Els centres d’ensenyament són la segona font de contagis

Són les escoles espais segurs per a la Covid-19 tal com s’ha afirmat tantes vegades des de les diferents autoritats educatives? S’hauria d’haver retardat la tornada a les aules durant aquesta imparable sisena onada d’òmicron? S’han mantingut les normes de ventilació, distància de seguretat, ràtios, mascaretes FFP2 a les aules? Estàvem preparats alumnes i professors per a fer front a una educació virtual amb condicions i garanties d’aprenentatge?

 

Fòrum Episteme ha volgut analitzar en el seu últim seminari «L’Educació en temps de Pandèmia» diferents aspectes d’afectació de la covid-19 en els centres educatius catalans. Sota format tertúlia, el webinar ha comptat amb la participació de Teresa Cambra, inspectora d’Educació, Josep Maria Gayolà, professor de Matemàtiques i Xavier Massó, catedràtic d’Ensenyaments Secundaris i escriptor. L’acte ha estat moderat per Eva Serra, directora executiva de la Fundació Episteme.

 

Centres educatius com a segon factor d’afectació de brots

“Les dades del traçacovid sovint no han estat coherents, ni actualitzades. El seguiment ha estat una mica precari”, assegura el professor de Matemàtiques i delegat del Sindicat de Professors de Secundària (aspepc·sps) Josep Maria Gayolà, qui ha fet seguiment de la incidència i decurs de la pandèmia en els centres educatius catalans des de setembre de 2020. Fent una comparativa amb el curs passat, que va mostrar a través d’unes gràfiques, es veia que la darrera setmana d’octubre de 2020 va produir-se un pic que va afectar aproximadament a un 70% de centres de secundària. “La incidència a secundària va estar tot el curs molt per sobre de primària, pràcticament el doble”, va destacar el professor.

Però la incidència realment significativa s’ha donat amb l’arribada d’òmicron, sobretot després de la tornada de Nadal, on la diferència entre primària i secundària ha estat menys significativa, segons va mostrar. L’autèntic creixement exponencial s’ha donat en els darrers deu dies, arribant a més de 130.000 positius, entre alumnes i personal docent. “Ha estat un tsunami realment”, destaca Gayolà. Aquesta sisena onada situa la incidència educativa en un acumulat de més de 300.000 alumnes i de més de 45.000 docents, PAS i PAE (figura 1).

Figura 1 presentada pel professor Josep Maria Gayolà

Josep Maria Gayolà va voler fer referència a unes dades que han passat pràcticament desapercebudes. L’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), a través de la Xarxa de Vigilància Epidemiològica (XVEC), qualifica els brots segons l’àmbit d’interacció en els quals s’ha produït (familiar, social, laboral… y educatiu). Així, des d’agost de 2020 fins a finals de desembre de 2021, les dades mostren que en l’àmbit de l’ensenyament la incidència “en període lectiu ha tingut un paper absolutament determinant, moltes vegades com a segon factor d’afectació de brots (després de l’àmbit familiar)”, va subratllar el professor destacant la font de l’Agència (figura 2). Si les dades s’analitzen en els darrers dies, pràcticament la meitat de brots s’han donat en l’àmbit de l’ensenyament, segons va mostrar.

Figura 2 presentada pel professor Josep Maria Gayolà / Font: Xarxa de Vigilància Epidemiològica (XVEC)

 

Negació de les dades per part de l’administració educativa 

Per a Xavier Massó, catedràtic d’institut i secretari general del Sindicat de Professors de Secundària (aspepc·sps) aquestes dades confirmen el que s’esperava. “Des del primer moment des del sindicat sempre hem dit que això de les «escoles segures» era un lema, un mantra, això que avui dia es diu postveritat. És clar que hi havia contagis“. Massó va explicar que, amb l’arribada d’òmicron s’ha fet més palesa el fet dels brots a l’ensenyament, però considera “absurd haver-ho negat en el seu moment”. Una negació que -assegura- encara es produeix: “dit per un alt càrrec fa dos dies”-va puntualitzar-, malgrat l’evidència de les dades. “Ha estat una síntesi entre la incompetència i una certa ideologització de cara a l’aparador. S’havia de fer veure que tot estava controlat“, va opinar.

En aquest sentit, el professor Josep Maria Gayolà va referir-se a una entrevista realitzada per la SER al conseller Josep Bargalló, el 9 de setembre de 2020 on deia textualment: “Tindrem les escoles obertes sempre, fins i tot quan no hi hagi activitat lectiva per quarantena. L’escola serà més segura que la resta de la ciutat“. Per a Gayolà no hi ha dubte que aquesta afirmació responia al fet de “sostenir això a qualsevol cost”. I va recordar com, poc abans “s’havia tingut unes quantes setmanes als professors recaçant espais per als centres o adjacents per tal de baixar les ràtios”, un fet que posteriorment, en arribar l’estiu es va desestimar.

