La incertesa en la tria d’estudis a l’adolescència

Un estudi de la UAB mostra que més de la meitat de les eleccions vocacionals explícites dels adolescents a l’hora de triar estudis no coincideixen amb les seves preferències implícites. Per fer l’estudi, els investigadors han desenvolupat un conjunt d’eines informàtiques que han fet servir 300 estudiants de 4rt d’ESO de l’àrea de Barcelona.

Font: UAB

L’adolescència és un període en què els joves encara no es coneixen gaire a si mateixos. Això fa que algunes decisions, com les relatives a l’elecció vocacional, siguin complicades de prendre i puguin tenir repercussions emocionals i de salut mental a llarg de la vida.

En un estudi publicat a la revista International Journal of Environmental Research and Public Health, els investigadors Ramon Cladellas i Antoni Castelló, del Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), han aconseguit mesurar de manera independent els interessos vocacionals implícits dels explícits en joves adolescents. Ho han fet a partir d’un conjunt d’eines informàtiques que han desenvolupat i validat amb un grup d’experts en diversos àmbits de coneixement i que posteriorment han experimentat en 300 estudiants de 4rt. de l’ESO (155 nois i 149 noies) de l’àrea de Barcelona.

Els resultats van mostrar que un 55% de les eleccions explícites dels adolescents a l’hora de triar estudis no coincidien amb els seus interessos implícits

Els resultats van mostrar que un 55% de les eleccions explícites dels adolescents a l’hora de triar estudis no coincidien amb els seus interessos implícits. A més, el percentatge de joves en què es va donar una coincidència total va ser del 25%, en el 40% hi va haver una coincidència parcial i en gairebé un 35% no hi va haver cap coincidència.

“Molts dels tests o qüestionaris que es fan servir per a l’orientació vocacional són molt evidents en el seu objectiu de triar un treball o una carrera i això, conscientment o no, pot animar els joves a ometre les seves veritables preferències -de les quals poden tenir poca consciència- i a ajustar la seva resposta a allò que és presumiblement desitjable o socialment ben valorat”, explica Ramon Cladellas.

“Aquesta manca de coherència suggereix que els factors externs tenen una forta influència en les eleccions explícites i que les veritables preferències no es tenen en compte en molts casos. Això ens fa pensar que les mesures tradicionals declaratives no poden ser considerades una bona forma de valorar els interessos implícits”, assenyala Antoni Castelló.

L’estudi també va investigar la indecisió dels joves a l’hora de fer la tria. Només un 4% dels casos va mostrar indecisió completa, però un 30% dels adolescents no indecisos no va incloure els seus interessos implícits en les seves eleccions manifestes.

Nova proposta metodològica d’orientació vocacional

L’aplicació principal del conjunt d’eines que els investigadors van dissenyar per a l’estudi és el PrUnAs (Preferences Unobtrusive Assessment), un programa que permet identificar els interessos implícits i mesurar variables gairebé impossibles de mesurar amb els enfocaments tradicionals declaratius. Semblant a un portal d’internet, està basat en 30 temes específics i no en estudis, pels quals els estudiants naveguen durant 20 minuts. No inclou respostes opcionals, per tant, no es pot intuir el que s’està mesurant. Això afavoreix la detecció dels veritables interessos i dificulta el falsejament de la informació. El programa registra diferents paràmetres del procés de navegació i d’accés a la informació, como ara el temps i ritme d’exploració, i considera d’interès aquells àmbits que són explorats almenys durant 3 minuts. L’estudi de les dades permet als investigadors analitzar i donar significat al comportament de cada usuari.

Una segona eina permet l’avaluació de les vocacions explícites: els usuaris poden triar per ordre de preferència fins a cinc carreres o graus professionals d’un total de 120. I un tercer programa consisteix en una prova d’auto-coneixement.

A més dels programes creats, els estudiants van respondre també una prova tradicional per mesurar la tendència a l’ansietat (qüestionari STAI), que va permetre als investigadors confirmar que el programa per avaluar els interessos implícits és també una bona eina predictora de l’ansietat, relacionant-la amb el grau d’indecisió dels usuaris, en la franja d’edat estudiada.

Els interessos implícits en l’equació de la decisió

Els investigadors destaquen que tant l’enfocament metodològic de la seva proposta com els resultats constitueixen una innovació rellevant en el camp de l’orientació i l’assessorament vocacional i assenyalen la utilitat de la seva metodologia tant en cursos anteriors de l’ESO com en la presa de decisions relacionades amb els estudis de qualsevol nivell.

“Quan només es consideren els interessos explícits, se sol raonar en termes d’ingressos o prestigi de la professió, mentre que els interessos implícits repercuteixen en la satisfacció per la feina i la dedicació a la mateixa. Conseqüentment, tant al llarg de la carrera com en el desenvolupament laboral, no considerar els interessos implícits fa disminuir el rendiment i, sobretot, la qualitat de vida de la persona al llarg d’un període laboral molt extens”, assenyala Antoni Castelló.

“Els resultats que hem obtingut posen de manifest que no avaluar els interessos implícits pot portar a la presa de decisions equivocades. Prendre consciència de quins són aquests interessos i els seus efectes a llarg termini ha de ser un objectiu fonamental per a tot tipus d’estudiants. Es un canvi important, especialment per als que mostren dificultats per prendre una decisió vocacional”, explica Ramon Cladellas.

“Reduir la indecisió i augmentar el pes de les preferències implícites en l’equació de la decisió augmenta la possibilitat de fer una bona elecció, tant a curt com a llarg termini. I això suposarà beneficis tant per a la seva salut mental i benestar emocional, com per la seva competència professional”, conclouen els investigadors.