Ja fa més de dues dècades, organismes internacionals com l’OCDE i la pròpia Comissió Europea van posar en marxa canvis substancials en els sistemes educatius. Ho van fer sobre la base de la dimensió social, política i econòmica que “van anticipar” els seus principals actors. Els «continguts» o «sabers», ocupen avui un altre lloc.

 

Els desafiaments del futur són tan incerts com a preocupants i els poders públics són a l’obligació de fer-los front de la millor manera possible. Els sistemes educatius són la base per a dotar dels instruments necessaris a les pròximes generacions. Al nostre país s’està desplegant la LOMLOE, una nova llei que impulsa l’educació per competències i que suscita tantes adhesions com recels.

La Fundació Episteme ha volgut dedicar l’últim webinar de 2021 a “El currículum LOMLOE“, fent servir la seva versió en llatí, que significa “carrera”. Una carrera més pròpia d’obstacles a l’hora d’aconseguir el consens entre els principals actors educatius i socials del que caldria esperar. Una carrera que va començar el seu entrenament fa més de vint anys i que sembla estar arribant a la seva meta.

Cap llei al nostre país ha aconseguit mai unanimitat. La LOMLOE, ha generat una quantitat més gran de titulars en mitjans de comunicació, ha aixecat discrepàncies entre intel·lectuals de la mateixa esquerra, ha abonat el desconcert d’una part del professorat i situa el futur dels alumnes en l’incert interrogant sobre la seva adaptació al nou mercat professional, ja que requereix d’una constant revisió per a adequar-la als canvis i a les noves exigències.

Per a exposar pros i contres d’aquest nou currículum, el seminari de debat educatiu Fòrum Episteme ha comptat amb la participació de Juan López Martínez, inspector Central d’Educació i de Francisco López Rupérez, director de la Càtedra de Polítiques Educatives de la Universidad Camilo José Cela. Tots dos amb una acreditada experiència en polítiques educatives.

 

Continguts i/o? competències

El currículum és l’eix fonamental on es concreten les concepcions, objectius i desenvolupament d’un sistema educatiu. D’ell depèn el futur de les pròximes generacions. Està inevitablement lligat al context social, polític, cultural, ideològic i econòmic en el qual s’emmarca. La LOMLOE ha modificat substancialment el tradicional enfocament educatiu, basat en continguts, per a apostar per un model més competencial. Segons el seu articulat, «El currículum ve definit en la LOMLOE per “el conjunt d’objectius, competències, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació dels ensenyaments regulats en la Llei”» (Article 6.1).

Per a Juan López, la LOMLOE no efectua canvis significatius en l’estructura acadèmica del nostre sistema educatiu, però sí que suposa ” un canvi en profunditat en l’orientació del currículum, en la seva concepció i en la seva aplicació a l’aula, des de la transversalitat del tractament de les matèries i l’atenció a la diversitat”. Partint del principi competencial d’aquesta nova llei, que elimina l’avaluació per «estàndards d’aprenentatge» de la seva predecessora, la LOMCE, i que estaven referits fonamentalment a continguts, Juan López va subratllar: “Creiem que l’actual [currículum] és molt disciplinar i enciclopèdic, amb massa coneixements, a vegades inabastables, fragmentats i descontextualitzats, en el qual prevalen els continguts acadèmics sobre els procediments aplicables o les competències bàsiques. Un currículum rígid de difícil adaptació a les heterogènies necessitats de l’alumnat, dificultant en conseqüència la inclusió efectiva”.

Però atès aquest canvi en profunditat referit al currículum, es tracta d’un enfocament innovador i progressista, tal com plantegen els seus artífexs? Respecte a l’ordre de prioritats, prevalen les competències en detriment dels continguts? Poden aconseguir-se destreses, actituds i valors suprimint itineraris o liquidant assignatures com la Filosofia?

