(Breu anàlisi de l’avant projecte de Llei Orgànica d’FP)
En aquestes línies intentarem resumir els principals canvis que introdueix l’avant projecte de Llei Orgànica d’FP, fonamentalment pel que fa a la integració de dos subsistemes d’FP diferents sota un mateix paraigües: la Formació Professional reglada, que fins a hores d’ara s’impartia als instituts, i la formació més de caire ocupacional que s’organitzava i s’impartia des de diferents instàncies, com ara per exemple el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).
Joan Alís
A partir d’ara tota la Formació Professional passa a ser «dual» per llei, amb un primer tipus de Dual que recorda l’actual FP, i un segon tipus plenament «dualitzat». En ambdós casos s’externalitza part de l’avaluació, que dependrà de l’empresa. Igualment, amb la nova llei desapareix el caràcter preceptiu de les consultes al Consell Escolar de l’Estat, amb la qual cosa l’FP queda encara més desvinculada del sistema educatiu, tot i el seu manteniment formal al Ministeri d’Educació i FP.
A Catalunya ja hi va haver quelcom semblant amb la Llei 10/2015, del 19 de juny, de formació i qualificació professionals, que anava fins i tot més lluny, establint organismes que no depenien directament del Departament d’Educació, amb una mena de règim de governança coral o de sinarquia entre diferents conselleries i patronats. Ara, amb aquesta nova llei, no es va tan lluny, però es consuma la integració de l’FP del sistema educatiu i l’FP ocupacional. La llei obre igualment les portes a la col·laboració amb la universitat. Igualment, tot el que era l’FP inicial es reconverteix en FP dual.
L’FP queda encara més desvinculada del sistema educatiu, tot i el seu manteniment formal al Ministeri d’Educació i FP
A la tipologia d’oferta de FP s’hi defineix: l’acreditació parcial de competències (A), certificats de competències (B), certificats de professionalitat (C), Cicles Formatius del sistema educatiu regulats a la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (D) i cursos d’especialització conduents al títol de “Màster Professional” (E) -aquest últim per cursar després d’un Cicle Formatiu de grau mitjà o d’un de superior-. Tant aquests Màsters professionals per diferents nivells, com la varietat i proliferació de certificats i títols, farà més complicat per una petita empresa entendre la diferència entre, per exemple, un certificat de competència i un Màster Professional. Cal recordar que el 70% de l’ocupació de Catalunya la creen les PIMES.
De tot aquest garbuix, l’avant projecte reserva per als centres del sistema educatiu –els actuals instituts- la impartició de les tipologies D i E anteriors, si bé els permetrà impartir també eventualment les altres, tota vegada que sigui sota el mateix model, és a dir, imitant els altres centres de formació o empreses que desenvolupin programes per als seus treballadors: les de tipologia A, B i C. Caldrà veure amb quins recursos els centres públics assumeixen els nous tipus i fins a quin punt la impartició de Certificats de professionalitat en altres entitats no acaba convertint els Instituts en mers validadors administratius de la formació. Amb diferents certificats de professionalitat -que es consideraran convalidats-, i poca cosa més, es podrà obtenir un Cicle Formatiu en un Institut.
En aprovar-se l’avant projecte, tota l’FP de les tipologies C, D i E serà Dual en virtut de Llei, que la defineix així. Ara bé, hi haurà una dual general, amb entre el 25% i el 35% de les hores de formació a l’empresa; l’alumne mantindrà la seva condició de tal, en la mesura que no hi haurà vinculació laboral ni remuneració allí on es facin les pràctiques. És a dir, un model semblant al sistema actual de Cicles Formatius, amb el canvi que fins al 20% dels Resultats d’Aprenentatge (RA) s’impartiran a l’empresa. Hi haurà també un segon model d’FP dual avançat, amb entre el 35% i el 50% de les hores a l’empresa, i fins al 40% dels RA també a càrrec de l’empresa, en aquest cas amb contractació laboral lligada al conveni del sector o SMI segons el cas. És a dir, l’empresa contractarà i avaluarà l’alumne en un 40% del total del cicle.
Resulta especialment rellevant que la selecció i l’avaluació de l’alumne/treballador la durà a terme el tutor de l’empresa en qüestió, que podrà participar també a l’avaluació final que es durà a terme al centre educatiu
En tots els casos, els futurs Cicles Formatius (tipologia D) inclouran una part dels RA (Resultats d’Aprenentage) a l’empresa, amb un pla de formació validat per l’Equip Docent del centre. Resulta especialment rellevant que la selecció i l’avaluació de l’alumne/treballador la durà a terme el tutor de l’empresa en qüestió, que podrà participar també a l’avaluació final que es durà a terme al centre educatiu. I encara més rellevant resulta que per a exercir el càrrec de tutor de l’empresa no hi ha cap nivell formatiu previ requerit. També es parla d’un sistema de coordinació centre-empresa que sembla irrealitzable, amb períodes a cada lloc, seguiment detallat,… per la complexitat de temporitzar les accions d’una empresa real amb els seu ritme de treball i, a més, en un entorn predominantment de PIMES en especial.
Com dèiem, l’avant projecte manté en el si del Ministeri d’Educació els organismes que crea: el Consell General de la FP i l’Institut Nacional de Qualificacions professionals, que depèn del primer. Però elimina el caràcter preceptiu de les consultes al Consell Escolar en totes aquelles normes i reglaments d’ordenació de l’oferta d’FP que no condueixin expressament a l’obtenció d’un títol.
En definitiva, l’avant projecte de Llei Orgànica d’FP, vol crear un sistema complet i integrat d’FP, atenent en un mateix centre i en una mateixa aula, alumnes de 16 anys -que necessiten un acompanyament i atenció diferent, per raó de maduresa-, amb treballadors de totes les edats necessitats d’una reorientació professional o que realitzen una acció formativa concreta de la seva empresa. Aquesta hibridació fa que aspectes de l’avantprojecte deslliguin l’FP d’Educació i ens porta a preguntar-nos si es un primer pas per desvincular tota la FP definitivament del Ministeri d’Educació.
___
Joan Alís es professor de Secundària, especialitzat en organització i gestió comercial, especialitat d’Economia. Llicenciat en Economia i en Administració i Direcció d’Empreses. Màster en Anàlisi polític.