 

Professors com a «escuts humans» i alumnes als patis

A la inspectora educativa i presidenta del projecte INSPECTIO, Teresa Cambra, les dades mostrades per Josep Maria Gayolà li encaixen amb la realitat viscuda en les seves visites a diferents centres d’ensenyament. Cambra va voler distingir, però, entre la primera fase de la pandèmia, març de 2020 amb el confinament marcat per l’estat d’alarma per a tota la població i, en conseqüència sense risc de contagi per a ningú, i setembre de 2020, quan es produeix el retorn a les aules, ja amb una normativa per als centres d’ensenyament. “On deia «aquesta porta ha d’estar oberta» (per motius de ventilació), estava tancada «perquè feia fred», o veia professors amb la mascareta per sota del nas, alumnes passant hores lectives al patí per manca de cobertura de substitucions o treballs per projectes sense distància de seguretat -exemples que segons la inspectora, es troben cada dia a les aules-. Les normes hi són, així i tot la realitat és tossuda”, va matisar.

Cambra va detallar aspectes parlats amb els directors, com que tenen “dos terços de la gent a casa o una professora morta“, subratllant que l’Administració no pot posar als professors com a «escuts humans». “Això no surt enlloc, però està passant”, va denunciar. Xavier Massó creu que una bona opció hagués estat endarrerir un parell de setmanes la tornada a les aules durant la sisena onada, aquest gener, afegint l’adopció de mesures de tals com: “distàncies de seguretat, depuradores d’aire i classes híbrides (telemàtiques i presencials). El que és clar -va dir- és que no s’ha fet res en aquest sentit”.

“La sensació de desgast, d’impotència, també de resignació” per part del professorat són alguns dels qualificatius que el professor de Matemàtiques, Josep Maria Gayolà va destacar referint-se a l’estat d’ànim del col·lectiu. “Els protocols no es compleixen en excés, especialment la qüestió de la ventilació que hagués contingut els contagis, no hi ha estat perquè fa fred”. Des del seu sindicat s’havia reivindicat l’opció de complementar els sistemes de ventilació natural amb sistemes de ventilació mecànica i filtres d’aire per a ajudar a contenir els contagis.

Referint-se també a la normativa que va arribar a la primavera del 2020 va destacar que les ràtios havien de ser de fins a 13 alumnes per aula a primària i fins a 15 a secundària “Això es va dir, tant des del govern de Madrid com el de Catalunya. Va arribar l’estiu i llavors, es va dir que no”. Sobre aquest particular, Massó va voler destacar com a secretari general d’ aspepc·sps, la reunió telemàtica d’una mesa sectorial amb sindicats, celebrada al poc de l’inici de l’estat d’alarma i mantinguda amb el llavors conseller d’Educació Josep Bargalló, qui va proposar que es faria també un plantejament híbrid, on els alumnes alternarien la seva presencialitat a les aules. A l’estiu es va capgirar tot. Res d’això va ser possible donat que la pedagogia dominant no va veure amb bons ulls les mesures sanitàries amb la idea “d’ideologització” -va dir Massó-, de l’escola que volen. Per a Gayolà es tracta d’una mena de “missió messiànica que els centres havien d’estar oberts. Els costos han estat elevats“, va postil·lar, coincidint amb Massó sobre la negació del risc per part de les administracions.

Sobre això, la inspectora Cambra va voler afegir també la importància que en aquestes decisions van tenir els pares i mares com a grups de pressió per un tema de conciliació familiar. “Jo he vist pares molt bel·ligerants”, va afirmar per afegir que els nostres horaris són demencials (per llargs), comparats amb països del nostre entorn europeu, com ara Alemanya o Itàlia. Massó va voler puntualitzar que “els sistemes educatius no van crear-se perquè els pares poguessin col·locar als nanos. La seva finalitat no és aquesta”.

 

Escassa formació per a l’ensenyament en línia i bretxa digital

No hi ha hagut suficient formació sobre en quins escenaris la informàtica ajuda i no complica“, va introduir Teresa Cambra. Segons la inspectora, abans de la pandèmia estàvem en un procés de formació. Sobre la taula teníem el Pla Digital del Departament d’Educació 2020-2023, objectius de la UE fins al 2030, objectius de desenvolupament sostenible de Nacions Unides; per tant, directrius i molts diners de la Unió Europea. On són els rendiments de comptes?, va preguntar. I va dibuixar també un escenari desigual pel que fa als centres. Alguns, amb mecanismes força avançats i d’altres amb situacions molt caòtiques. “Aquí es va veure la bretxa digital d’una forma salvatge. Es van detectar alumnes que no tenien electricitat a casa, famílies també sense mòbil“, va comentar. Sobre el procés d’aprenentatge digital, Cambra va emfatitzar: “No és estar en contra de l’eina, en aquests moments el que està en el cor de la situació és què ensenyem. No se sap ben bé quins són els continguts”.