“L’enfocament del currículum per competències constitueix un moviment internacional que en el pla institucional arrenca amb el començament del present segle i ho fa de la mà del projecte DeSeCo (Definició i Selecció de Competències), de l’OCDE“, va recordar Francisco López Rupérez. Projectat a la fi de 1997, sota el lideratge de Suïssa i connectat amb PISA (1997-1999), va suposar un esforç multilateral que va aplegar experts d’una àmplia gamma de disciplines, no només actors polítics, sinó també acadèmics i tècnics. Alineat amb el concepte lifelong learning (aprenentatge permanent), també per a adults, va ser dissenyat per a identificar els desafiaments universals de l’economia global i en el seu plantejament es va considerar que els resultats desitjats en educació són més amplis que l’adquisició de coneixements relacionats amb les matèries tradicionals ensenyades a l’escola i que la idea de competències va més enllà del context escolar.


Diapositiva aportada per Francisco López Rupérez

En aquest sentit, la LOMLOE proposa “un currículum que inclogui nous aprenentatges, no només continguts, sinó també destreses, actituds i valors“, va comentar Juan López. I, tal com va presentar López Rupérez, DeSeCo va definir el 2001 el concepte de competència: “El desenvolupament sostenible i la cohesió social depenen críticament de les competències de la nostra població, entenent per competències el coneixement, les habilitats, les actituds i els valors“. Anys més tard, el 2018, la pròpia OCDE definiria el marc de l’Agenda 2030 per a l’aprenentatge. La seva concepció serà recollida per la mateixa Unió Europea, que al 2006 definirà el marc de referència i que serà modificat parcialment l’any 2018. Un marc més complex en la seva estructura bàsica que l’anterior, en opinió de López Rupérez.

 

Enfocament genuí enfront de l’adaptació actual

Però, com adopta Espanya aquest nou enfocament per competències a través de les seves respectives lleis educatives? Segons va revisar López Rupérez, la legislació espanyola introdueix l’enfocament del currículum per competències en el preàmbul de la LOCE ja l’any 2002, encara que sense un desenvolupament explícit encara en el seu articulat. Serà el 2006, amb la LOE, on s’introdueixen les competències en la pròpia definició de currículum amb un cert desenvolupament. La LOMCE (2013) entrarà de ple en elles i culminarà el 2020 amb la LOMLOE.

Per a López Rupérez, i en funció de la definició per competències realitzat pel psicòleg social estatunidenc Bernard Weiner, el 1999, coincidint amb el projecte DeSeCo, l’enfocament competencial proposat per l’OCDE comporta moltes més definicions associades a l’àmbit cognitiu: “El doble de l’extensió que dedica a l’àmbit del personal i social”, va destacar. Fet que contrasta amb els objectius de la LOMLOE expressats per Juan López: “Es tracta de donar pas d’un aprenentatge acumulatiu, bàsicament memorístic, a un altre que permeti que l’alumnat adquireixi les competències necessàries per a viure, de manera responsable, crítica i constructiva en una societat en evolució permanent”.

Per a López Rupérez, “en la visió internacional de l’enfocament per competències, el coneixement exerceix un paper clau” -va afirmar després de citar el conegut informe de Jacques Delors L’educació amaga un tresor, presentat per la Comissió Internacional sobre l’Educació per al segle XXI davant la UNESCO el 1989-. “Aquesta idea de saber fer que està darrere del concepte de competències requereix, indubtablement, assentar el paper essencial del coneixement a l’educació espanyola (…). Així, sense una comprensió profunda dels conceptes, fenòmens i procediments, és impossible desenvolupar aquest saber fer, que acompanya la noció de competències“, va postil·lar.

 

Controvèrsia ideològica

López Rupérez, citant a Goñi, professor de la Universitat del País Basc, va voler destacar una de les seves valoracions: “El discurs de les competències diu que l’important no és el coneixement, sinó el seu ús en determinats contextos“, (2008). I també va voler referir-se a una visió de l’esquerra pedagògica espanyola, que va diferenciar com a esquerra il·lustrada, i que en paraules de Juan Carlos Tedesco, afirma que els nous models de producció requereixen de les mateixes capacitats per a ser un bon ciutadà a l’igual que passa en l’àmbit escolar.

