El pensament crític ha de tornar a l’Agenda 2030

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (2015-2030) són una iniciativa impulsada per Nacions Unides per a desenvolupar l’agenda dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM). Abreujats com ODS (o SDG en anglès) comprenen 17 objectius i 169 metes. Després d’un procés de negociació que va involucrar a 193 estats membres de l’ONU, en 2015 es va aprovar en una reunió plenària de l’Assemblea General una Agenda que porta per títol Transformar el nostre món: l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, que va entrar en vigor l’1 de gener de 2016, més coneguda com a “Agenda 2030”.

 

Rais Busom

No entrarem a debatre des d’un punt de vista soci-polític aquesta agenda, que conforma actualment la governança de la gran majoria de països i les aspiracions genèriques dels quals són altament lloables. Una altra qüestió, són els efectes de poder com a contrapartida material i instrumental que s’oculten sota la narrativa de l’Agenda 2030, igual que succeeix amb la gran majoria de meta-relats socials.

El 2015 va tenir lloc el World Education Fòrum en Incheon, Corea, organitzat per la UNESCO, UNICEF, World Bank, UNFPA, UNDP, UN Women i UNHCR. Les conclusions es van publicar en el document Education 2030, Incheon Declaration, Towards inclusivament and equitable quality education and lifelong learning for all, que va representar la culminació d’un llarg procés per a definir l’ODS 4 (Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat així com promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tots) que tracta sobre el desenvolupament per a una millor educació de la humanitat, i que posteriorment va publicar l’ONU. En tot cas, els objectius són els mateixos.

En aquest document podem llegir, en el seu preàmbul, la importància fundacional del pensament crític:

«Existeix una necessitat urgent que els nens, joves i adults desenvolupin al llarg de la vida habilitats i competències flexibles que precisen per a viure i treballar en un món més segur, sostenible, interdependent, basat en el coneixement i impulsat per la tecnologia. L’educació 2030 garantirà que totes les persones adquireixin una base sòlida de coneixements, desenvolupin el pensament creatiu i crític així com habilitats col·laboratives, i despleguin la curiositat, el coratge i la resiliència”» (p5).

A continuació, ja en l’explicació de l’objectiu 4.3 referit a la igualtat de gènere en educació, trobem una altra referència al pensament crític:

«A més d’impartir competències professionals, l’educació secundària superior i les universitats exerceixen un paper fonamental per a estimular el pensament crític i creatiu per a generar i difondre coneixements per al desenvolupament social, cultural, ecològic i econòmic. L’educació secundària superior i les universitats són fonamentals per a la formació de futurs científics, experts i líders. A través de la seva funció investigadora, juguen un paper crucial en la creació de coneixement i apuntalen el desenvolupament de capacitats analítiques i creatives que permeten trobar solucions als problemes locals i globals en tots els camps del desenvolupament sostenible» (41, p15).

Finalment en l’objectiu 4.4 (By 2030, substantially increase the number of youth and adults who have relevant skills, including technical and vocational skills, for employment, decent work and entrepreneurship) conegut genèricament com Skills for Work, que és on adquireix tot sentit el pensament crític, trobem:

«Un enfocament limitat a les habilitats professionals específiques redueix la capacitat dels graduats per a adaptar-se a les demandes canviants del mercat laboral. Per tant, més enllà de dominar aquestes habilitats específiques s’ha de posar l’accent en el desenvolupament d’habilitats cognitives i no cognitives d’alt nivell. Habilitats transferibles [xxv], com a resolució de problemes, pensament crític, creativitat, treball en equip, habilitats de comunicació i resolució de conflictes, que es poden utilitzar en una àmplia varietat de camps ocupacionals. A més, els estudiants han de tenir oportunitats per a actualitzar les seves habilitats contínuament durant tota la vida» (48, p15).

Font: https://www.thinkinglab.io/

Així doncs, en els anys inicials de la definició de ODS trobem en el ODS 4 sobre educació i específicament en l’objectiu 4.4 una aposta pel pensament crític, especialment en l’educació per a l’emprenedoria i el treball.

Consultar informació d’estadístiques i seguiment dels ODS en https://en.unesco.org/gem-report/sdg-goal-4. I comprovar com en 2016 es parla de pensament crític http://gem-report-2016.unesco.org/en/chapter/target-4-4-skills-for-work/ no obstant això, ja el 2017 http://gem-report-2017.unesco.org/en/chapter/target-4-4-skills-for-work-2/ ha desaparegut tota referència al pensament crític.

