Ahir, 20 de gener, va tenir lloc el webinar organitzat per la Fundació Episteme, sota el títol «La LOMLOE i la qualitat del sistema educatiu». L’acte va comptar amb la presència de Miguel Recio, vocal assessor del Gabinete del Secretario de Estado de Educación i Alberto Royo, professor i escriptor. Dues postures discrepants entorn d’una llei que acaba d’entrar en vigor.

 

La LOMLOE, també coneguda com a Llei Celaá, ha aixecat des del primer moment postures enfrontades. Es tracta de la vuitena llei educativa d’ençà de l’arribada de la Democràcia espanyola i la seva aprovació i entrada en vigor arriba al mig d’una crisi sanitària que ha trastocat també les pràctiques docents i ha accelerat els recursos telemàtics educatius. Però, com afecta la nova llei a la qualitat del sistema educatiu?

En els seus trets essencials, segons va exposar Miguel Recio, “la LOMLOE és una llei pensada per a modernitzar el sistema educatiu espanyol”

Miguel Recio va organitzar la seva ponència al voltant dels aspectes de la LOMLOE més relacionats amb el desplegament dels nous programes d’estudis, el reforçament de l’equitat i l’evitació del fracàs escolar, tot advertint que es tracta d’una llei jurídicament complicada des del punt de vist tècnic, per tal com el seu redactat s’incorpora al de la llei anterior, la LOMCE, tot substituint, modificant, complementant o derogant els seus articles, segons el cas.

En els seus trets essencials, segons va exposar Miguel Recio, “la LOMLOE és una llei pensada per a modernitzar el sistema educatiu espanyol”, tot incidint en els següents aspectes:

• Millorar l’equitat com a inherent al dret fonamental a l’educació.

• Fer més efectiu el model d’educació inclusiva.

• Recuperar el model curricular d’ensenyaments mínims, que la llei anterior havia abandonat.

• Reforçar el principi de participació en el sistema educatiu en els òrgans col·legiats dels diferents sectors de la comunitat educativa –famílies, professors i alumnes- reactivant els consells escolars dels centres, les atribucions dels quals la LOMCE havia retallat.

• Incorporar l’aprenentatge basat en competències i el desenvolupament de part del currículum a iniciativa dels centres, així com per projectes en comptes de per matèries o assignatures.

• Retornar a l’estructuració en cicles de l’educació Primària i augmentar progressivament les places públiques a l’etapa d’educació Infantil.

Entre les mesures destinades a combatre el fracàs escolar, Miguel Recio va destacar la recuperació de la titulació única per a tot l’alumnat en l’etapa d’educació obligatòria, eliminant els itineraris conduents a la no obtenció del títol d’ESO, que la llei Wert havia establert per aquells alumnes que cursessin la FP Bàsica. Va matissar que està previst mantenir aquesta FP Bàsica, però que conduirà igualment a l’obtenció del títol d’ESO. Igualment, per tal de combatre l’alt índex de repetició de curs que hi ha a Espanya, s’estableix un màxim de dues repeticions al llarg de tota l’etapa educativa d’escolarització obligatòria, i en cap cas podrà ser el mateix curs.

Recio va afirmar que, d’acord amb les previsions del Ministeri, la plena aplicació de la LOMLOE es produirà durant el curs 2022-2023

Igualment, va afirmar que, d’acord amb les previsions del Ministeri, la plena aplicació de la LOMLOE es produirà en el curs 2022-2023, quan ja hagin estat elaborats i desplegats els respectius decrets d’ensenyaments mínims per a cada etapa.

Amb tot això, va concloure el Sr. Recio, es pretén apropar el sistema educatiu espanyol als estàndards de la U.E., millorar la qualitat educativa i combatre l’impacte que en educació ha tingut l’agreujament de l’escletxa social produïda com a efecte de la crisi econòmica del 2010. Igualment, va manifestar la voluntat del Ministeri d’avançar en l’aplicació de la llei amb el màxim de diàleg amb els diferents agents socials y buscant en tot moment el consens.

Alberto Royo i Miguel Recio en un moment de l’acte / Fundació Episteme

La ponència d’Alberto Royo, professor i autor de llibres sobre educació, va tenir un sentit i una significació molt diferents des d’un primer moment.

Segons el Sr. Royo, que es va manifestar com a obertament crític amb totes les lleis educatives que s’han anat succeint des de la LOGSE (1990), de la qual no n’haurien estat sinó seqüeles, la LOMLOE oblida les funcions acadèmiques, centrant-se en aspectes merament administratius o burocràtics, i promovent pedagogies que, com el constructivisme, considera totalment errònies. La LOMLOE no significarà de cap manera una millora del sistema educatiu, sinó un empitjorament de la qualitat educativa.