Sobre aquest tema, Juan López va apuntar que “es tracta d’un canvi de cultura d’ensenyament-aprenentatge que, a més, no implica models únics (…) El que cal tenir present sempre, això sí, és el perfil competencial establert al qual ha d’arribar cada alumne al final de cada etapa. El que hem definit com a «perfil de sortida». Per a López Rupérez en aquest «perfil de sortida» “se subordinen els coneixements a les actituds“. Encara que no són pròpiament estàndard d’aprenentatge, s’adscriuen a la genealogia conceptual, i conforme a la definició de l’OCDE especifiquen què han de saber i saber fer els alumnes en concloure un cicle o etapa formativa.

Sobre els criteris d’avaluació, Juan López va assenyalar que “s’estableix que l’avaluació es realitzi sobre el nivell aconseguit en l’adquisició de les competències bàsiques, definint un «perfil competencial» de l’alumnat en acabar la seva etapa obligatòria amb la suficient flexibilitat. En canvi, per a López Rupérez, els criteris d’avaluació “posseeixen un caràcter orientatiu i, són per això, de difícil interpretació a l’hora de determinar, d’una manera inequívoca i no ambigua, els acompliments dels alumnes en concloure l’ensenyament obligatori”.

Per a López Rupérez un altre error conceptual és incorporar als sabers bàsics, actituds i valors “que no són sabers. Els sabers al·ludeixen bàsicament a coneixements”, va precisar. I va citar una altra, al seu parer, de les contradiccions de la LOMLOE: els anomenats «descriptors operatius», que posseeixen -segons la seva opinió-, una escassa orientació operacional, així com “un solapament entre categories classificatòries que les fa, a vegades i en termes pràctics, difícilment distingibles”.

 

La LOMLOE i el seu futur pròxim

“Les Administracions educatives i el propi Ministeri revisaran periòdicament els currículums per a adequar-los als avanços del coneixement, així com als canvis i noves exigències del seu àmbit local, de la societat espanyola i del context europeu i internacional. Per al que es crearà en l’estructura orgànica del Ministeri d’Educació i Formació Professional una unitat, Instituto de Desarrollo Curricular, la qual cosa al meu parer, és una extraordinària i importantíssima novetat”, va dir Juan López.

Però J. López també es va referir a altres elements que condicionen el procés d’ensenyament d’aprenentatge que es desenvolupa en els centres escolars com ara: l’autonomia dels centres, el model de professió docent, els sistemes d’avaluació, les funcions de la inspecció, les relacions amb l’entorn i la participació de les famílies. “Només estimulant l’aliança del professorat per a la seva implicació en el procés de canvi que significa el nou currículum, el canvi serà efectiu. Amb el voluntarisme del professorat, no n’hi haurà prou“, va concloure Juan López. Per contra, López Rupérez va predir que “amb l’inici d’aquest nou cicle, Espanya haurà perdut més de 15 anys en el procés de modernització de la seva educació bàsica en matèria curricular”.

 

Juan López Martínez. Inspector Central d’Educació del Ministeri d’Educació i Formació Professional. Vocal assessor del Gabinet de la Secretaria d’Estat d’Educació i FP. Anteriorment va ser subdirector general d’Ordenació del Ministeri d’Educació. Placa del Orden de Alfonso X el Sabio. Palma Acadèmica del Govern de França. Creu del Mèrit Civil amb distintiu Blanc del Ministeri de Defensa.

Francisco López Rupérez. Doctor en Ciències Físiques. Director de la Càtedra de Polítiques Educatives de la Universidad Camilo José Cela. Anteriorment va ser president del Consejo Escolar del Estado i Conseller d’Educació en les Delegacions Permanents d’Espanya davant l’OCDE i la UNESCO. Premi Nacional d’Innovació i Recerca Educativa. Gran Cruz del Orden de Alfonso X el Sabio.

 

Més informació:

Accedir al webinar (castellà)

Por un curriculo competencial_ versión literal

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Ver más

  • Responsable: Fundació Episteme.
  • Finalidad:  Moderar los comentarios.
  • Legitimación:  Por consentimiento del interesado.
  • Destinatarios y encargados de tratamiento:  No se ceden o comunican datos a terceros para prestar este servicio. El Titular ha contratado los servicios de alojamiento web a Nominalia que actúa como encargado de tratamiento.
  • Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos.
  • Información Adicional: Puede consultar la información detallada en la Política de Privacidad.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.