Segons l’autor, sovint es confon l’enfocament competencial amb “l’aplicació de panacees didàctiques”.

 

Font: Magisterio

Els docents de Batxillerat acostumen a acollir les modificacions curriculars molt sovint com un senzill canvi de llenguatge que poc incideix en l’ensenyament real, sobretot quan, com en el cas d’aquesta etapa, ve condicionada per l’EBAU.

Per descomptat, el currículum de la Lomloe posa l’accent en les competències, quelcom que no és aliè al bon procedir de qualsevol professor experimentat. En la impartició d’una matèria sempre es combinen classes teòriques, orientades a l’adquisició de determinats coneixements, amb les pràctiques, en les quals s’apliquen aquests coneixements.

Ara bé, sovint es confon l’enfocament competencial amb l’aplicació de panacees didàctiques. A vegades es contraposa un tipus de docent innovador amb un altre més tradicional, però en Educació s’arriba a caricaturitzar aquesta diferència, fet que no passa en altres àmbits com la Medicina. A ningú li passaria pel cap que un metge poc favorable a les teràpies alternatives segueixi ancorat en mètodes desfasats com l’ús de sangoneres. De cap manera. Un professional pot ser reticent a les “medicines” alternatives i, en canvi, ser molt innovador seguint el mètode tradicional de recerca en el laboratori.

En l’ensenyament passa quelcom semblant. Com a qualsevol professió, la gran part dels docents estan compromesos a millorar la seva feina, encara que sempre pugui haver-hi qui es deixa portar per la inèrcia de com es feia abans o, també, de les modes passatgeres. Així i tot, és tan fals com injust plantejar un perfil de professor ancorat en el passat, que es dedica a dictar anotacions, fa aprendre de memòria la llista dels reis gots i que el seu únic instrumental de treball és el guix. Tot bon professional s’esforça a actualitzar els continguts i la metodologia.

D’altra banda, l’enfocament competencial sembla irrompre d’una manera trencadora, quan no és més que el desenvolupament dels objectius formulats en les lleis educatives precedents, que ja aspiraven, com no podia ser d’una altra manera, a convertir els coneixements en eines de desenvolupament personal dins de l’experiència individual i col·lectiva que ens brinda la societat.

Vegem alguns exemples d’objectius del Batxillerat de lleis anteriors que el seu redactat no resulta tan dispar respecte a les actuals competències:

LOGSE (1992)

-Analitzar i valorar críticament les realitats del món contemporani i els antecedents i factors que influeixen en ell.

-Comprendre els elements fonamentals de la recerca i del mètode científic.

-Consolidar una maduresa personal, social i moral que els permeti actuar de manera responsable i autònoma.

-Participar de manera solidària en el desenvolupament i millora del seu entorn social.

LOCE (2002)

-Consolidar una sensibilitat ciutadana i una consciència cívica responsable, inspirada pels valors de les societats democràtiques i els drets humans, i compromesa amb ells.

-Treballar de manera sistemàtica i amb discerniment sobre criteris propis i aliens i fonts d’informació diferents, a fi de plantejar i de resoldre adequadament els problemes propis dels diversos camps del coneixement i de l’experiència.

-Afermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, confiança en un mateix, sentit crític, treball en equip i esperit innovador.

LOE (2006)

-Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució espanyola així com pels drets humans, que fomenti la corresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa i afavoreixi la sostenibilitat.

-Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar de manera responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.

-Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no discriminació de les persones amb discapacitat.

-D’altra banda, la incorporació de l’estudi de figures femenines o de la situació de la dona, per necessària que sigui, tampoc resulta nova. És una perspectiva sobre la qual s’emporta molts anys de treball.

 

Currículum d’Història

A diferència del currículum de l’ESO, els currículums d’Història de Batxillerat (Història d’Espanya i Història del Món Contemporani) aterren més en els esdeveniments històrics concrets i rellevants. Malgrat això, en l’ordenació dels “sabers bàsics” preval el criteri temàtic, amb el perill de generar una certa confusió en eludir intencionadament la estructura cronològica, eina fonamental per a vertebrar el relat històric.

En grans trets, resulta més comprensible estudiar els esdeveniments si s’analitzen des d’una perspectiva temporal que combina l’evolució dels fenòmens històrics i la seva interrelació en un moment determinat.

A més, l’estructura temàtica, si no està ben travada, corre el risc de generar duplicitats i llacunes conceptuals.

Malgrat això, en el currículum d’Història del Món Contemporani, es detecta cert interès per l’ordenació temporal, en tot cas superior al currículum d’Història d’Espanya.

Segurament, el Ministeri torna a confiar en les administracions autonòmiques per a donar el format que s’estimin més oportú (cronològic?) als continguts.

Sorprèn que a Història de la Filosofia, una matèria afí, sí que predomini el criteri cronològic, propi de la disciplina acadèmica i del sentit comú didàctic.

Del currículum d’Història del Món Contemporani es desprèn una certa equanimitat  pròpia del rigor de l’historiador. Per exemple, explicita els assoliments i els fracassos de diferents fenòmens històrics fent palesa obertament la seva ambivalència. No així en la Història d’Espanya, segurament per la manca de distància temporal i geogràfica que contribuiria a una imparcialitat més gran. Tot i així, la reflexió sobre els processos històrics hauria de contribuir a fomentar valors com l’autocrítica i la capacitat d’interpretació d’un fet a partir de diferents punts de vista.

___

Josep Otón és catedràtic d’Història i secretari de la Fundació Episteme.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Ver más

  • Responsable: Fundació Episteme.
  • Finalidad:  Moderar los comentarios.
  • Legitimación:  Por consentimiento del interesado.
  • Destinatarios y encargados de tratamiento:  No se ceden o comunican datos a terceros para prestar este servicio. El Titular ha contratado los servicios de alojamiento web a Nominalia que actúa como encargado de tratamiento.
  • Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos.
  • Información Adicional: Puede consultar la información detallada en la Política de Privacidad.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.