Informativament qualsevol notícia pot ser fàcilment compresa a través de la tècnica de l’escola periodística nord-americana coneguda com les «5 W»: Què (What) ha succeït; Qui (Who) són els seus protagonistes; On (Where) ha succeït; Quan (When) ha succeït; i Per què ha succeït (Why)». Les 5W van ser establertes pel retòric grec Hermàgoras de Temno, de l’escola de Rodas.

 

Enrique Galindo Ferrández, professor de Filosofia d’Ensenyament Secundari.

Enrique Galindo a Xarxes Socials:

 

 

What: Què ha succeït amb l’Educació?

Que l’escola com a institució ha deixat de ser el lloc per a la transmissió de coneixements a les noves generacions i s’ha convertit, ja definitivament, en un apèndix del sistema econòmic la funció del qual gairebé exclusiva és la valorització de capital humà segons les necessitats del mercat laboral que es va configurant en l’anomenada Quarta Revolució Industrial. Paradoxalment la “societat del coneixement” és la que porta amb si la mort del coneixement i de l’escola en el seu sentit i funció més crítics.

Who: Qui són els seus protagonistes?

Fonamentalment les institucions supranacionals com la UNESCO, l’OCDE, l’OMC, el Banc Mundial o la UE, que marquen les línies bàsiques que els governs dels diferents països acaten i adapten a les seves circumstàncies, sempre al servei dels interessos de les grans corporacions (GAFAM, banca, etc.) que són les que estan dissenyant el futur.

Where: On ha succeït?

Està succeint arreu, potser amb l’excepció d’alguns països orientals que estan entenent la funció estratègica de l’escola d’una altra manera. Tal vegada perquè, entre altres coses, la globalització ha desplaçat allí el gruix de la producció material de béns.

When: Quan ha succeït?

És un procés que va començar en els anys 70 o fins i tot finals dels 60, però que en els 90 va aconseguir velocitat de creuer i ara estem vivint les rematades finals d’una autèntica reconversió industrial dels sistemes educatius.

Why: Per què ha succeït?

Perquè les elits han decidit ja que, des del punt de vista econòmic i amb la robotització i digitalització de la producció, el 80% de la població activa del planeta senzillament està de més i es veurà abocada a la precarietat i la subocupació, per a això no calen coneixements, sinó “resiliència”, “motivació” i “esperit d’emprenedoria” amb pinzellades de pensament positiu. La població “sobrant” ha de viure les seves misèries com un producte de la seva falta d’actitud i no com un problema estructural. Cal privatitzar els problemes i la insatisfacció social reduint-los a problemes psicològics individuals. Aquesta serà cada cop més la funció de les institucions educatives, almenys les públiques.

 

Més informació:

Llibres:

Escuela o barbarie. Entre el neoliberalismo salvaje y el delirio de la izquierda.

La Escuela Vaciada

Entrevistes:

Catalunya Vanguardista (2019)

ctxt

Dialnet

Catalunya Vanguardista (2018)

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Ver más

  • Responsable: Fundació Episteme.
  • Finalidad:  Moderar los comentarios.
  • Legitimación:  Por consentimiento del interesado.
  • Destinatarios y encargados de tratamiento:  No se ceden o comunican datos a terceros para prestar este servicio. El Titular ha contratado los servicios de alojamiento web a Nominalia que actúa como encargado de tratamiento.
  • Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos.
  • Información Adicional: Puede consultar la información detallada en la Política de Privacidad.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.