«Professors contra els àmbits imposats»: El cas Valencià i el cas Català ha estat el tema central de l’últim seminari celebrat per la Fundació Episteme. En format tertúlia, ha comptat amb la participació del professor de Física i Química, Pepe Sabater i el professor de Biologia i Geologia, Enric Barrachina de Gràcia, per València i de la professora de Física i Química, Gemma Tena i el professor de Física i Química, Joan Ramon Pla i Llagostera, per Catalunya.
L’educació per àmbits (fusió de dues o més assignatures) va ser llançada com a proposta d’innovació educativa l’any 2006 amb la LOE, però no ha estat fins la pandèmia que s’ha erigit obligatòria per a primer de l’ESO a la Comunitat Valenciana (curs 2021-2022), sent voluntària per al segon curs en aquesta comunitat, amb un 90% dels centres que no l’han aplicat. De la mateixa manera, el Departament d’Educació de la Generalitat catalana acaba de presentar el seu nou esborrany de currículum per a secundària que també preveu el treball per àmbits, una iniciativa redactada a esquena de l’opinió, el debat i la participació dels professors catalans.
València va ser el primer territori en la qual aquesta mesura va ser implantada. La plataforma ′No als Àmbits‘ està formada per 1.200 professors de 135 centres públics de la Comunitat Valenciana. Va sorgir a l’abril de 2021 com a resposta a la imposició curricular per àmbits en l’ESO. Entre altres valoracions, consideren que no hi ha cap evidència científica que ho avali, que els alumnes són víctimes d’un frau educatiu i que es tracta d’una estratègia política orientada a disminuir els suspensos i minvar la qualitat educativa. Compten amb el suport del sindicat UGT ensenyament País Valencià.
La ‘Plataforma en defensa d’una educació pública i de qualitat’ va presentar a Catalunya el passat 14 de febrer un Manifest en la plataforma change.org on desenvolupen els punts del seu desacord amb els esborranys i exigeixen la dimissió del Conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Josep González Cambray així com de Ramon Grau com a Director general de Currículum. Les seves reclamacions assenyalen a la reducció d’hores lectives, l’eliminació de matèries com Filosofia en 4t de l’ESO o Ciències del món contemporani en batxillerat, la insistència a eliminar les notes quantitatives i la decidida imposició de la susdita educació per àmbits que recull l’esborrany. Els suports assolits fins al moment han arribat a més de 5.500 signatures.
Les seves peticions passen per «trobar un consens ampli i real amb la comunitat de professors per a dissenyar un nou currículum que sigui estable. I diàleg», (Joan Ramon Pla). «Consens i participació dels docents a l’hora de dissenyar currículums. No a les imposicions», (Enric Barrachina). «Que escoltin els docents, a tots, no només a una part i no es canviïn les lleis amb cada canvi de govern», Gemma Tena. «Qualsevol canvi, sobretot si és tan radical com el que proposa la LOMLOE s’hauria de fer amb temps», (Pepe Sabater).
Lobbies de pedagogs: experiments sense contrastació ni estudis
Revisar la història de l’educació a Espanya pot ser molt útil per a comprendre uns certs models experimentals imposats des dels despatxos i rebutjats amb arguments de l’experiència docent, sobretot d’aquells que porten dècades trepitjant les aules. Recentment el professor, historiador i escriptor Felipe de Vicente lamentava en una entrevista a El Mundo arran del nou llibre que està a punt de publicar De la ley al aula, que el que més li crida l’atenció ha estat «Veure la història de la degradació del sistema, associada a la influència de els lobbies de pedagogs, que, encara que mai han trepitjat una aula, l’han convertit en un laboratori».
Veure la història de la degradació del sistema, associada a la influència de els lobbies de pedagogs, que, encara que mai han trepitjat una aula, l’han convertit en un laboratori (Felipe de Vicente)
El futur educatiu està passant des de fa dècades per experiments sense contrastació ni estudis que avalin certes propostes que acaben per convertir-se en lleis, normes i decrets redactats a esquenes de la participació docent. Un brindis al sol que amaga la manca de preparació dels alumnes creant desigualtat d’oportunitats, desgasta la vocació dels qui pretenen transmetre coneixements i converteix a la ciutadania en pastura de la dependència tecnològica acrítica.
“Soc de Mates i haig d’impartir Biologia i Tecnologia”
«Jo imparteixo àmbits enguany, soc de Mates i haig de donar Biologia i Tecnologia. Ara estic fent una caseta per a ocells i la «integració» consisteix a dibuixar les cares (rectangles i quadrats) a escala… Aquest és el nivell», resa l’experiència real d’una professora en l’apartat d’experiències docents del web valencià. Enric Barrachina assegura que és la situació en la qual molts professors es troben en la seva comunitat des que es va obligar a impartir l’educació per àmbits. “Quan un professor ha d’impartir classes fora de la seva especialitat, els continguts que pot recordar són els que va estudiar en batxillerat”, subratlla. En el seu cas, com a professor de Biologia i Geologia, ha d’impartir també Matemàtiques.
