Fòrum Episteme

Webinar en format entrevista amb Francisco López Rupérez, amb motiu del seu últim llibre La gobernanza de los sistemas educativos (Narcea), i posterior tertúlia amb José Antonio Martínez Sánchez i Xavier Massó Aguadé. Una anàlisi sobre estratègia educativa davant els actuals desafiaments de la globalització i la societat digital.

Docents reclamen «trobar un consens ampli i real amb la comunitat de professors per a dissenyar un nou currículum que sigui estable. I diàleg». «Consens i participació dels docents a l'hora de dissenyar currículums. No a les imposicions», «Que escoltin els docents, a tots, no només a una part i no es canviïn les lleis amb cada canvi de govern». «Qualsevol canvi, sobretot si és tan radical com el que proposa la LOMLOE s'hauria de fer amb temps». Fins ara, la resposta ha estat el silenci.

Són les escoles espais segurs per a la Covid-19 tal com s'ha afirmat tantes vegades des de les diferents autoritats educatives? S'hauria d'haver retardat la tornada a les aules durant aquesta imparable sisena onada d'òmicron? S'han mantingut les normes de ventilació, distància de seguretat, ràtios, mascaretes FFP2 a les aules? Estàvem preparats alumnes i professors per a fer front a una educació virtual amb condicions i garanties d'aprenentatge?

Ja fa més de dues dècades, organismes internacionals com l'OCDE i la pròpia Comissió Europea van posar en marxa canvis substancials en els sistemes educatius. Ho van fer sobre la base de la dimensió social, política i econòmica que “van anticipar” els seus principals actors. Els «continguts» o «sabers», ocupen avui un altre lloc.

Adquirir una bona comprensió lectora és la porta d'entrada a moltes altres àrees de coneixement. De la mateixa manera, la seva deficiència és un entrebanc per a l'adquisició cultural i per al correcte desenvolupament cognitiu. Les dades dels últims estudis PISA ens diuen que el nostre país se situa 10 i 12 punts respectivament per sota de la mitjana de l'OCDE i la Unió Europea en competència lectora. Com poden ajudar les biblioteques? Què diu la ciència al respecte?

Plantejar una contrareforma molt seriosa amb un batxillerat més llarg i més rigorós. Ensenyar lògica i raonament deductiu a secundària introduint una mica de programació. Dotar de més professors de Matemàtiques als centres educatius, on cada cop escassegen més. Optimitzar els deures que els alumnes s'emporten a casa o reintroduir la memorització en aquesta assignatura són algunes de les propostes de Ricardo Moreno Castillo i Xavier Ros-Oton.

La jornada contínua de primària a Espanya guanya terreny a una gran majoria de CCAA, mentre que a Catalunya (i País Basc), el Departament d’Educació ha defensat l’horari partit tradicional, amb dues hores o més d'aturada per dinar. Diverses veus reclamen des de fa temps una reforma horària que concentri les hores lectives a les escoles catalanes. Veiem quatre experiències a favor.

El Batxillerat s’ha convertit recentment en un tema central de debat educatiu. Una enquesta realitzada telemàticament per la Fundació Episteme a un univers aproximat de 1.200 docents d’ensenyament secundari mostra que prop del 80% (77.1 %) opina que l’ensenyament basat en continguts serveix per assolir un millor aprenentatge, mentre que només un 22,5 % considera millor l’educació per competències.

Han passat més de trenta anys des que la LOGSE (Ley Orgánica General del Sistema Educativo) desplegués una ordenació que canviaria el nostre sistema educatiu fins el dia d'avui. Poques llums i moltes ombres, segons un dels seus redactors, el doctor en Història Moderna i catedràtic, Joquim Prats, i que ha ferit de gravetat també al professorat, en opinió del docent i escriptor Josep Oton.

D’on emanen les principals línies educatives dels nostres temps? Son, com asseguren algunes veus, reflexos d’un modern paradigma o procedeixen d’interessos, confusions o tendències del passat? En qualsevol cas, en quina forma i manera afecten la defensa dels coneixements i, en conseqüència, a la formació dels ciutadans?