Un de cada cinc adults en l’OCDE no ha obtingut l’educació secundària superior i, en alguns països, una part significativa d’alumnes abandona l’escola abans d’hora. Són dades recollides en l’últim informe de l’OCDE Education at a Glance 2021, Panorama de l’Educació 2021, que proporciona dades sobre l’estructura, les finances i l’acompliment dels sistemes educatius als països de l’OCDE i en diverses economies associades.
L’OCDE acaba de publicar un informe que proporciona dades sobre l’estructura, les finances i l’acompliment dels sistemes educatius als països de l’OCDE i en diverses economies associades. Més de 100 gràfics i taules en aquesta publicació brinden informació clau sobre els resultats de les institucions educatives; l’impacte de l’aprenentatge en tots els països; accés, participació i progressió en l’educació; els recursos financers invertits; i professors, l’entorn d’aprenentatge i l’organització de les escoles.
L’estatus socioeconòmic sí afecta
Segons aquest informe, l’estatus socioeconòmic té un major impacte en les habilitats d’alfabetització dels joves de 15 anys que el gènere o el país d’origen. A més, aquells qui no tenen una educació secundària superior s’enfronten a desavantatges en el mercat laboral. En 2020, la taxa de desocupació dels adults joves que no havien completat l’educació secundària era gairebé el doble que la d’aquells amb estudis més avançats. Si bé la desocupació va augmentar entre 1 i 2 punts percentuals entre 2019 i 2020 a causa de la crisi de COVID-19, l’informe apunta a que no existeix un patró clar entre els adults amb diferents nivells educatius.
En 2020, la taxa de desocupació dels adults joves que no havien completat l’educació secundària era gairebé el doble que la d’aquells amb estudis més avançats
Ser un immigrant de primera o segona generació afecta la probabilitat que els estudiants completin l’educació secundària superior: en gairebé tots els països amb dades disponibles, la taxa de finalització de la secundària dels immigrants de primera o segona generació va ser més baixa que la dels estudiants sense antecedents d’immigració. En aproximadament la meitat dels països de l’OCDE, els adults nascuts a l’estranger amb educació secundària guanyen més en relació amb els seus parells natius amb educació universitària, mentre que en els altres països ocorre el contrari. Aquestes tendències oposades reflecteixen la dinàmica de l’oferta i la demanda de diferents habilitats, les dificultats que enfronten els adults nascuts a l’estranger amb educació universitària per a obtenir reconeixement per la seva educació i experiència obtinguda a l’estranger, i les expectatives salarials més baixes dels treballadors estrangers en alguns països.
L’augment educatiu en les dècades recents ha afavorit més a les dones que als homes
Els homes presenten una tendència més acusada que les dones a fracassar en els estudis d’educació secundària superior. El 60% dels repetidors en aquesta etapa són homes. També tendeixen més a seguir programes professionals que d’educació general. El total de graduats en estudis professionals el 2019 era d’un 55% d’homes, mentre que en programes d’estudis generals era només d’un 45%. Així mateix, els homes tendeixen menys a prosseguir estudis universitaris.
Els homes presenten una tendència més acusada que les dones a fracassar en els estudis d’educació secundària superior. El 60% dels repetidors en aquesta etapa són homes
El 2019, un 55% del total d’ingressats a la universitat eren dones. Si aquesta tendència es manté, un 46% de les dones estarà en disposició d’alguna titulació superior abans de complir els 30 anys, quinze punt percentuals per damunt de la mitjana dels homes en aquest mateix tram d’edat. Tanmateix, aquesta majoria femenina sembla no tenir continuïtat en els estudiós superiors de posgraduació: el percentatge de dones doctorades el 2020 va ser d’un 45% als països de l’OCDE.
Igualment, les donen tendeixen en menor mesura a cursar estudis STEM, tot i que el percentatge hagi augmentat lleugerament a la meitat de països de l’OCDE entre 2013 i 2019. Malgrat aquests progressos, les taxes d’ocupació femenina segueixen per sota de la masculina molt especialment pel que fa als grups amb nivells educatius més baixos, tot i que s’hagi reduït en un 2% entre el 2013 i el 2019.
Els homes tendeixen menys a accedir i a romandre en la professió docent
Entre el 2015 i el 2019, l’escletxa de gènere entre el docents es va ampliar a les etapes primària i secundària, alhora que es va escurçar a la terciària. El 2005, menys del 5% dels docents a educació infantil eren homes, un 18% a primària, un 40% a secundària superior i més d’un 50% a la universitària.
El 2016, les taxes d’abandonament docent van ser d’entre el 3,3% i l’11,3%, segons els països. I l’abandonament masculí, molt superior al femení
Aconseguir que els homes s’interessin per la docència sembla igualment difícil: el salari mitjà de les dones docents és igual o superior a la mitjana global, però, en canvi, les dones amb titulació universitària, i els docents masculins de primària i secundària presenten uns ingressos del 76,5% en comparació als titulats universitaris masculins que treballen a d’altres sectors. És difícil doncs, mantenir-los en la docència. El 2016, les taxes d’abandonament docent van ser d’entre el 3,3% i l’11,3%, segons els països. I l’abandonament masculí, molt superior al femení, segons les dades de què hom disposa.
En un altre ordre de coses, els salaris dels docents s’havien mantingut més o menys estables al llarg de la passada dècada, però actualment han repuntat un 11% a infantil, un 9% a primària, un 11% a secundària elemental i un 10% a secundària superior, de mitjana. Les funcions i les responsabilitats inherents a la professió contribueixen també a fer més atractiva la docència. Al seu torn, la docència directa constitueix la part més important de la tasca dels mestres i professors: el 51% de la jornada laboral a primària i el 44% a la secundària elemental.
Altres resultats
A més de la meitat dels països amb dades disponibles, els índexos d’escolarització presenten més variabilitat interior que entre els països en comparació.
La diferència en el nombre d’alumnes per classe entre l’escola pública i la privada no difereix en més de dos alumnes per grup, a primària i a secundària.
Els estudiants universitaris dels països amb menor nivell de vida, tendeixen menys a completar o complementar estudis a l’estranger: menys d’un terç del total.
La correlació entre esperança de vida i nivell educatiu als 30 anys, presenta una major diferència entre els homes que entre les dones. Els homes amb estudis universitaris presenten una esperança de vida de sis anys més que els que estan per sota de la secundària superior, mentre que en les dones la diferència és només de tres anys.
____
Aquesta és una adaptació d’un treball original de l’OCDE. Les opinions expressades i els arguments emprats en aquesta adaptació són responsabilitat exclusiva de l’autor o autors de l’adaptació i no han de ser reportats com a representatius de les opinions oficials de l’OCDE o dels seus països membres.
____
Per a més informació:
Accedir a l’informe (en anglès)
