Portem davant el Tribunal Suprem el «Decret d’Especialitats»
La Fundació Episteme, de forma conjunta amb Professors de Secundària (aspepc·sps), l’Associació OCRE (Observatori Crític de la Realitat Educativa) i l’Associació de Catedràtics d’Ensenyaments Secundaris de Catalunya (ACESC), ha portat al Tribunal Suprem el nou «Decret d’Especialitats».
De forma conjunta, les quatre organitzacions esmentades hem impugnat davant el Tribunal Suprem l’article 2.5 del Real Decreto 286/2023, de 18 de abril, por el que se regula la asignación de materias en Educación Secundaria Obligatoria y en Bachillerato a las especialidades de distintos cuerpos de funcionarios docentes, conegut entre els docents com a “decret d’especialitats”.
El precepte impugnat obliga els professors amb una determinada especialitat a impartir els continguts d’altres matèries de diferents àmbits de coneixement que formen part del currículum. Més enllà del fet que es tracta d’una excepció al règim de les especialitats docents, el més greu és que no s’exigeix cap requisit de titulació o qualificació. Altrament dit, l’article 2.5 del RD 286/2023 ha convertit els docents especialistes de Secundària en professors d’àmbits, és a dir, en una mena de mestres generalistes que poden impartir qualsevol disciplina.
Un reial decret és normativa bàsica estatal que se situa a dalt de tot de tota la jerarquia normativa, la complexitat del procés de tramitació del qual ja dóna una idea del repte majúscul que significa impugnar-lo. En primer lloc, s’ha de consultar les CCAA, a continuació s’ha de demanar l’informe de la Comisión Superior de Personal i el dictamen del Consejo Escolar del Estado. En les darreres fases del procés, el text requereix de l’aprovació per part dels Ministeris d’Hisenda i de Funció Pública, així com del Consejo de Estado. Finalment, passa pel tràmit de deliberació en el Consell de Ministres.
Pel que fa al fons de la qüestió, encara ho complica més el fet que no infringeix directament cap llei ni cap altre precepte de normativa bàsica, per tal com el precepte impugnat és, en si mateix, normativa bàsica, perquè forma part de l’articulat d’un real decreto que té, precisament, aquest caràcter de bàsic.
No obstant això, hi ha fonaments per a la seva impugnació, tot i que d’una faisó més abstracta. En concret, considerem que l’article 2.5 representa un atac molt greu contra el principi d’especialitat i que, en conseqüència, afecta negativament la qualitat educativa. A més a més, atès que la decisió d’implantar àmbits és potestativa de cada centre, no es garanteix en condicions d’igualtat el dret a una educació de qualitat a tots els escolars.
En tot cas, res d’això ens pot fer oblidar allò que és obvi: impartir una matèria sense la mínima qualificació o titulació és un disbarat pedagògic sense parió a cap país conegut.
