La meitat dels estudiants d’ESO no distingeix les “fake news”

El 50% dels estudiants d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) no és capaç de distingir un titular fals (fake news) enfront d’un altre veritable sobre un mateix tema. Així ho revela una recerca de la Universitat Carles III de Madrid (UC3M) realitzada amb el suport d’una Beca Leonardo a Investigadors i Creadors Culturals de la Fundació BBVA.

 

Font: UC3M

Els resultats d’aquest projecte de recerca, denominat ALFAMADESO i coordinat per la professora del Departament de Comunicació de la UC3M, Eva Herrero, s’han presentat en una jornada sobre alfabetització mediàtica celebrada recentment al Campus Madrid-Puerta de Toledo de la Universitat. “Els estudiants entre 11 i 16 anys fan servir de manera contínua els dispositius mòbils, entrant en internet i accedint a la informació, però sense tenir la maduresa suficient. L’acompanyament no passa per vigilar o prohibir, sinó per donar-los recursos i eines perquè de manera autònoma sàpiguen distingir la informació vàlida i tinguin una visió més crítica del que escolten, veuen i llegeixen. No es tracta només d’acompanyar en la família, des de les escoles cal introduir aquesta competència d’una manera transversal en totes les matèries”, indica la professora Herrero.

Els estudiants de l’ESO consumeixen de manera compulsiva material audiovisual, però sense pausa per a digerir els continguts

Segons aquest treball, gairebé el 60% dels estudiants enquestats afirma que sap diferenciar entre una notícia veritable i una falsa (fake news). En canvi, “quan els vam proposar quatre titulars (2 veritables i 2 falsos), el 50,21% va encertar i el 49,79% no. En concret, gairebé un 60% va donar amb el titular fals (va encertar) en el cas de dues notícies sobre la COVID-19, però la proporció s’inverteix en una notícia de successos, perquè el 52,6% no va saber identificar una notícia enganyosa sobre immigració il·legal”, apunta Herrero.

 

Sis de cada deu estudiants no coneix el nom de cap periodista

La pràctica universalització de l’accés a la informació obre la porta a un cabal de contingut sense precedents, però això no es tradueix necessàriament en informació de qualitat. “El 64% dels alumnes de secundària no és capaç de citar el nom d’un sol periodista. I, entre els qui sí que coneixen algun, es tracta de professionals amb molta presència en xarxes socials, com Jordi Évole o Sara Carbonero”, detalla la investigadora. “Això reflecteix una realitat i és que els referents mediàtics dels adolescents no són, excepte comptades excepcions, periodistes o professionals de la comunicació, que són als quals es pressuposa uns filtres a l’hora de transmetre una informació: que s’ha contrastat, s’ha confirmat amb diverses fonts i que són (o han de ser) transparents sobre aquestes fonts”.

Per als adolescents, l’actualitat se segueix en les xarxes socials i la referència mediàtica són els influencers

Per als adolescents, l’actualitat se segueix en les xarxes socials i la referència mediàtica són els influencers. “Les xarxes més populars en aquesta franja d’edat són Instagram, amb un 64,4%, i TikTok, amb un 10,4%, seguides de Whatsapp 9% i YouTube 5%. Va haver-hi enquestats que van esmentar fins a 14 xarxes socials diferents i 31 influencers en el seu menú de consum mediàtic habitual”, indica Herrero, qui apunta, a més, un biaix de gènere: ”En les enquestes s’esmenten fins a 463 influencers diferents, dels que més del 85% són homes. Encara que en el Top 10 global d’influencers apareixen quatre dones (Marta Díaz, Rivers, Paula Gonu i Dulceida), quan es pregunta només a homes cap dona apareix en la seva Top 10; és a dir, la inclusió de referents femenins en els primers 10 referents del total de la mostra es deu únicament a les respostes proporcionades per les dones”.

La relació amb els continguts és superficial i impulsiva, indica la investigadora: “Els hem preguntat i descobrim que molts comparteixen sense fer clic en la notícia; n’hi ha prou que el titular o la foto ‘t’arribin’, que apel·lin a emocions bàsiques”

La relació amb els continguts és superficial i impulsiva, indica la investigadora: “Els hem preguntat i descobrim que molts comparteixen sense fer clic a la notícia; n’hi ha prou que el titular o la foto ‘t’arribin’, que apel·lin a emocions bàsiques”. Això coincideix amb una de les percepcions que els docents -el projecte ha entrevistat en profunditat a directors, caps d’estudi i professors de centres públics de totes les comunitats autònomes i de Ceuta i Melilla- transmeten: “Els estudiants de l’ESO consumeixen de manera compulsiva material audiovisual, però sense pausa per a digerir els continguts. Això fa més fàcil que es creguin tot per falta de capacitat crítica i de buscar altres fonts. L’influencer es converteix així en font d’autoritat”.

Segons l’INE, el 70% de la població entre 10 i 15 anys disposa de telèfon mòbil, el seu principal mitjà d’accés a internet. Però la universalització del canal no ha anat parella al desenvolupament de les habilitats que permeten enfrontar-se amb destresa i sentit crític a la informació massiva que reben diàriament, que és, precisament, el que busca l’alfabetització mediàtica i la raó per la qual forma part del currículum de l’ESO.

 

Guia per a professors de l’ESO

En aliança amb maldita.es, s’ha creat una Guia per a professors de l’ESO en la qual proporcionen recursos als docents perquè puguin treballar de manera transversal l’alfabetització mediàtica a les aules. Aquesta guia està en obert i disponible en la web del projecte: https://www.uc3m.es/investigacion/alfamedeso/alfamedESO-maldita

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Ver más

  • Responsable: Fundació Episteme.
  • Finalidad:  Moderar los comentarios.
  • Legitimación:  Por consentimiento del interesado.
  • Destinatarios y encargados de tratamiento:  No se ceden o comunican datos a terceros para prestar este servicio. El Titular ha contratado los servicios de alojamiento web a Nominalia que actúa como encargado de tratamiento.
  • Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos.
  • Información Adicional: Puede consultar la información detallada en la Política de Privacidad.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.