Adquirir una bona comprensió lectora és la porta d’entrada a moltes altres àrees de coneixement. De la mateixa manera, la seva deficiència és un entrebanc per a l’adquisició cultural i per al correcte desenvolupament cognitiu. Les dades dels últims estudis PISA ens diuen que el nostre país se situa 10 i 12 punts respectivament per sota de la mitjana de l’OCDE i la Unió Europea en competència lectora. Com poden ajudar les biblioteques? Què diu la ciència al respecte?
«Com incentivar la comprensió lectora» va ser el tema central de l’últim Fòrum Episteme celebrat per la Fundació Episteme a través de dues visions diferents però complementàries: les biblioteques i l’evidència científica. L’acte va comptar amb la participació de Carme Fenoll, directora de l’Àrea de Cultura i Comunitat de la Universitat Politècnica de Catalunya i bibliotecària de professió i Héctor Ruiz, director de International Science Teaching Foundation, neurobiòleg i investigador en psicologia cognitiva de la memòria i l’aprenentatge en contextos educatius.
Carme Fenoll: “El 42% de les escoles catalanes no disposa de biblioteca”
Les biblioteques -va recordar Carme Fenoll- van néixer el segle passat per a trencar amb el gran analfabetisme que hi havia aleshores i actualment, continuen amb la voluntat de minvar la bretxa cultural i fomentar que hi hagi més igualtat social. La paradoxa apunta quan veiem la davallada de les biblioteques escolars, el primer lloc de trobada entre un nen o nena i un llibre. Fenoll va voler subratllar la precarietat en la qual es troben les biblioteques així com la trista dada del 42% d’escoles catalanes que no disposen de cap, una situació per a Carme Fenoll tan greu com l’equivalent a dir que el 42% de les escoles no tinguessin classes de Matemàtiques o Anglès. “Quan reivindico la figura de les biblioteques escolars que no tenim o tenim mig tancades o en format de càstig a moltes escoles penso que caldria un impuls per part de tota la comunitat educativa“, va dir apel·lant a la lectura com a eix transversal del coneixement.
Fenoll va voler subratllar la precarietat en la qual es troben les biblioteques així com la trista dada del 42% d’escoles catalanes que no disposen de cap
Fenoll va començar per endreçar alfabèticament les propostes de biblioteques com a mitjà incentivador, començant per una imatge en blanc i negre, amb una A (d’Adaptació) que recordava les: “«ja antigues» instal·lacions pensades com a temples del saber on regnava el silenci i on bibliotecàries no massa sexys -per dir-ho simpàticament, va dir- ens esperaven”. Una professió molt feminitzada, tal com va recordar. Així, va comentar que en els últims vint anys hi ha hagut una autèntica revolució de les biblioteques públiques al nostre entorn (40, només a Barcelona ciutat) amb un desplegament d’equipaments ben dotats en tot el territori i que s’acosten als estàndards de la mitjana qualitativa europea. “En aquests moments -va afegir- els bibliotecaris són prescriptors culturals, no només de la lectura -va postil·lar-, i qualsevol nen o nena hauria de tenir-ne un, igual que tenen un metge de capçalera”.
Paral·lelament, va presentar propostes d’incentivació i dinamització de les biblioteques públiques com l’EBiblio (eblibio.cat), un servei de préstec de llibres digitals impulsat el 2017 i que la gran majoria de ciutadans encara desconeix. També va destacar l’aspecte formatiu de la lectura amb propostes diferents per a incentivar-la com la gamificació, on -va dir- “hi ha idees brillants i molt interessants per apropar el món de la lectura des de la vessant de l’oci”. Un altre aspecte a tenir en compte és per a Fenoll, l’espai humà reflectit en el projecte, per exemple, d’Human Library una proposta que va néixer en biblioteques nòrdiques amb la gran onada de refugiats que van arribar de Síria cap als països europeus. “És per dir-ho d’una manera punyent, -va remarcar- un préstec de persones”. Així, durant una estona un participant explica, en un format cafè (30 minuts) i dins d’una biblioteca pública, com és viure una experiència personal adversa o diferent.
Biblioteques com a espais inspiradors, com a espais de justícia, de connexió amb els joves, com a laboratoris de creació, com a trencadors de tòpics, com a prescriptors de novetats i sorpreses, fixant també la mirada en els objectius de desenvolupament sostenible, amb uns pressupostos realistes per a dur a terme la fita cultural de la lectura amb continguts de llibres atractius. Intercanvis de cafès socials encabits en els reptes de societat plural i de transformació o les biblioWikis de Viquipèdia. Propostes i idees per a reivindicar una “revolució” per a la defensa d’aquests espais de lectura com la Biblio(r)Evolució o el Yes, We Can, impulsat per Obama que va contractar a 40.000 bibliotecaris per explicar el seu projecte de renovació. Tot plegat, una crida de consciència a centres educatius, als joves i en última instància a la classe política per tal d’apostar per la lectura i les biblioteques com a eix vertebrador de l’incentiu cultural dels ciutadans.
Carme Fenoll va finalitzar la seva intervenció explicant també el projecte humanístic UPCArts que està impulsant des de la Universitat Politècnica de Catalunya i on es valora que “la tecnologia no pot deixar de banda el món de les humanitats. Una mirada artística, creativa i cultural com a assignatura transversal”, destinada a tots els estudis que apleguen als 30.000 estudiants de la UPC.
