La pandèmia des d’una mirada infantil

De totes les situacions extraordinàries que ha portat l’actual pandèmia, el tancament de la majoria d’escoles des de març fins a setembre de 2020 ha estat una de les més dures. Si se li sumen les mesures de distanciament i contenció social aplicades per a detenir la propagació del virus, és clar que la infància no l’ha tingut gens fàcil a l’últim any.

 

UPV / EHU – Professionals de la pediatria, la psicologia i l’educació han advertit de les amenaces que aquesta pandèmia pot suposar per als nens i les nenes des d’una perspectiva de salut global en la qual han d’integrar-se els aspectes psíquics, emocionals i socials.

També han destacat que és fonamental investigar com entenen aquesta pandèmia els més petits per a mitigar el mal que aquesta situació pot causar-los.

Els nens i nenes han experimentat por, preocupació, tristesa i nerviosisme davant el virus, sentint també culpa per la por a infectar als seus éssers estimats

En recerques dutes a terme des del Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la Universitat del País Basc hem demostrat que els nens i nenes han experimentat por, preocupació, tristesa i nerviosisme davant el virus, sentint també culpa per la por a infectar als seus éssers estimats.

Però a més d’aquestes emocions generades pel propi virus, els efectes col·laterals que ha tingut el tancament a les seves cases i la impossibilitat d’estar a l’aire lliure els han portat a experimentar avorriment, empipament, aclaparament, cansament i solitud.

 

Els nens s’expressen millor dibuixant

El dibuix és una forma natural, potser la més fonamental de l’expressió humana, i pot utilitzar-se per a explorar conceptes i experiències. De fet, s’ha demostrat que, a través del dibuix, nens i nenes poden comprendre i expressar conceptes difícils i emocions que no poden expressar amb paraules.

S’ha demostrat que, a través del dibuix, nens i nenes poden comprendre i expressar conceptes difícils i emocions que no poden expressar amb paraules

En la mateixa línia, en els últims anys un moviment creixent impulsat per la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets del Nen ressalta la importància d’escoltar la veu dels nens de primera mà quan es tracta d’assumptes que afecten les seves vides.

Tenint en compte aquestes consideracions, resulta de vital importància identificar com entenen els nens l’actual crisi sanitària. Tenint en compte les seves preocupacions podrem desenvolupar estratègies i eines que, en última instància, els ajudin a superar aquestes circumstàncies sense precedents.

 

El projecte Postals 2020 a Donostia

En les primeres setmanes de desescalada, neix el projecte Postals 2020 gràcies a la col·laboració d’entitats que comparteixen inquietuds entorn de la incidència emocional de la crisi de la COVID-19. En concret, la col·laboració entre Promoción de la Salud y Donostia Lagunkoia de l’Ajuntament de Donostia, Tabakalera, Emaus Fundazioa, Teléfono de la Esperanza de Guipúzcoa i Kutxakultur vol explorar el potencial transformador que ofereix la gestió col·lectiva de les emocions i la salut comunitària en els temps convulsos que ens està tocant viure.

La idea era crear una cadena de persones que, a través de l’encreuament de postals, compartissin com se sentien. Concretament, el mes de juliol es va proposar escriure una postal –comprada, feta a mà, dibuixada i tot el que consideressin que tingués cabuda i ajudés a expressar el seu estat emocional–, per a, després, dipositar-la en algun de les bústies habilitades per a això.

Es van recollir 345 dibuixos infantils relacionats amb la covid-19 de nens i nenes de diferents barris de la ciutat que participaven en el programa ‘Oporretan Euskaraz’

Nens i nenes d’entre 6 i 11 anys de diferents barris de Donostia van participar en Postals 2020. I això els va permetre expressar les emocions i sentiments que els havien estat acompanyant des que es va declarar la pandèmia.

Concretament es van recollir 345 dibuixos infantils relacionats amb la covid-19 de nens i nenes de diferents barris de la ciutat que participaven en el programa ‘Oporretan Euskaraz’. A mesura que es rebien les postals a través de les diferents vies, l’equip de MediaLab de Tabakalera iniciava un procés de lectura, afegint un adhesiu groc amb una frase, una proposta de conte, pel·lícula, llibre… inspirada en cadascuna d’elles.

Aquesta lectura compartida va deixar patent el valor del que els nens i les nenes comptaven. I per a donar protagonisme al contingut de les seves postals es va realitzar una anàlisi de les mateixes mitjançant la col·laboració amb el Grup de Recerca KideOn de la UPV/EHU.

En aquesta anàlisi comprovem que la majoria dels dibuixos descrivien tant al propi virus com les seves conseqüències (confinament, morts, etc.), així com les mesures per a fer-li front. Això indica un reconeixement del virus de la covid-19 a diferents edats, incorporant l’animisme en el virus i dibuixant cares somrients en alguns dels casos, corones en uns altres, però també signes de prohibició.

 

Un món malalt, però ple d’arc de Sant Martí

Resulta particularment interessant aquest reconeixement de la representació gràfica del virus. D’una banda, implica la capacitat d’absorció de la iconografia difosa principalment a través dels mitjans de comunicació per part de les nenes i nens de diferents edats, fins i tot molt joves.

També resulta interessant com la utilització d’aquesta iconografia permet objectivar i individualitzar una cosa abstracta –o almenys invisible i intangible– i poder així enfocar el problema (o la circumstància) que ha trastocat la seva vida i la dels qui els envolten.

Així mateix, són significatius alguns dibuixos que presenten el virus SARS-CoV-2 atacant a un món malalt, representant així clarament la globalització de la pandèmia. No obstant això, també van pintar arc de Sant Martí, un indicador que l’esperança de “Tot sortirà bé” no està perduda.

Són significatius alguns dibuixos que presenten el virus SARS-CoV-2 atacant a un món malalt, representant així clarament la globalització de la pandèmia

Les emocions creades per la covid-19 va ser la segona categoria més representada. Autors i autores es van dibuixar a si mateixos i com s’havien sentit. Tant durant el confinament com en la nova realitat posterior al confinament.

La tristesa és l’emoció més esmentada, encara que molts van escriure que se sentien mal (“gaizki” en basca), sense poder especificar les emocions concretes que havien experimentat.

En la mateixa línia, també es van reportar altres emocions: esperança, ànim, amor i importància de cuidar-se els uns als altres. De fet, nens i nenes eren conscients d’aquesta ambivalència o tempesta emocional que estaven vivint, i així ho van dibuixar.

En els dibuixos trobem també molts que reflectien les activitats realitzades durant el confinament i la socialització. Destaquen aquelles relacionades amb les pantalles i les noves tecnologies, sobretot unides a situacions que reflecteixen avorriment, a més de l’enyorança de les activitats que es realitzen a l’aire lliure.

Igualment, els dibuixos destaquen a la família i a les amistats en dos plans. D’una banda, apareix el període de confinament en el qual els van estranyar. No obstant això, reconeixen que aquest període els va servir per a estar amb la seva família més pròxima (pares, germans/as). D’altra banda, també van ressaltar que estaven molt contents de tornar a trobar-se amb les seves amistats. En aquest sentit, els campaments d’estiu van ser un oasi on van poder tornar a jugar.

En conclusió, aquesta recerca contribueix a conèixer millor l’impacte que la situació de pandèmia i el confinament han tingut fins ara en la infància, subratllant l’impacte en el seu imaginari, en les seves emocions i en aspectes socials.

També s’han extret claus per a promoure el benestar en aquestes situacions.

Aquest article es troba publicat originalment en The Conversation.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.