Jo imparteixo àmbits enguany, soc de Mates i haig de donar Biologia i Tecnologia. Ara estic fent una caseta per a ocells i la «integració» consisteix a dibuixar les cares (rectangles i quadrats) a escala… Aquest és el nivell
“Tot va començar quan estàvem confinats per la pandèmia i de sobte, el mes de maig, va aparèixer un decret que ens va dir que al curs següent s’imposava l’educació per àmbits“, va destacar Barrachina. Sense capacitat d’organització ni planificació per als docents, s’afirmava que la mesura responia a facilitar la transició de primària a secundària. Aquest professor, amb trenta anys d’experiència, assegura que mai ha vist problemes d’adaptació en primer de l’ESO dels alumnes que arribaven a aquest curs. Les onze o dotze assignatures habituals passen a convertir-se a vuit i els continguts han d’impartir-se d’una manera globalitzada mentre que la qualificació ha de ser consignada per separat “una gran contradicció”, recalca Barrachina. “El que es veu a primer de l’ESO, en el seu cas de Biologia, ja no torna a veure’s en tota l’ESO”. Malgrat els intents docents per revertir la imposició, el decret va fer-se realitat.
Sense capacitat d’organització ni planificació per als docents, s’afirmava que la mesura responia a facilitar la transició de primària a secundària (Enric Barrachina)
El mateix argument presentat per la Generalitat valenciana d’afavorir el pas de primària a secundària va ser l’esgrimit per la Generalitat catalana. “A Catalunya, els alumnes no tenen cap mena de problema en tenir més professors a l’ESO que en primària”, assegura Gemma Tena. La professora es pregunta per què no han realitzat un estudi previ per a corroborar el motiu que argüeixen des de l’esborrany. “Pensem que volen reduir l’especialitat i els continguts“, planteja. La impartició de coneixements d’una determinada especialitat hauria de ser transmesa des d’un grau de profunditat sobre la matèria, fet que entronca amb la proposta de fusionar especialitats i reduir assignatures.
“La codocencia és un malbaratament de recursos -opina Pepe Sabater- Quin sentit tenen dos professors d’especialitats diferents?
Per a pal·liar aquests dèficits que es dirimeixen des dels àmbits, les autoritats educatives han previst la figura de la codocencia, una mena de suport al professor no especialista per un altre que ho sigui en la matèria que es fusiona. “La codocencia és un malbaratament de recursos -opina Pepe Sabater- Quin sentit tenen dos professors d’especialitats diferents? No seria molt més útil tenir desdoblaments?”, planteja, per exemple, en una assignatura com a Física i Química per a anar al laboratori. Per a Sabater seria més assenyat establir una baixada de la ràtio. Barrachina afirma que la codocencia que s’ha donat en el seu institut ha estat “un fet puntual” i s’ha limitat a escassa intervenció docent.
Reducció d’hores lectives i escanyament d’assignatures
A Catalunya es proposa una reducció horària pràcticament en totes les matèries, a excepció d’Educació Física i Religió, sent Geografia i Història les més reduïdes, en un 52%, seguida de les assignatures de ciències (Física, Química, Biologia i Geologia), en un 30% i Matemàtiques, un 20%. “Tot això és per a fomentar la denominada autonomia de centres, ja que totes aquestes hores que no existeixen ara mateix s’atorgaran als centres perquè les utilitzin, no se sap ben bé per a què en aquests moments”, indica Joan Ramon Pla qui amplia que es dedicaran al treball per projectes, que en funció d’algunes variables aplicaran un model que genera una certa incertesa.
“Ens trobem que la xarxa pública, que hauria de garantir uns mínims comuns, amb això desapareixen. Estem parlant de 500 hores entre primer i tercer de l’ESO” (JoanRa Pla)
“Ens trobem que la xarxa pública, que hauria de garantir uns mínims comuns, amb això desapareixen. Estem parlant de 500 hores entre primer i tercer de l’ESO“. De manera que, en funció de la tipologia del centre s’aplicaran a uns objectius o a uns altres. Aquesta arbitrarietat permet, segons el parer de Pla, una desigualtat i improvisació al criteri de cada centre. “Es perd el principi d’universalitat”, puntualitza. Respecte a l’eliminació de Filosofia en 4t de l’ESO, el professor català pensa que el Departament acabarà acceptant que sigui una optativa “tindran un altre comodí que oferir” i assegura que amb això el Departament dirà que «ja han negociat de cara a la galeria». La batalla, assegura, la tenen a primer i tercer on desapareix “Cultura i valors”.