Héctor Ruiz: “Un de cada tres alumnes presenta deficiències lectores”
Què sabem de la comprensió lectora des del punt de vista científic? Com aprenem a llegir? Un 35% dels alumnes entre els 14 i 15 anys no tenen el nivell que els correspondria en competència lectora, segons va presentar Héctor Ruiz amb dades d’àmbit nacional dels Estats Units, que als resultats de PISA estan només a dos llocs del rànquing per sobre nostre. És a dir, un de cada tres. Ruiz va explicar que l’interès per com s’aprèn a llegir ha estat el camp probablement que més atenció ha rebut des de la ciència, atesa la importància que té per a la vida de les persones. Però, què pot fer la ciència al respecte? “Aquelles escoles que apliquen els mètodes basats en la recerca científica poden passar d’aquest 35% a un 5%”, assegura el neurobiòleg.
“Aquelles escoles que apliquen els mètodes basats en la recerca científica poden passar d’aquest 35% a un 5%”, assegura el neurobiòleg
Però la recerca científica i la pràctica educativa van per camins diferents i la manca de cooperació en aquest sentit no ajuda precisament a remuntar les males dades que tenim. “La memòria de treball és un concepte bàsic per a entendre com llegim. És aquell espai mental on sostenim la informació i la manipulem”. Aquesta informació pot venir de l’entorn o de la memòria a llarg termini (records o una mena de consciència). “És l’espai on pensem, raonem, imaginem o sentim una veueta quan llegim. El problema és que té una capacitat molt limitada“. L’entorn ens dóna una quantitat d’informació infinita, igualment la nostra memòria a llarg termini, però la memòria de treball redueix molt la capacitat d’emmagatzemar informació. La Teoria de la Càrrega Cognitiva ens explica que, precisament, com més informació sostinguem en la memòria de treball més incomoditat provocarà per sobrecàrrega. Conseqüències? “L’anomenat multitasquing és un mite -assegura Ruiz-. L’atenció és al final el que determina què ocupa la nostra memòria de treball, amb una excepció: quan automatitzem; per exemple, quan estem conduint, aquestes tasques no ocupen espai a la memòria”.
Sobre com la ciència, en concret, entén la comprensió lectora Héctor Ruiz va recordar que per a llegir és fonamental que existeixi l’escriptura i que aquesta sigui compartida mitjançant un codi, el llenguatge oral convertit en representació gràfica. “Llegir consisteix a ser capaços de descodificar uns símbols i per això és fonamental que hi hagi comprensió lingüística, això seria el model simple de lectura”. Aquests dos factors, descodificació i comprensió lingüística, ens permeten classificar les diverses situacions de comprensió lectora que ens podem trobar: lector competent típic, dislèxic o compensador, hiperlèxic o dificultats mixtes. “La descodificació és clau -va subratllar Ruiz-. Si ens costa, tenim una barrera motivacional per a la lectura. Però si a més tinc dificultats per a descodificar, la meva memòria de treball estarà només ocupada en aquest procés de descodificació, sense espai per a poder pensar sobre el contingut”. En aquest sentit, el neurobiòleg va destacar la importància de descodificar amb fluïdesa, amb automatització.
“El nivell de la consciència fonològica està darrere de bona part dels problemes de comprensió lectora”, va afirmar Ruiz
La descodificació fonològica, és a dir, convertir les paraules escrites en aquelles que sentim en la nostra memòria de treball, requereix una sèrie de passos: conèixer el principi alfabètic, aplicar coneixements, lletres-sons i pronunciar sons aïllats i integrar sons, activar la paraula del lexicó fonològic i activar el significat del lexicó semàntic. “Però, en realitat hi ha un pas previ que és una de les claus més importants per a entendre per què molts alumnes es queden enrere en la comprensió lectora: apreciar que el llenguatge està format per una combinació de sons finits” -va destacar-. Això és el que es coneix com a consciència fonològica. Es tracta de l’habilitat d’adonar-se que la llengua oral està formada per una seqüència de sons i ser capaços d’identificar-los, manipular-los, reemplaçar-los… “El nivell de la consciència fonològica està darrere de bona part dels problemes de comprensió lectora”, va afirmar Ruiz.
Hi ha també un altre aspecte a considerar per obtenir una bona comprensió lectora, a més de la consciència fonològica, una segona ruta de descodificació: la descodificació lèxica o ortogràfica. “Això ens porta al que coneixem com a descodificació de doble ruta -va assenyalar Héctor Ruiz-. Un lector competent està fent servir les dues rutes alhora mentre llegeix (la fonològica i la lèxica) i entre ambdues podem arribar ràpidament al significat”. Així que primer seria la fonològica i després la lèxica, en aquest ordre i això passa pel que es coneix com a mapeig ortogràfic. Així, la Teoria de l’Autoensenyament ens diu que “un cop la persona ha aconseguit una mínima competència en aquesta descodificació fonològica és capaç de crear la codificació lèxica, com?, llegint” – va concloure Héctor Ruiz.
Vocabulari, sintaxi i gramàtica i coneixements (generals o específics) són factors rellevants per a adquirir una bona comprensió lectora.
Sobre els ponents
Carme Fenoll, directora de l’Àrea de Cultura i Comunitat de la Universitat Politècnica de Catalunya. Anteriorment, va ser cap de gabinet del rector de la UPC. Bibliotecària de professió, va dirigir el Servei de Biblioteques de la Generalitat del 2012 al 2017. Està vinculada al món de la cultura i l’educació a través de la Fundació Jaume Bofill, Biblioteca Social o Fundació Teatre Lliure.
Héctor Ruiz, director de International Science Teaching Foundation. Llicenciat en Biologia i investigador en psicologia cognitiva de la memòria i l’aprenentatge en contextos educatius. Assessor de diversos governs i institucions educatives a Espanya, Àsia i Llatinoamèrica. Autor de «¿Cómo aprendemos?» «Conoce tu cerebro para aprender a aprender» y «Aprendiendo a aprender».
