La recent publicació de l’informe TIMSS [1] corresponent a l’any 2019 palesa que els alumnes de 4t de Primària -10 anys- estan en matèria de Matemàtiques i Ciències per sota de la mitjana dels seus congèneres de l’UE i l’OCDE. I no solament això, sinó que cada promoció sembla empitjorar en relació a les precedents, almenys si ho comparem amb els resultats d’ara fa quatre anys i amb els d’en fa vuit…
Xavier Massó. President de la Fundació Episteme
No són gaire bons auguris per al futur a mig termini dels propers Informes PISA. Hom diria que, igual que aquells que només se’n recorden de Santa Bàrbara quan trona, aquí només tenim un problema educatiu quan apareix algun informe internacional que ens posa en evidència. No es que una promoció sigui més o menys bona, el que està fallant és el sistema. Però què falla exactament? Perquè la cosa no ve precisament d’abans d’ahir, sinó de bastant abans.
Com acostuma a passar en aquest casos, la polseguera mediàtica que s’ha aixecat amb la notícia serà efímera. I com era d’esperar, les culpes ja estan recaient en els docents, els mestres en aquest cas, que ara s’ha descobert que no saben ni matemàtiques ni ciències perquè la majoria no van fer el batxillerat de ciències i no han vist res de matemàtiques des dels 15 anys. I sí, això pot ser veritat, però és culpa seva o del sistema que ho permet i ho fomenta? Perquè no sembla que ningú amb responsabilitats polítiques educatives pensi en posar-hi remei, sinó més aviat tot el contrari. Algú deu pensar que el model de Primària funciona força satisfactòriament si s’està maldant per imposar-lo a Secundària, bandejant les especialitats docents i proscrivint els continguts en les pròpies proves d’oposició per accedir a professor de Secundària o a mestre de Primària. Amb les coses així, què se n’esperaven?
Com era d’esperar, les culpes ja estan recaient en els docents, els mestres en aquest cas, que ara s’ha descobert que no saben ni matemàtiques ni ciències
Tal vegada sigui una anècdota apòcrifa, però s’explica que, amb motiu d’un debat sobre el model educatiu, van comparèixer en un parlament el director general d’Universitats i el de Batxillerat, per tal d’explicar a ses Senyories llurs respectives visions de l’estat de la qüestió. El d’Universitats es va queixar del baixíssim nivell que acreditaven els estudiants provinents del Batxillerat que accedien a primer curs d’Universitat. El de Batxillerat li va replicar dient que tenien el nivell que els havien impartit els llicenciats universitaris. En definitiva, un peix que es mossega la cua i que apuntava cap a un problema sistèmic. Ja hem dit que probablement sigui una cita apòcrifa, però com tantes altres coses en aquesta vida, és d’una recurrència molt actual, molt més del que en principi podria semblar. Algú ha pensat en els programes d’estudis de la carrera de Magisteri, farcits de metodologies de la pedagogia del «gomet» i en la qual els continguts brillen per la seva absència?
Ja fa alguns anys que l’aleshores consellera d’Ensenyament catalana, Irene Rigau, va plantejar que s’apugés la nota mínima per accedir a les facultats de Magisteri fins un 6 de mitjana, entre el Batxillerat i la Selectivitat. Va haver de retirar el projecte poc després d’anunciar-lo, davant de l’amenaça de rebel·lió per part dels rectors de les poderoses facultats de Magisteri. De fet, als rectors no els faltava part de raó: amb un 6 de nota de tall perdien un 80 % de les matrícules, i això no podia ser de cap de les maneres…
La gallina era un mamífer, els rius Ebre i Guadalquivir travessaven la Comunitat de Madrid, la paraula «escrúpulo» significava «la salida del Sol»
Cap aquella mateixa època, érem al 2013, l’homòloga de Rigau a Madrid, Lucía Figar, feia públics els resultats de la prova de cultura general que havia introduït a les oposicions a mestre de Primària en aquella Comunitat[1]. Una prova de tipus test amb tres possibles ítems que no va superar el 80% dels opositants, amb tot un embalum de respostes d’autèntic escàndol, no solament inadmissibles en qui aspira a ensenyar, al nivell que sigui, sinó per a qualsevol ciutadà mínimament alfabetitzat: la gallina era un mamífer, els rius Ebre i Guadalquivir travessaven la Comunitat de Madrid, la paraula «escrúpulo» significava «la salida del Sol», «susceptible» era una «asquerosidad», Soria una Comunitat Autónoma i Albacete pertanyia a Andalusia… Pel que fa a les preguntes «matemàtiques», un 80% no va saber ordenar nombres decimals de major a menor, i només un 7% va resoldre correctament les equivalències entre quilòmetres i metres –sí, quilòmetres i metres!- que es plantejàven. De les faltes ortogràfiques millor que no en parlem…
Estem parlant d’un personal plenament escolaritzat i amb una titulació superior, que havia superat successivament sis anys d’Educació Primària, quatre d’’ESO, dos de Batxillerat, l’examen de Selectivitat i quatre anys més de grau de Magisteri a la Universitat, i que amb tot aquest bagatge, concorrien a oposicions per esdevenir mestres de Primària. Molts estaven treballant com interins des de feia anys… Com era això possible?
