Propostes per a millorar els estudis de Matemàtiques

Xavier Ros-Oton: «A Espanya, el nivell de Matemàtiques està igualat: tots estan igual de malament»

 

Plantejar una contrareforma molt seriosa amb un batxillerat més llarg i més rigorós. Ensenyar lògica i raonament deductiu a secundària introduint una mica de programació. Dotar de més professors de Matemàtiques als centres educatius, on cada cop escassegen més. Optimitzar els deures que els alumnes s’emporten a casa o reintroduir la memorització en aquesta assignatura són algunes de les propostes de Ricardo Moreno Castillo i Xavier Ros-Oton, dos experts matemàtics, a l’últim fòrum de la Fundació Episteme: «Matemàtiques emocionals o Matemàtiques emocionants?».

 

Pot una calculadora contribuir al pensament crític de l’alumnat? És possible aprendre les taules de multiplicar sense que calgui memoritzar-les? S’entén la informació sobre la Covid-19 sense una mínima base de Matemàtiques? Obtenen els alumnes un nivell apropiat en aquesta assignatura? La Matemàtiques poden aprendre’s des d’un enfocament sòcio-emocional?

Els corrents pedagògics estan canviant la manera d’ensenyar les assignatures. Tal és el cas de les Matemàtiques. El Ministeri d’Educació ha decidit enguany dotar-les d’un «enfocament socioemocional» i dividir-les en sis sentits. Per a conèixer les conseqüències educatives d’aquesta mesura, la Fundació Episteme ha volgut conèixer, a través de Fòrum Episteme, l’opinió de dos experts matemàtics: el catedràtic d’Institut i escriptor Ricardo Moreno Castillo i el catedràtic de recerca ICREA i catedràtic de la UB, Xavier Ros-Oton.

La mania emocional és un error que comenten alguns professors en ficar-se en la vida privada dels alumnes. Es tracta d’una fullaraca per a encobrir el fracàs que ha estat la reforma

“La mania emocional és un error que comenten alguns professors en ficar-se en la vida privada dels alumnes. Es tracta d’una fullaraca per a encobrir el fracàs que ha estat la reforma. Les emocions formen part de la vida privada de l’alumne“, opina Ricardo Moreno Castillo. I és que la tendència, cada cop més acusada d’optar per la via emocional en l’àmbit educatiu descompensa el desenvolupament de la lògica i la racionalitat que serien desitjables per al funcionament intel·lectual i cognitiu dels individus. Dues aptituds que les Matemàtiques ajuden a exercitar en els alumnes.

“Jo crec que la lògica i la racionalitat no s’han usat mai -matisa Xavier Ros-Oton. Les Matemàtiques són una manera d’entrenar-se per a això. També ho són per a raonar i deduir, habilitats que no s’estan ensenyant als centres de secundària“. La lògica i el raonament haurien de ser-hi presents en els plans d’estudi, segons aquest multi-premiat matemàtic. Per al catedràtic de la UB, els alumnes es troben amb un gran canvi al entrar a la universitat perquè no ho han après anteriorment. Així, Ros-Oton planteja que una proposta interessant passaria per introduir una mica de programació a secundària, molt relacionada amb les Matemàtiques.

Xavier Ros-Oton planteja que una proposta interessant passaria per introduir una mica de programació a secundària, molt relacionada amb les Matemàtiques

L’investigador i matemàtic ha volgut subratllar també la manca de docents d’aquesta especialitat a secundària ja que actualment, els llocs es cobreixen amb professors sense l’especialitat en aquesta assignatura, ja que els matemàtics de carrera acaben ocupant llocs laborals en les empreses, en aquests moments amb una gran demanda. En aquest sentit, Ricardo Moreno ha destacat que “si abans dedicar-te a la docència en Matemàtiques era una sortida raonable, ara l’ensenyament s’ha degradat tant que s’ha convertit en una opció ben poc atractiva”. “Fins que no es faci una contrareforma molt seriosa amb un batxillerat més llarg i més rigorós, els problemes aniran a pitjor”.

Paral·lelament, l’ensenyament per àmbits (una altra de les modificacions educatives actuals) va ser abordada en el torn de preguntes on alguns professors assistents van mostrar el seu rebuig en considerar que aquest model obliga a impartir matèries sense la deguda formació necessària.

