Enhorabona per la medalla d’or Guido Stampacchia, què representa aquest nou reconeixement internacional amb només trenta-tres anys?

Moltes gràcies! Doncs la medalla Stampacchia és un gran reconeixement internacional, un dels més importants del meu camp de recerca. Les persones premiades anteriorment són catedràtics a l’ETH de Zürich, Princeton, Columbia, o al ‘Courant Institute’ de Nova York, i una d’elles va rebre la Medalla Fields el 2018. Per mi és un honor estar en aquesta llista de premiats.

Creu que l’univers està escrit en llenguatge matemàtic, com s’apunta va dir Galileu?

En cert sentit sí, però és que les matemàtiques ja han anat evolucionant per fer això possible. Durant segles, una part de la matemàtica s’ha desenvolupat per poder traduir fenòmens del món real (com la calor, la relativitat, o l’evolució de fluids) a equacions relativament senzilles d’escriure i que els matemàtics puguem estudiar. I de fet moltes vegades el mateix tipus d’equació pot descriure fenòmens completament diferents! El més sorprenent és que aquests models funcionin tan bé i expliquin la realitat física de forma tan precisa.

Què és el que més l’apassiona de les matemàtiques?

Les matemàtiques tenen una part molt útil, de la qual tots ens en beneficiem, però també una part molt bonica, que suposo que costa més de veure

Les matemàtiques tenen una part molt útil, de la qual tots ens en beneficiem, però també una part molt bonica, que suposo que costa més de veure i necessites dedicar-t’hi una mica. En el meu cas, aquesta part bonica la vaig descobrir amb concursos de matemàtiques com el Cangur o l’Olimpíada Matemàtica, i és el que m’agrada més.

Quin lloc ocupa la creativitat? Fins a quin punt es desperta amb les matemàtiques?

Com en qualsevol treball d’investigació, hi ha una part de creativitat important, i crec que en les disciplines més teòriques és encara més visible. Per demostrar nous teoremes matemàtics realment necessites una combinació entre saber tot el que s’ha fet fins ara i una base sòlida, però també moltes vegades una certa creativitat, pensar el problema d’una forma diferent de com s’havia pensat fins ara.

Ha treballat a EEUU i Suïssa. Com és treballar a Espanya per a un investigador com vostè?

Doncs encara no fa un any que vaig tornar a Barcelona, i de moment estic molt content. És cert que hi ha moltes coses a l’administració d’aquí que no funcionen igual de bé que a Suïssa o als EEUU, però el sistema universitari i de recerca d’aquí va millorant a poc a poc amb el temps.

La seva àrea de recerca són les equacions en derivades parcials (EDPs), amb diverses aplicacions. Ens pot explicar algunes?

Les EDPs apareixen bàsicament en totes les branques de la física: des de la descripció matemàtica de la calor, les ones, o l’electromagnetisme, fins a la mecànica quàntica o la relativitat

Les EDPs apareixen bàsicament en totes les branques de la física: des de la descripció matemàtica de la calor, les ones, o l’electromagnetisme, fins a la mecànica quàntica o la relativitat. A més, al llarg del segle XX han anat prenent cada cop més importància també en altres ciències, com la Biologia o l’Ecologia (evolució d’una malaltia o dinàmica de poblacions), Enginyeria (aerodinàmica d’un avió, ressonàncies magnètiques o predicció del clima), així com en Economia i Finances (per modelar els preus de diferents actius financers).

Com poden contribuir les matemàtiques a millorar el món actual?

Les matemàtiques són una eina fonamental que cada cop es fa servir més, no només en el món científic, sinó també en l’empresarial. La investigació matemàtica del segle XX ha contribuït (directament o indirectament) en el desenvolupament de gran part de la tecnologia que fem servir avui en dia, i està tenint un paper molt important també en la millora i optimització de processos industrials.

Quin lloc diria que ocupa la lògica en la nostra societat?

La lògica i el raonament matemàtic o deductiu és important en molts estudis i professions, i crec que l’hauríem d’intentar transmetre més als alumnes de secundària, ja que és una eina molt útil en contextos diferents al llarg de la vida.

Com es fa recerca matemàtica? Creu que aquesta disciplina passa per un bon moment?

La recerca matemàtica actual és molt col·laborativa, en el sentit que necessitem discutir constantment noves idees

Per fer recerca en matemàtiques en cert sentit només cal un boli i un paper (o guix i pissarra), i l’objectiu sempre és demostrar un nou teorema o trobar una nova propietat que no havíem pogut demostrar mai abans. Així i tot, a la realitat la recerca matemàtica actual és molt col·laborativa, en el sentit que necessitem discutir constantment noves idees amb altres investigadors de tot el món, llegir i aprendre què han fet els altres recentment, i entendre diversos punts de vista que et poden portar a descobrir alguna cosa nova. Tot això ha resultat molt més fàcil en les últimes dècades, gràcies a internet i tot el que comporta.

Segons el Libro Blanco de las Matemáticas (2020) –coordinat per la Real Sociedad Matemática Española–, el nombre de graduats en Matemàtiques no arriba a cobrir l’augment de la demanda laboral d’aquesta titulació. Quin seria el problema?

El problema (que de fet és una bona notícia) és que en els últims anys hi ha una demanda enorme de matemàtics i matemàtiques en el mercat laboral. És una de les carreres amb millors sortides laborals, amb uns percentatges d’atur molt baixos i sous alts. Això ha estat un procés lent de molts anys, però que recentment s’ha accelerat molt per l’explosió del ‘Big Data’ a les empreses. Ara mateix els graus de matemàtiques ocupen les notes de tall més altes de la selectivitat, i en aquest sentit és una bona notícia pel sector.

És una de les carreres amb millors sortides laborals, amb uns percentatges d’atur molt baixos i sous alts

L’inconvenient és que això ha passat en pocs anys, i les facultats de matemàtiques de moment no hem ampliat el nombre de places, per tant el nombre de graduats és el mateix que fa uns anys. Això fa que no es pugui cobrir la demanda laboral, i en particular també provoca que hi hagi cada cop menys graduats en matemàtiques que es vulguin dedicar a l’educació secundària, que també em sembla un problema important.

A què atribueix la pèrdua de talent matemàtic femení? Les noies baixen les matriculacions any rere any.

Efectivament, quan jo vaig estudiar matemàtiques fa quinze anys hi havia bàsicament el mateix nombre de noies i nois. Ara bé, amb el pas dels anys, quan el grau en matemàtiques s’ha anat posant més de moda i s’ha vist la demanda laboral que té, crec que mentalment molta gent ha canviat el xip i ho ha equiparat a una enginyeria. I això ha portat que el percentatge de noies en matemàtiques hagi baixat fins a equiparar-se al de les enginyeries. Crec que és un problema cultural general, que ve de lluny (comença a la primària), i que clarament hem de resoldre.

Com s’anima a un/a jove a estudiar matemàtiques?

Crec que, com he dit abans, les matemàtiques tenen una part molt útil i una part molt bonica. A cadascú li pot atraure més una part o l’altra, però crec que la manera d’animar un/a jove a estudiar matemàtiques és ensenyant bé aquestes dues parts. Molts dels que hem estudiat matemàtiques és en gran part gràcies al fet que vam tenir a algú que ens va saber transmetre aquestes coses, ja sigui el/la professor/a de secundària o un familiar.