Potser en comptes d’una Educació 2.0 ens trobem en l’Educació 451. L’any 1953, Ray Bradbury va publicar una novel·la, Fahrenheit 451, que descrivia una distòpia. El títol fa referència a la temperatura en la qual crema el paper.
Josep Otón
És típic que en els cursos de formació del professorat, o en conferències on es defensa aferrissadament la innovació educativa, el ponent faci un gest molt didàctic. Es treu de la butxaca el mòbil, l’ensenya als assistents i afirma ben convençut: “ Aquí hi és tot el coneixement”. No es diu explícitament, però es dona a entendre que els alumnes poden accedir al coneixement tot consultant el mòbil i, per tant, es pot prescindir de la figura del professor o, si més no, ja no és el responsable en la transmissió de coneixements. D’aquesta manera sembla que estiguem davant d’una nova era educativa: l’Educació 2.0.
Ningú amb dos dits de front pot ignorar la revolució que representa la introducció de les noves tecnologies en diversos àmbits de la societat i, particularment, en l’ensenyament. Així, doncs, referir-se als docents com uns personatges entossudits a fer servir pissarra i guix és un anacronisme malintencionat. Qui més qui menys fa ús de les noves eines.
Ara bé, dir que els coneixements estan en un aparell de telèfon per justificar la progressiva dissolució de la figura del professor especialista seria com dir que tot el coneixement està en una biblioteca i n’hi ha prou amb què l’alumnat es posi a llegir de manera autònoma. O que no fan falta els professors de ciències naturals, perquè només cal que els estudiants vagin d’excursió i observin atentament determinat ecosistema.
Per endinsar-se en una biblioteca sense acabar exhaust llegint tot el que et cau a les mans és imprescindible que un bon professional ensenyi on buscar la informació, com seleccionar quin llibre s’ha de consultar, amb quines tècniques es poden anar assimilant els continguts proporcionats per la lectura, com resoldre dubtes…
El mateix podríem dir de l’observació de la natura. Sense un especialista que presenti uns coneixements previs ningú no sabrà cap a on mirar (o potser hom es posarà a mirar el mòbil). I, si s’aconsegueix captar alguna dada rellevant, calen eines per reflexionar i donar una explicació racional. Altrament, serà fàcil generar teories matusseres i poc científiques.
És similar al que succeeix amb la informació -he dit informació i no coneixement- que aporten les noves tecnologies. Sí, el professorat ha de ser transmissor de coneixement per saber gestionar la informació: seleccionar-la, recollir-la, analitzar-la, estructurar-la, contrastar-la, criticar-la, assimilar-la….
Potser en comptes d’una Educació 2.0 ens trobem en l’Educació 451. L’any 1953, Ray Bradbury va publicar una novel·la, Fahrenheit 451, que descrivia una distòpia. El títol fa referència a la temperatura en la qual crema el paper. En aquesta societat futurista s’havia descobert un material ignífug i ja no feien falta els bombers. Aleshores es va haver de reinventar aquest cos especialitzat en emergències. Ara ja no haurien d’apagar incendis, sinó cremar llibres perquè, en una societat abocada a l’entreteniment, la lectura podia afectar a la felicitat dels ciutadans.
Tant de bo fos exagerat el que dic, però alguns insisteixen a afirmar que els docents ja no són necessaris per transmetre coneixements. Com ja no fan falta aquests professionals, s’ha de reinventar la seva funció. Cal dissenyar noves tasques relacionades amb la gamificació i amb la cura dels infants i joves, atès que ha caducat la seva missió de transmetre coneixements enciclopèdics, feixucs i avorrits.
Només cal llegir -aquesta sí que és una activitat àrdua- els nous currículums educatius per adonar-nos com els coneixements s’estan devaluant (és clar, ja hi són en el mòbil) i, de retruc, els mestres i professors que volen ensenyar es veuran obligats a canviar de feina. Potser continuaran en el mateix lloc de treball, però realitzant altres tasques com els bombers de la novel·la.
Per cert, per estudiar calen unes condicions horàries i de calendari òptimes. Per a altres activitats més lúdiques, qualsevol moment és bo. No es casual que es pretenguin modificar les condicions establertes. És conseqüència de voler transformar la professió docent en una altra cosa. Dissortadament, això no és ciència ficció.
