Descrit un nou biaix cognitiu que afecta els processos d’avaluació: l’erosió de la generositat 

Un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona i de les universitats de Zuric (Suïssa) i Brown (EUA) ha analitzat més de 10.000 avaluacions fetes a candidats a ocupar un lloc fix de docent a l’educació primària i secundària a Catalunya. L’objectiu era estudiar com afecta en la decisió dels comitès avaluadors el fet que un candidat ocupi una posició determinada a la llista de persones examinades.

 

Font: Universitat de Barcelona

En la recerca, publicada a Science Advances, s’identifica un nou biaix cognitiu que els investigadors han anomenat erosió de la generositat (generosity-erosion). Segons aquest biaix, un cop els avaluadors han puntuat de manera generosa un candidat, actuen amb més duresa amb els següents.

Segons aquest biaix, un cop els avaluadors han puntuat de manera generosa un candidat, actuen amb més duresa amb els següents

Els investigadors han considerat que atorgar un 5,00 —la puntuació mínima per aprovar— era un acte de generositat en tant que permetia superar la prova a persones que es trobaven en el límit de fer-ho, i més tenint en compte que per als avaluadors era difícil una precisió de decimals. Un cop establert aquest paràmetre, la recerca mostra que les probabilitats d’aprovar d’un candidat disminueixen un 7,7 % per cada persona examinada prèviament aquell mateix dia que hagi obtingut una puntuació de 5,00.

En el treball es proposen algunes explicacions per a aquesta erosió de la generositat. Una podria ser l’aversió a la culpa: els avaluadors tendirien a ser generosos i aprovarien candidats dubtosos per evitar el sentiment de culpa; ara bé, un cop aprovats diversos candidats amb un 5, disminuiria aquest sentiment de culpa i cada vegada jutjarien amb més duresa.

La recerca mostra que les probabilitats d’aprovar d’un candidat disminueixen un 7,7 % per cada persona examinada prèviament aquell mateix dia que hagi obtingut una puntuació de 5,00

«Hem vist que el mecanisme que afecta la nota final no és ni la fatiga, ni el contrast amb el candidat anterior, ni l’expectativa del jurat, com havien dit altres recerques: és, sobretot, la culpa, o l’erosió de la generositat», explica Jordi J. Teixidó, investigador de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB i coautor de l’article.

La recerca, signada també per la investigadora de la UB Tania Fernández, així com per Marc-Lluís Vives (Universitat de Brown) i Miquel Serra-Burriel (Universitat de Zuric), empra eines de la teoria de jocs, pròpia de les ciències socials, per interpretar els resultats de la seva anàlisi. El procés de selecció dels mestres tenia característiques adients per a l’estudi, atès que l’ordre de les persones que s’examinen és aleatori i que la decisió es pren, no de forma individual, sinó entre els membres d’un comitè, com és cada cop més comú en els processos de selecció.

Referencia bibliográfica:
Marc-Lluís Vives, Tania Fernandez-Navia, Jordi J. Teixidó, Miquel Serra-Burriel, «Lenience breeds strictness: the generosity-erosion effect in hiring decisions», Science Advances, DOI: 10.1126/sciadv.abe2045

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.