Alberto Royo va manifestar que no ha sabut trobar en la llei cap mesura efectiva contra el fracàs escolar, “que no sigui la reducció progressiva de continguts de coneixement”

Alberto Royo va manifestar que no ha sabut trobar en la llei cap mesura efectiva contra el fracàs escolar, “que no sigui la reducció progressiva de continguts de coneixement”, és a dir, la reducció dels currículums i l’èmfasi en la dispersió dels coneixements disciplinars en projectes i competències que no tenen altre efecte que dissimular i camuflar aquest fracàs escolar sota el vernís d’una falsa modernització suposadament innovadora. Va incidir també en la idea que no s’ha de veure la repetició de curs tan pejorativament, com un fracàs definitiu, perquè no ho és i perquè del fracàs també se n’aprèn. “L’autèntic fracàs és precisament amagar-lo o no voler-lo veure”.

El mateix pel que fa a la prohibició legal de repetir de curs més de dues vegades al llarg de tot l’ensenyament obligatori –Primària i Secundària-. Això, va afirmar Alberto Royo, és una mesura administrativa, no acadèmica, i l’únic que provocarà serà l’empitjorament de l’aprofitament de l’alumne al qual no s’ha deixar repetir, perquè aleshores, o bé quan passi de curs no estarà en condicions d’aprendre uns continguts que requerien haver après els del curs anterior, o, també, si l’alumne sap que no repetirà més d’un cop el mateix curs, i mai més de dos vegades, pot inhibir-se’n fàcilment.

“Una altra característica de les lleis educatives, i molt particularment de la LOMLOE, és el reiterat èmfasi en la desresponsabilització de l’alumne”, segons Royo

Perquè, va prosseguir Alberto Royo, “una altra característica de les lleis educatives, i molt particularment de la LOMLOE, és el reiterat èmfasi en la desresponsabilització de l’alumne, com a conseqüència de l’aplicació de teories pedagògiques elaborades per suposats «experts» que no han trepitjat mai una aula de Secundària. Una desresponsabilització que no contribueix precisament al desenvolupament de l’esperit crític”.

I res d’això contribuirà a mitigar l’escletxa social, sinó tot el contrari. Perquè si l’escola no ensenya, els més perjudicats seran precisament els sectors de les classes més desafavorides, que no es podran permetre un col·legi de pagament o un professor particular, quedant condemnats a la marginalitat, precisament com a conseqüència d’unes mesures que es proclamen fetes en el seu nom. Alberto Royo va definir tot això com el resultat d’una «estratègia d’estupefaent», destinada a adormir el personal. És a dir, si no s’ensenya, no s’aprèn, però si no s’exigeix, tampoc es nota. Un enfocament metodològic propi de les «modes pedagògiques» que només elucubren en funció de sí mateixes, completament allunyades del dia a dia de les aules.

La intervenció d’Alberto Royo va concloure amb el senyalament de dos aspectes molt preocupants que també incorpora la LOMLOE. En primer lloc, la possibilitat de separar de la docència aquells professors que no s’ajustin a la metodologia pedagògica oficial, mitjançant expedient, sense qüestions disciplinàries ni d’inhibició pel mig. Una novetat que obre la possibilitat d’una cacera de bruixes entre els dissidents de la pedagogia oficial, i que atempta obertament contra la llibertat de càtedra. I que encara s’esdevé més preocupant si tenim en compte la segona «novetat»: els membres del cos d’inspectors no hauran de passar, com fins ara, per unes oposicions, sinó que els podran nomenar a criteri de les administracions educatives; una mesura que afavoreix el clientelisme i la fidelitat doctrinària, al seu parer. Les dues mesures combinades, “obren un futur encara més inquietant”.

A continuació es va obrir el torn del debat, en el qual els dos conferenciats van tenir l’oportunitat de debatre entre ells, i de respondre a les nombroses preguntes que els van fer els assitents, centrades fonamentalment en aclariments o ampliacions dels diferents aspectes que havien desenvolupat en llurs respectives ponències.

La Fundació Episteme vol agrair als conferenciats, Sr. Miguel Recio i Sr. Alberto Royo, la seva participació en aquest acte i la bona disposició que van manifestar en tot moment. Igualment, vol agrair la seva presència a tots els assistents, davant dels quals en refermem en el compromís de prosseguir amb aquest tipus d’actes, l’acceptació dels quals està sent molt positiva en tots els sentits.

Accedir al webinar (castellà)

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.