Fins i tot en els informes més recents: The Sustainable Development Goals Report del 2019 i 2020 tampoc trobem cap referència al pensament crític. Però per si això fos poc, els indicadors (4.4.1) que s’han proposat per a mesurar l’objectiu 4.4 s’han reduït a coneixements informàtics bàsics:

4.4.1 Proporció de joves i adults amb competències en tecnologia de la informació i les comunicacions (TIC), desglossada per tipus de competència tècnica.
Concretament, com veiem en els últims informes com a GLOBAL EDUCATION MONITORING REPORT Inclusion and education: ALL MEANS ALL de 2020 les proves incloses de l’indicador són:

1. Copy & Pasturi a Document (Copiar i enganxar un document)
2. Usi formula in Spreadsheet (Fer servir la fórmula en el full de càlcul)
3. Write computer program (Escriure programa d’ordinador)

Què ha passat amb el pensament crític? Ha estat reduït a unes meres capacitats funcionals bàsiques en TIC. Hem passat, com veiem en els documents de ODS del “critical thinking” al “computational thinking“, i aquesta última accepció realment no és, en absolut, pensament, sinó més aviat un “know-how“.

Què ha passat amb el pensament crític? Ha estat reduït a unes meres capacitats funcionals bàsiques en TIC. Hem passat, com veiem en els documents de ODS del “critical thinking” al “computational thinking

Què ha succeït amb la ferma voluntat de crear una població amb esperit crític capaç de treballar dignament aportant valor o emprenent nous projectes innovadors? És que potser l’Agenda 2030 pretén crear babaus digitals?

Si la veritat és que a nivell mundial els problemes educacionals són extremadament greus, ja que la comprensió lectora o el coneixement bàsic de les matemàtiques no arriba a una gran part de la població, el pensament crític ha d’ensenyar-se des de pàrvuls fins a l’edat adulta, seguint la tradició filosòfic-pedagògica del pensament crític inaugurada per John Dewey.

En la gran majoria d’estudis sobre l’educació del futur com P21 (Partenariat for 21st Century Skills), Common Core State Standards Initiative, SCANS (Secretary’s Commission on Achieving Necessary Skills), A Nation at Risk, World Economic Fòrum, American Association of College and Universities, ISTE Educational Technology Standards, Education for Life and Work: Developing Transferable Knowledge and Skills in the 21st Century de la National Research Council of National Academies, sense cap dubte, el pensament crític és una habilitat necessària per a tots. Els EUA són líders en la promoció del pensament crític. Sense haver aconseguit aplicar-ho d’una manera generalitzada a la població, per les resistències polítiques òbvies, és molt important en cercles intel·lectuals educatius i ha aconseguit la seva adopció en el món empresarial.

Les nostres escoles i universitats s’omplen d’adoctrinament profund, sense una línia clara de pensament útil fora de la immanejable filosofia, per als qui desitgin sortir-se de la mitjana

La gran preocupació que existeix pel pensament crític als EUA no té la seva contrapartida a Europa on s’exerceix la crítica sistemàtica al pensament crític. La conseqüència és que les nostres escoles i universitats s’omplen d’adoctrinament profund, sense una línia clara de pensament útil fora de la immanejable filosofia, per als qui desitgin sortir-se de la mitjana, de les narracions oficials dels nous Pravda. Sembla que només donem suport al “esperit crític”, però què és un esperit sense eines? Res. Un brindis al sol. A Llatinoamèrica, per proximitat amb els Estats Units es té més consciència del pensament crític que a Europa. Aquesta és la difícil conjuntura que tenim els europeus. Som víctimes de la nostra falta de pragmatisme i del nostre conservadorisme obsolet. Hem de desenvolupar el nostre camí cap al pensament crític.

En tot cas, si no es torna a integrar el pensament crític en l’Agenda 2030, ja sabem el futur que ens espera: la servitud digital.

1 COMENTARI

  1. Si el pensamiento crítico no descansa sobre los sillares de un pensamiento bien construido y riguroso, entonces es indistinto que lo incluyan o no en la agenda 2030. El problema educativo no es que nos hayamos apartado de la tradición pedagógica “inaugurada” por Dewey, sino más bien que seguimos metidos en ella hasta el corvejón. En la praxis educativa “pragmatista” de este ilustre “indagador”, el individuo se diluye en sus funciones sociales, y en un instrumentalismo que lo sitúa como un engranaje más del “volskgeist” de Fichte o de Herder, en la línea del nacional-romanticismo más añejo, como ya demostró Santayana. Una forma de colectivismo, por cierto que nada socialista, que suele pasarse muy “acríticamente” por alto.

    Otro problema es que el de “pensamiento crítico” es un término tan conceptualmente desgastado, que ya vale igual para un roto que para un descosido; por el uso y abuso que se hace de él, muy especialmente por parte de aquellos que no tienen nada “positivo” que ofrecer. Y cada vez más, parece indicarnos lo que hay que “criticar”, conminándonos a ello so pena de no ser tenidos por “críticos”. Es decir, ni más ni menos que la negación de toda posible crítica. Como aquel opositor al que el tribunal le preguntó por la filosofía de Tomás de Aquino, y les dijo que no se la sabía, pero que les iba a explicar la refutación de Kant, que sí conocía muy bien.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.