 

Com incentivar l’interès matemàtic en l’alumnat

Agafar el gust per les Matemàtiques és per a Ricardo Moreno Castillo una qüestió de temps que s’obté a força d’avançar en el seu estudi. “Tractar que les Matemàtiques semblin un joc em sembla un error. Tot treball creatiu té una part de rutina”. Per a aquest escriptor i professor jubilat, cal saber diferenciar entre estudi i diversió. “Això de què l’alumne ha de ser creatiu és molt antic. Fa més de seixanta anys ja existien cartilles que alternaven problemes de càlcul mental amb exemples per a nens que eren una mica més divertits que els comptes. Això ha existit sempre, no és cap novetat”, va destacar Moreno Castillo, autor de “Compendio del arte del cálculo” i coneixedor dels matemàtics àrabs que ja realitzaven endevinalles matemàtiques. En aquest sentit, Ros-Oton va voler matisar sobre aquesta qüestió: “Allò que el professor hagi d’explicar, millor fer-ho el més atractiu possible, però sense perdre de vista l’objectiu que és aprendre”.

 

És negativa la competitivitat?

Alguns professors reivindiquen que cal eliminar el component dolorós que provoca en els alumnes l’estudi de les Matemàtiques i plantejar l’assignatura com una “diversió” i no com una competició. No obstant això, Xavier Ros-Oton va conrear el seu interès per les Matemàtiques assistint a concursos com el Cangur o l’Olimpíada Matemàtica. “L’atractiu d’aquesta mena de concursos és que les Matemàtiques són més divertides. No em sembla gens negatiu que existeixin aquest tipus de competicions, al contrari”. Ros-Oton va afegir també, que no creu que les Matemàtiques siguin més competitives que altres assignatures.

Xavier Ros-Oton va conrear el seu interès per les Matemàtiques assistint a concursos com el Cangur o l’Olimpíada Matemàtica

Per a Ricardo Moreno, “L’aprenentatge mai és competitiu ja que l’estudi ha de realitzar-se en solitud. L’alumne ha de concentrar-se i estudiar per a comprendre i assimilar els coneixements, després arriba la segona part que ja pot ser més divertida o competitiva. Però en qualsevol cas, als alumnes els cal un clima adequat per a l’estudi, sense televisió a casa, en silenci i amb les rutines ben establertes.

 

Excés de deures?

Molts pares protesten per la quantitat de deures que els seus fills porten a casa, restant-los hores per a altres finalitats com socialitzar o simplement, desconnectar dels estudis. “És cert que a vegades els manen moltes tasques que porten molt temps i que són poc útils. Potser una redacció de deu línies sobre què és la llibertat, l’amistat o l’últim llibre que han llegit seria molt més útil i portaria un estalvi de temps”, comenta Moreno Castillo, qui suggereix que millor seria posar com a deures exercicis de manteniment més breus però més efectius.

Potser una redacció de deu línies sobre què és la llibertat, l’amistat o l’últim llibre que han llegit seria molt més útil i portaria un estalvi de temps”, comenta Moreno Castillo

“En Matemàtiques pots posar quaranta problemes iguals però també passa que després preguntes a l’alumne i no sap el que està fent”, afegeix Ros-Oton. L’important per a aquest jove catedràtic és aprendre bé i tenir coneixement sobre la matèria. “En Matemàtiques has d’entendre, aprendre”, va destacar.

 

Descens de les matriculacions de noies en Matemàtiques

Les xifres de matriculacions femenines en la carrera de Matemàtiques han baixat progressivament passant d’un 60% de noies en el curs 2000-2001 a un 37% al 2018-2019, segons dades del Ministerio de Educación y FP. Però, quines causes poden explicar aquesta caiguda? “Jo crec que es tracta d’una carrera amb pocs alumnes comparats amb la resta d’opcions STEM –comenta Ros-Oton-. Al seu entendre, els números serien més estables si mirem al conjunt de ciència, tecnologia i enginyeries. De la mateixa manera, considera que el perfil de l’estudiant ha canviat una mica en Matemàtiques.

Jo crec que es tracta d’una carrera amb pocs alumnes comparats amb la resta d’opcions STEM –comenta Ros-Oton-

“La imatge mental de la carrera fins a l’any 2000 era la d’acabar en la docència, ja sigui a secundària o en la universitat, però a partir del 2005 amb l’eclosió de Big Data o el desenvolupament d’algorismes empresarials, aquest perfil va canviar radicalment”, assegura. Ara, la gran majoria de llicenciats i llicenciades en Matemàtiques acaba fitxant per a grans empreses amb molt bons salaris. Aquest escenari ha provocat una pujada en la nota de tall per a entrar a les facultats de Matemàtiques. “La carrera s’ha equiparat amb la d’Enginyeria”, comenta. De manera que aquest 35-40% de matriculades és el mateix que s’ha donat sempre en carreres com a Física o altres d’Enginyeries. De qualsevol manera, va voler precisar que en general, ja en el batxillerat, les noies es decanten menys pels itineraris de ciències, encara que segons la seva opinió, és un problema que arrosseguem des de fa vàries dècades. Per a Ricardo Moreno, “no hi ha res que impedeixi a les dones matricular-se en la carrera de Matemàtiques”.

