíem ensenyar. Un dubte que, per exemple, no trobem en altres col·lectius com ara els metges”, va postil·lar. Segons el professor, es tracta de l’únic col·lectiu on es qüestiona la professionalitat, sense cap mena d’objectivitat. “A més, aquest dubte -va afegir- s’ha traslladat a l’opinió pública agreujant la situació docent”. Per a rematar el bombardeig al professor, va tanmateix denunciar que “és l’Estat qui marca la didàctica per decret”.

El professor i escriptor, Josep Oton en un moment de l’acte telemàtic / Fundació Episteme

“Tot aquest context ha desmoralitzat molt al professorat” -va resumir Oton-, que va referir-se als canvis constants on la professió docent havia de desfer constantment el seu exercici rebatejant la terminologia i refent les programacions. Fent un repàs a les dades PISA, el professor va voler manifestar la deriva en el sistema educatiu que ja ha arribat també a la universitat i que complica l’aprenentatge en etapes educatives superiors. “Si vols tenir feina bona, t’has de pagar un màster”.

“Tot aquest context ha desmoralitzat molt al professorat” -va resumir Oton-, que va referir-se als canvis constants on la professió docent havia de desfer constantment el seu exicici

Oton no va voler deixar de banda l’última novetat de la LOMLOE presentada pel Ministerio de Educación en referència a les instruccions d’abandonament memorístic i l’adopció del currículum de mínims que proposa com a eina innovadora. Una proposta que, pels dos historiadors resulta un despropòsit en línia amb l’esperit de la LOGSE, una llei que sobrevola les següents i que ha marcat el desconeixement del panorama de continguts curriculars i la formació de l’individu. “Una mena d’Un mundo Feliz, d’Aldous Huxley”, com va referir-se Prats.

 

Sobre els ponents

Joaquín Prats

Joaquín Prats

Doctor en Història Moderna. Catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona. És especialista en didàctica de la Història i en l’anàlisi de sistemes educatius.

Va ser catedràtic d’ensenyament secundari i director de l’Institut Eugeni d’Ors de Badalona.

Ha ocupat diversos càrrecs en institucions  vinculades al món educatiu: Cap de Serveis Territorials d’Ensenyament;  Subdirector General de Formación del Profesorado  del Ministerio de Educación y Ciencia; president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya; secretari d’Universitats de la Generalitat; president de l’Agència per la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU);  Membre del comitè de direcció de l’INFORME PISA (OCDE).

Ha escrit més de 270 articles i llibres de caràcter científic i de divulgació acadèmica. També és autor de nombrosos llibres de text i materials d’innovació didàctica.

Actualment és el president de l’ATENEU UB de la Universitat de Barcelona.

 

Josep Oton

Josep Oton

Llicenciat en Geografia i Història. Doctor en Història.

Tècnic de Planificació Escolar. Departament d’Ensenyament (1998-2003).

Catedràtic d’Història d’Ensenyament Secundari.

President de l’Associació de Catedràtics d’Ensenyaments Secundaris de Catalunya i secretari de la Fundació Episteme.

També és escriptor de diversos llibres i ha rebut per ells reconeixements com el: Premi d’Assaig Serrat i Moret (2006). Premi d’Assaig pedagògic Joan Profitós. Premi de la Càtedra Victoriano Muñoz. Premi d’Assaig Joan Maragall.

 

Més informació:

Enllaç al webinar (català)

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.