La consellera madrilenya va manifestar la seva profunda preocupació i va assegurar que proposaria al ministre del ram, l’ínclit Wert, una reforma urgent dels programes d’estudis de les facultats de Magisteri
La consellera madrilenya va manifestar la seva profunda preocupació i va assegurar que proposaria al ministre del ram, l’ínclit Wert, una reforma urgent dels programes d’estudis de les facultats de Magisteri. Però no va tenir gaire més sort amb la seva proposta que la seva col·lega catalana amb la d’apujar la nota d’accés. La notícia va tenir un recorregut mediàtic breu i gairebé anecdòtic, més tendent cap al pintoresquisme que cap a altra cosa. I de canviar els programes d’estudis de la carrera de Magisteri, res de res. Ben aviat es va oblidar el tema i, ja se sap, qui dia passa, any empeny.
Si els resultats que presenta l’alumnat actual estan per sota dels de les promocions anteriors i aquests resultats presenten un declivi sostingut en el temps, aleshores és que tenim un problema. I aquest problema es pot encarar bàsicament de dues maneres. Una és sotmetre a una revisió a fons el sistema, buscar què hi grinyola i adoptar les mesures correctores oportunes. L’altra és maquillar la realitat rebaixant encara més el currículum i els nivells d’exigència acadèmics. L’actitud vertaderament educativa és la primera, la demagògica és la segona.
No hi ha generacions intel·lectivament més dotades que altres, almenys de manera estadísticament significativa
No hi ha generacions intel·lectivament més dotades que altres, almenys de manera estadísticament significativa. Per tant, si els resultats de les successives cohorts generacionals van a la baixa, el problema no és el mal aprofitament d’un alumnat al qual no s’ha ensenyat, ni de la manca de rigor d’uns ensenyaments impartits per uns mestres que presumptament no dominen la seva matèria, sinó d’un model educatiu que fa tres dècades que ha foragitat la transmissió de coneixements i ha proscrit el més mínim sentit del rigor i l’exigència acadèmiques. No es pot demanar a aquest mestres que ensenyin allò que no se’ls va ensenyar quan eren alumnes, ni als alumnes d’ara allò que no se’ls haurà exigit ni impartit quan, el dia de demà optin amb unes titulacions regalades a ser mestres, professors, arquitectes, metges o jutges…
Si en comptes de reforçar la transmissió de coneixements, s’estableix que es podrà aprovar l’ESO o el Batxillerat amb matèries suspeses i es restringeix la possibilitat de repetició de curs, si en comptes de recuperar la idea de currículum el pervertim amb transversalitats que no amaguen sinó l’abandonament de la idea d’instruir amb un mínim de rigor i coherència, a unes edats en què aquests rigor i coherència són fundants, si a les oposicions a mestre o professor ha desaparegut en la pràctica l’acreditació de coneixements en la matèria de l’especialitat a la qual s’opta, substituint-la per un reguitzell de tòpics fraseològics conceptualment buits, si la nota d’una matèria se sotmet a votació entre els membres de la junta d’avaluació o si la direcció o la inspecció la donen per aprovada davant la més mínima reclamació de l’alumne o dels seus pares, si el professor que suspèn un alumne contra l’opinió de la direcció –en ares a la bona reputació del centre, encara que no entengui un borrall de la matèria- s’arrisca a una «avaluació docent negativa» que pot significar l’expulsió de la borsa de treball, si és interí, o la remoció de la docència directa, si és funcionari –tal i com estableix la Llei Celaá, Disposició Addicional 47ena-… Aleshores de què ens estranyem?
El que ens hauria de sorprendre és el fet prodigiós que, tot i aquest estat de coses, els docents segueixin maldant per ensenyar, i que els alumnes encara aprenguin alguna cosa
El que ens hauria de sorprendre és el fet prodigiós que, tot i aquest estat de coses, els docents segueixin maldant per ensenyar, i que els alumnes encara aprenguin alguna cosa. Un residu de resiliència educativa que la recent llei Celaá s’ha proposat erradicar definitivament. I si després venen els inoportuns informes internacionals que, inevitablement comparatius, ens posen en evidència, ja està tot pensat: la culpa és dels mestres, que no en saben.
El que no es diu és que ni se’ls haurà ensenyat, ni se’ls deixa ensenyar. Això sí, cada quan toca, s’opta pels escarafalls hipòcrites, com el corrupte inspector de la pel·lícula Casablanca que, allà al Cafè de Rick, mentre s’embutxacava les comissions de la ruleta n’ordenava el tancament, alhora que proclamava tot escandalitzat: he descobert que aquí es juga!
Al costat dels actuals responsables educatius que ara denuncien que els mestres no saben la seva matèria, el murri comissari Renault de Casablanca resulta ser d’una dignitat i una enteresa morals quasi entranyables.
[1] https://www.vozpopuli.com/actualidad/sociedad/Lucia_Figar-Profesores-Comunidad_de_Madrid-Educacion-Jose_Ignacio_Wert_0_569943059.html
[2] L’informe TIMSS –Trends in International Mathematics and Science Study- és un estudi promogut per la IEA -International Association for the Evaluation of Educational Achievemen-, que avalua els assoliments en Matemàtiques i en Ciències dels alumnes de 4t de Primària -10 anys- i 2n d’ESO -12 anys-. Espanya hi participa només a 4t de Primària. Els resultats publicats aquesta setmana corresponen a l’informe del 2019, en què hi va participar una mostra de 5.500 alumnes espanyols.