 

Nivell de Matemàtiques en l’alumnat

Ricardo Moreno va subratllar la diferència que va viure en els seus 38 anys com a docent entre l’alumnat anterior i posterior a la LOGSE. “La baixada del nivell va ser claríssima després de la reforma”, va postil·lar. I destacant l’obligatorietat fins als 16 anys que va introduir la LOGSE va dir: “Calia ensenyar en dos anys el mateix que abans es feia en quatre i amb alumnes d’un nivell educatiu més baix”.

Ricardo Moreno va subratllar la diferència que va viure en els seus 38 anys com a docent entre l’alumnat anterior i posterior a la LOGSE. “La baixada del nivell va ser claríssima després de la reforma”

El cert és que en els successius informes PISA, les proves de Matemàtiques de l’alumnat espanyol no superen mai la mitjana dels països de l’OCDE. Preguntat sobre l’experiència internacional de Xavier Ros-Oton a Suïssa i a Texas el matemàtic va explicar: “Cada país és un món. A Suïssa, el nivell que existeix a primer de carrera és molt superior al nostre. Als EUA és molt més variable, hi ha un amplíssim rang de nivells. A Espanya no hi ha diferències. Tots estan igual de malament”, va sentenciar.

 

Aprendre les taules de multiplicar sense memoritzar-les?

Hi ha escoles de Primària on no s’ensenyen les taules de multiplicar, adduint que els alumnes deuen emprar la memorització, un tema cada cop més tabú entre les noves propostes pedagògiques. Ricardo Moreno Castillo no dubte a afirmar que “les taules de multiplicar necessiten ser apreses de memòria, igual que l’alfabet, perquè en cas contrari no pots utilitzar un diccionari. Existeixen calculadores, com existeixen cotxes i motos, no obstant això continua sent bo saber caminar”. En la mateixa línia, Xavier Ros-Oton afirma que “hi ha uns bàsics que han de ser interioritzats i que passen necessàriament per ser apresos de memòria”.

 

Matemàtiques per a entendre l’actualitat

Entenem bé la informació que inclou dades quan consultem la premsa o veiem les notícies en televisió? “Crec que hi ha molta gent ben poc familiaritzada amb les dades –afirma Xavier Ros-Oton-. Quan llegeixes les notícies o t’informes sobre determinats temes, com la COVID-19 on es publiquen percentatges, gràfiques, creixements exponencials, el número “r” etc., moltes persones no saben entendre o interpretar tota aquesta informació. Igual que quan signes una hipoteca has de tenir una certa noció per a entendre el que estàs signant” -assenyala el matemàtic-, qui també subratlla la necessitat de les Matemàtiques per a cursar altres carreres com a Física, Economia, Medicina o Biologia. “L’estadística es troba en molts estudis superiors”, recorda.

 

Ricardo Moreno Castillo és catedràtic d’Institut per l’especialitat de Matemàtiques i professor associat a la UCM, actualment jubilat. Llicenciat en Matemàtiques i doctor en Filosofia. Ha publicat nombrosos articles i llibres, tant pel que fa a temàtiques educatives com de les seves especialitats: Filosofia, Matemàtiques i història de les Matemàtiques.

Xavier Ros-Oton és el matemàtic de la seva edat més citat a nivell internacional. Catedràtic de recerca ICREA als seus 33 anys ja és també catedràtic per la Universitat de Barcelona i ha rebut diversos reconeixements com la medalla d’or Guido Stampacchia o el Princesa de Girona. És també membre del Consell Assessor de la Fundació Episteme.

Accedir al webinar

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Información básica sobre protección de datos Ver más

  • Responsable: Fundació Episteme.
  • Finalidad:  Moderar los comentarios.
  • Legitimación:  Por consentimiento del interesado.
  • Destinatarios y encargados de tratamiento:  No se ceden o comunican datos a terceros para prestar este servicio. El Titular ha contratado los servicios de alojamiento web a Nominalia que actúa como encargado de tratamiento.
  • Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos.
  • Información Adicional: Puede consultar la información detallada en la Política de Privacidad.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.