En realitat, les 4 C’s educatives són la transposició de las 4 C’s del marketing, els quatre elements clau en el procés de comercialització i venda d’un producte: Consumidor, Comunicació, Conveniència i Cost. Al seu torn, aquestes 4 C’s del marketing substitueixen a les 4 P’s que fins fa poc prevalien en el món dels negocis i que algú les ha considerat caduques: Producte, Preu, Punt de venda i Promoció.
Josep Oton
Una coneguda entitat bancària de casa nostra, però amb seu a València, ha impulsat en els mitjans de comunicació una campanya sobre les 4 C’s de l’educació: pensament Crític, Creativitat, Col·laboració i Comunicació. Es tracta d’una sèrie d’habilitats -definides per pretesos experts en educació, acadèmics i líders d’opinió, principalment dels Estats Units- que es consideren fonamentals en el procés d’ensenyament – aprenentatge realitzat a les aules.
Evidentment, el món de demà depèn de l’educació d’avui, com proposa l’eslògan de la campanya. Per això, cal anar amb molta cura amb els experiments educatius que poden malmetre els assoliments d’una societat. O, pitjor encara, tal vegada en nom de la innovació s’està realitzant un exercici d’enginyeria social al servei dels interessos d’alguns.
En realitat, les 4 C’s educatives són la transposició de las 4 C’s del marketing, els quatre elements clau en el procés de comercialització i venda d’un producte: Consumidor, Comunicació, Conveniència i Cost. Al seu torn, aquestes 4 C’s del marketing substitueixen a les 4 P’s que fins fa poc prevalien en el món dels negocis i que algú les ha considerat caduques: Producte, Preu, Punt de venda i Promoció.
Més conegudes entre nosaltres són les 4 R’s del tractament de residus: Reduir, Reutilitzar, Reciclar i Recuperar. I en l’àmbit del marketing, no podem obviar la versió popular hispànica de les 3 B’s: Bueno, Bonito i Barato.
Per descomptat, la coincidència de les inicials i cenyir-se a un número limitat de paraules és una tècnica mnemotècnica molt útil. Permet retenir els conceptes clau d’un àmbit.
S’utilitza molt en el món anglosaxó i, de vegades, ocasiona algun problema si s’intenta fer la traducció a altres llengües, com la nostra. Això passa amb les 4 M’s del procés de producció: home (Man), màquina (Machine), mètode (Method) i materials (Materials). Més difícil resulta traduir les 4 D’s de la gestió del temps: fer (Do), eliminar (Delete), ajornar (Defer) i delegar (Delegate). O bé les 4 L’s, una tècnica retrospectiva per avaluar el treball d’un equip implicat en un projecte: el que van estimar (Loved), van odiar (Loathed), van aprendre (Learned) i van anhelar (Longed for).
Ara bé, resulta curiós que mentre s’està relegant la memòria, “perquè a Internet ja hi és tot”, en canvi, es recorri a aquesta tècnica de neuromarketing per fixar en la ment de l’interlocutor un missatge concret que configura una manera d’entendre la realitat.
Un bon amic meu em comentava amb encert la incongruència de no figurar el Coneixement entre les 4 C’s de l’educació. Sembla un contrasentit. Podria ser la cinquena C. Potser s’ha fet expressament com una estratègia malintencionada per liquidar el coneixement impartit a les aules. O tal vegada no ens hem de precipitar i atribuir a una maliciosa intel·ligència el que és un signe que delata poca traça. Com les 4 C’s provenen de l’anglès (Critical thinking, Creativity, Collaboration, Communication) en aquesta llengua el Coneixement (Knowledge) no comença per C. No quadra en aquest joc de paraules i allò que no quadra en l’esquema prefixat, es rebutja.
I, com estem amb la K, suposo que els dissenyadors d’aquesta campanya disposen de prou coneixements d’Història per saber que no es tracta d’una tècnica gaire innovadora. A l’Alemanya nazi s’imposaven les 3 K’s per a les dones: Kinder (nens), Küche (cuina), Kirche (església).
La realitat no es pot limitar a quatre paraules susceptibles d’esdevenir una gàbia conceptual. L’educació ha d’obrir horitzons i la clau, com bé saben els qui treballen a l’aula, són els coneixements.
____
Josep Oton és catedràtic d’Història i secretari de la Fundació Episteme.
Una sopa de lletres ben nutritiva amb un puntet de sornegueria.
Pregunta sobre un C2, Coneixement i Competència són excloents o antagònics?
En absolut. De cap manera. Coneixement i Competència no són termes excloents ni antagònics. Ben al contrari, són complementaris (una altra “C”). El problema rau en fer bandera de les competències tot arraconant els coneixements, tal com passa en aquest anunci de les 4 C’s i en tantes propostes pretesament innovadores.
Totalment d’acord.