Crear un diccionari il·lustrat sobre termes mèdics per a nens no és una tasca gens fàcil, molt menys si alhora es pretén innovar. Això va ser el que van fer els investigadors de l’institut de Lingüística Aplicada (IULA) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) dirigits per la investigadora Rosa Estopà, que van dedicar al voltant de tres anys a confeccionar el diccionari en el marc del projecte Jugant a definir la ciència. Ara, acaben de publicar una nova versió en castellà peninsular del diccionari amb la col·laboració del Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG).
Font: UPF
Però no només van treballar ells. “Fer un diccionari d’aquestes característiques no és només fer una reducció d’un dels adults”, explica Estopà. “Per entendre com entenen les paraules els nens, quins imaginaris existien sobre elles i quins tipus d’exemples feien servir ells per definir-les, vam tenir clar que havíem de començar des de baix i saber com expliquen les paraules els nens, havíem de treballar amb ells”.
El projecte va començar el 2015 i durant tres anys van treballar amb 1200 nois entre 8 i 10 anys (3r i 4t de primària) provinents de vuit escoles de Catalunya. Un cop a la setmana durant una hora, els nens realitzaven una activitat anomenada El Racó del Diccionari on definien una paraula mèdica i realitzaven un dibuix que expliqués un terme mèdic. “Rebíem unes 100 definicions per cada paraula, nosaltres les treballàvem, les desconstruíem i les reconstruíem, agafàvem els fragments veraços des del punt de vista científic per després construir una nova definició”, comenta. Treballar amb les seves definicions permetia que els nens poguessin reconèixer a cada definició final alguna cosa del que sabien, creant així una complicitat amb ells en utilitzar les seves metàfores i les seves pròpies paraules.
I què passava quan les definicions que els nens donaven eren totalment o parcialment equivocades? Amb els falsos imaginaris o amb aquells fragments de definicions errades, el grup les treballava per crear coneixement positiu a partir d’un de negatiu. “Per exemple, molts nens creien, i així ho van dir, que l’anorèxia era un problema només de les nenes, o que la Síndrome de Down “era una malaltia que et fa ser baix” (perquè down en anglès és baix). Al diccionari nosaltres expliquem en la definició que l’anorèxia és molt comuna entre adolescents dels dos sexes i que la Síndrome de Down no és una malaltia sinó una diferència als gens i que el nom li ve del cognom del primer metge que la va descriure”.
Tres pediatres del COMG van revisar totes les definicions. La versió final del diccionari compta amb 250 termes amb dibuixos. La versió en català es va publicar en format web l’any passat gràcies també a l’ajuda del COMG. La versió web permet l’actualització permanent de la informació i incorpora àudios de tots els termes, el triple de dibuixos, un atles, jocs sobre els termes del diccionari i la possibilitat de fer cerques de les paraules per diferents accessos.
Del paper a l’àudio a la web
Abans de fer la versió web-app, l’equip coordinat per Rosa Estopà va treballar amb el Servei de Pediatria de l’Hospital del Mar de Barcelona i l’Escola Annexa Joan Puigbert de Girona per convertir les definicions en arxius d’àudio. L’interès va venir de l’hospital mateix, van veure que el diccionari podria servir als metges per explicar els termes als nens i una versió audiovisual podria ser útil per projectar a les pantalles les famílies mentre s’esperen a les sales d’espera.
“Amb una escola comencem un projecte de lectura en veu alta en què gravem al seu estudi de ràdio totes les definicions de les paraules”, explica Estopà. “Això ens va permetre crear unes minipíndoles de vídeo on cada nen, de diverses procedències i de llengües mare i nivells de lectura diferents, llegia la definició d’una paraula. Aquestes píndoles estan disponibles per ser projectades a les sales d’espera de tots els centres de salut de Catalunya”. El projecte titulat “Paraules a les sales d’espera de pediatria” va rebre el premi a la Responsabilitat Social Universitària atorgat pel Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra el 2018.
Més endavant, amb l’Hospital Italià de Buenos Aires van treballar per fer la traducció de les definicions i la seva adaptació a l’espanyol del país austral (Primer diccionario de medicina ilustrado, 2019). La versió en espanyol peninsular, en canvi, acaba de ser publicada a la web, on es pot trobar el diccionari amb cadascuna de les definicions (en format text i en àudio) amb les seves il·lustracions respectives, un atles humà dibuixat pels nens i una secció d’activitats i jocs.
El pas següent del projecte és crear un apèndix de la web-app sobre els termes de la covid-19 amb les unitats més generals i freqüents en relació amb la malaltia. En aquesta ocasió treballen amb estudiants de diverses edats des de 8 anys fins a edats més avançades i amb la participació d’altres comunitats autònomes, com La Rioja, Madrid i València. També treballen en un llibre amb l’editorial Octaedro que analitza els imaginaris dels termes de la pandèmia a l’escola a partir de les seves definicions.