Per a Xavier Massó es tracta d’una reproducció de l’ensenyament analògic. “Si a un alumne el confinen durant dos mesos i a casa té una biblioteca, potser podrà fer alguna cosa; si no hi és, llavors segur que no”. I va referir-se al Projecte 1×1 (“un alumne, un ordinador”) d’aquesta manera: “El millor era el nom. Propi de la fascinació papanates“. Per la seva banda, Josep Maria Gayolà va destacar les opcions limitades de l’ensenyament digital, especialment en edats de primària i secundària. “Tant de bo això suposi trencar alguna fascinació que hi ha en alguns àmbits decisoris de l’ensenyament. Són una eina més”, va recordar. Tanmateix, va referir-se a situacions absurdes viscudes a centres on la digitalització comportava més problemes que no pas beneficis, a més de referir-se a algunes disfuncions creades per les classes online. El professor i matemàtic va advocar pel model de classes híbrides.

Fòrum Episteme / Fundació Episteme

 

Efectes i interrogants oberts sobre la pandèmia

Un tema col·lateral que també va ser tractat fou l’afectació que la pandèmia ha tingut sobre la salut mental dels alumnes. Sobre això, la inspectora Cambra va assenyalar els intents de suïcidi que, en el cas de Secundària s’han pogut donar; en concret a 3r d’ESO, però també en cicles de grau mitjà i fins i tot primers anys universitaris. “En pandèmia ha estat horrorós” -va afirmar-. Nens que fins i tot s’autolesionaven per a calmar-se i va afegir que les seqüeles de tot això encara hi són avui dia. Cambra va voler també fer una reflexió sobre els problemes de salut mental que hi pateixen des del professorat: “Companys malalts o que es moren. L’impacte és molt gran“, va sentenciar.

Com es recordarà la pandèmia en temps educatius d’aquí a uns anys? “Si creiem que la realitat és dialèctica, com jo penso això es pot reconvertir. Poden quedar resultats i aprenentatges positius”, va dir Massó, per a afegir que qui tingui la potestat de fer-ho segurament, no ho farà. Què podem fer per a revertir els efectes que ens deixarà la pandèmia? “Peu a terra, principi de realitat i evaluació, reconèixer els errors i treballar amb indicadors de resultats d’aprenentatge i indicadors d’impacte i de context”, va exposar Teresa Cambra. Com es pot preveure el desenllaç educatiu postpandèmia? El matemàtic Josep Maria Gayolà, va definir una visió més aviat pessimista sobre què pot sortir després de la pandèmia, fent crítica al sentit desvirtuat de l’escola com a lloc d’estada dels alumnes mentre els pares van a treballar i no pas el lloc on assoleixen una formació sòlida. “La inèrcia dels últims temps porta cap aquí, una inèrcia consolidada durant aquesta pandèmia, i la intenció és d’aprofundir en aquest plantejament”, va concloure.

 

Teresa Cambra

Inspectora d’Educació

Llicenciada en Filosofia i Lletres, especialitat Filologia Hispànica. Professora catedràtica d’Institut d’Ensenyaments Secundaris de Llengua i Música fins l’any 1998. Inspectora d’Educació des de 1999 fins l’actualitat, en diferents Direccions Territorials de Catalunya, actualment a Barcelona ciutat. Presidenta del projecte INSPECTIO.

Josep Maria Gayolà

Professor de Matemàtiques

Llicenciat en Ciències Físiques. Professor de Matemàtiques d’Institut d’Ensenyaments Secundaris on ha exercit de secretari i de cap d’estudis. Delegat a Girona del Sindicat de Professors de Secundària (aspepc·sps).

 Xavier Massó

Catedràtic d’Ensenyament Secundari

Llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació. Llicenciat en Antropologia Social i Cultural. Professor catedràtic d’Institut d’Ensenyaments Secundaris per l’especialitat de Filosofia. Secretari general del Sindicat de Professors de Secundària (aspepc·sps) Autor del llibre, El fin de la educación (Akal, 2021). Col·laborador habitual en mitjans de comunicació. President de la Fundació Episteme.

Accedir al webinar

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Información básica sobre protección de datos Ver más

  • Responsable: Fundació Episteme.
  • Finalidad:  Moderar los comentarios.
  • Legitimación:  Por consentimiento del interesado.
  • Destinatarios y encargados de tratamiento:  No se ceden o comunican datos a terceros para prestar este servicio. El Titular ha contratado los servicios de alojamiento web a Nominalia que actúa como encargado de tratamiento.
  • Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos.
  • Información Adicional: Puede consultar la información detallada en la Política de Privacidad.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.