Educació per àmbits: la imposició d’un model fracassat
Enric Barrachina va voler mostrar un estudi que defineix la manca de seguiment dels docents a València, on l’educació per àmbits es proposa voluntària per a segon de l’ESO. El resultat és que més del 90% dels professors l’ha rebutjat. Gemma Tena és de l’opinió que a Catalunya aquest percentatge tendirà a ser inferior ja que el professorat català podria tenir més adhesions a la proposta. “Els més entusiastes ho són, però no amb la seva matèria. Sempre volen que ho facin els altres amb altres assignatures”, assegura. Segons la professora, “la Generalitat ha fet molta feina durant molt de temps en aquest sentit col·locant en les direccions dels centres a persones afins a aquestes idees, i aquestes direccions també han fet el seu treball amb els docents”, emfatitza. Joan Ramon Pla coincideix amb la visió de Tena “un bon pla de màrqueting, que al nostre conseller li agrada tant”, va comentar. Segons Pla, es tracta de crear una espècie de competició entre instituts públics a l’hora d’oferir aquestes novetats transversals. En aquest sentit va voler referir-se al fracàs de la Escola Nova 21, un projecte pilot en treball per àmbits beneït pel Departament i lligat a la Fundació Bofill, que “el 2020 va mostrar zero diferències significatives amb altres centres que no feien seguidisme d’aquest model”. Per a Pla no deixa de ser paradoxal que després d’aquesta demostració de fracàs ara des del Departament s’impulsi el mateix model. Què és el que es promou? -pregunta el professor-. La deixadesa absoluta del coneixement“, afirma.
“No hem trobat cap estudi científic que avali el treball per àmbits -assegura Pepe Sabater-. Els seus impulsors han estat molt hàbils a l’hora d’identificar els defectes de l’escola i també han tingut el suport dels mitjans de comunicació“. Sabater considera que aquests últims han abonat molt la crítica cap als docents que defensen una educació clàssica, memorística i enciclopèdica i “han venut molt bé les noves metodologies“, destaca i matisa que “els àmbits no són una nova metodologia sinó una organització curricular“. La professora Tena recorda que “tot això està emparat en la LOMLOE“, a punt de començar el seu desplegament en tots els centres educatius espanyols. “El curs que ve serà difícil i la víctima serà l’alumnat”, alerta Sabater.
L’arquitectura de la ignorància i el silenci administratiu
“Des de la docència hem de fer veure als alumnes que totes les decisions que es prenen no són únicament pel seu benefici, a vegades el benefici d’uns implica el perjudici d’uns altres”, comenta Joan Ramon Pla en relació amb les decisions que es prenen des de les altes instàncies i que abonen «l’individualisme i la pèrdua de la consciència col·lectiva». I sobre això alerta de l’increment d’unes certes ideologies entre l’alumnat que condueixen cap a actituds violentes, com ha pogut veure’s recentment després de l’agressió de deu alumnes de l’IES Alfàbegues de Bétera, València, cap a un professor deguda a la seva condició sexual. Per a Pepe Sabater, aquest tipus de conductes guarden una íntima connexió amb la realitat social dels últims anys i mostra el seu pessimisme per això des del propi sector docent mentre que per a Gemma Tena com més temps es dedica a l’educació emocional en els centres d’ensenyament i menys a les matèries, més s’aguditzen aquest tipus de conductes“. Podria ser perquè els alumnes són cada dia més ignorants?”
Malgrat que el 90% dels centres valencians ha renunciat al model per àmbits voluntari en segon de l’ESO, malgrat la falta d’estudis científics que avalen aquesta metodologia, malgrat el rebuig de molts docents que adverteixen dels efectes que la rebaixa de continguts o els resultats que les avaluacions laxes poden tenir en l’alumnat, malgrat que aquests docents que representen a molts altres que consideren que els àmbits estan destinats a minar el coneixement, malgrat que s’ha demostrat el fracàs de Escola Nova 21, malgrat que no s’ha comptat amb ells a l’hora de preparar sengles propostes, la resposta d’ambdues administracions, la valenciana i la catalana ha estat la mateixa: el silenci.
Pepe Sabater
Plataforma Docents contra els àmbits
Professor de Física i Química de Secundària
Enric Barrachina
Plataforma Docents contra els àmbits
Professor de Biologia i Geologia de Secundària
Gemma Tena
Plataforma en defensa d’una educació pública i de qualitat
Professora de Física i Química de Secundària
Joan Ramon Pla
Plataforma en defensa d’una educació pública i de qualitat
Professor de Física i Química de Secundària
Més informació:
